Anatomia d'una Barcelona en precampanya: Colau pensa la llista, l'independentisme s'atomitza

La gestió d'un govern en minoria no és senzilla. Colau ha actuat a la defensiva des que el ple de l'Ajuntament va desatendre dues propostes llargament madurades. Al consistori i en entrevistes, ha reivindicat els avenços fets en la carpeta social mentre retreia als grups d'esquerres haver actuat per interessos partidistes desatenent reclamacions sòlides dels moviments socials. Les intervencions de l'alcaldessa en la sessió plenària de de dimarts, especialment vehements, evidenciaven el malestar per haver de deixar al calaix iniciatives troncals del programa.

L'autonomia de Colau

L'any que queda per als comicis pot incrementar la distància entre l'equip de govern i l'oposició. El trencament amb el PSC ja va obligar Colau a sotmetre's a una nova qüestió de confiança per aprovar els pressupostos i el recorregut fins al 2019 es preveu tortuós per a l'alcaldessa. Als "comuns" saben que, per salvar el projecte i construir una força transversal, és clau retenir Barcelona, la joia de la corona. L'abril del 2017 es va gestar Catalunya en Comú, partit pensat per afiançar la confluència de forces plural, i del resultat de Barcelona en penja la solidesa de l'espai polític. "Les municipals són absolutament claus. Ho són en termes de ciutadania i de polítiques públiques, perquè és on hem estat força de govern, però també pensant en el concepte de projecte polític", admetia Xavier Domènech en una entrevista a NacióDigital.

La marca dels comuns el 2019 tornarà a ser Colau. Entre els tinents d'alcalde, només expressa dubtes sobre la seva continuïtat Jaume Asens. A ICV donen per fet que Laia Ortiz i Janet Sanz mantindran el protagonisme

Colau disposarà de plena autonomia per dissenyar el programa i la llista. En debats primerencs, a la sala de màquines de la formació s'estudia configurar una campanya "emocional" que permeti interpel·lar l'electorat a partir de visualitzar fons de l'obra de govern. L'alcaldessa pretén multiplicar aparicions en els pròxims mesos per fer arribar als barris el treball fet a l'Ajuntament. "Ho farà constantment", detallen veus coneixedores de l'estratègia dels "comuns". Al partit també han pensat en la confecció de la candidatura. La marca tornarà a ser Colau. Entre els tinents d'alcalde, només expressa dubtes sobre la seva continuïtat Jaume Asens. A ICV donen per fet que Laia Ortiz i Janet Sanz mantindran el protagonisme. El paper de Gerardo Pisarello com a mà dreta de l'alcaldessa no està en discussió.
 
Les primàries obertes de l'independentisme, refredades

Des que el 20 de març va postular-se a l'alcaldia amb una conferència al Teatre Victòria, Jordi Graupera ha pretès fer calar el missatge que l'única via que té l'independentisme per derrotar Colau és configurant una llista conjunta. Aquesta candidatura requeriria d'un pas al costat d'ERC, el PDECat i Demòcrates -la CUP sembla queda al marge de la interpel·lació- per bastir unes primàries obertes, tria de la qual Graupera es veu capacitat per sortir victoriós. Resulta, però, que tant ERC com el PDECat han acollit amb fredor la iniciativa del filòsof i opinador.

Els republicans ja tenen candidat i al PDECat han encetat els debats entre Neus Munté i Carles Agustí, aspirants a rellevar Xavier Trias. El gran interrogant del projecte de Graupera és fins a quin punt compta amb el suport de Carles Puigdemont, amb qui es va entrevistar a Waterloo abans de verbalitzar la seva proposta. Un suport explícit de Puigdemont podria sacsejar posicions. A ERC, però, consideren que l'espai que està en "refundació" és el de la dreta i no se senten interpel·lats per les primàries obertes.
 
ERC s'ha reafirmat aquesta setmana en la candidatura d'Alfred Bosch. Amb les veus que han agafat les regnes del partit a primera fila, el cap de files dels republicans a Barcelona va fugir dels debats nacionals i va concretar un projecte per a la capital. Missatge implícit per a Graupera, a qui va reclamar que abans d'apel·lar a la unitat formuli un projecte de ciutat. "La pròpia victòria de Colau demostra que les eleccions a Barcelona van de Barcelona", sostenen a l'entorn de Bosch, que no temen l'erosió pel "no" a la proposta del tramvia discutida a l'Ajuntament. Entenen que els atacs dirigits al candidat -i no a les sigles- demostren que l'estratègia de desgast dels "comuns" persegueix gratar suports entre els votants republicans. Se'ls situa, segons el seu relat, com el rival a batre.

A ERC consideren que l'espai que està en "refundació" és el de la dreta i no se senten interpel·lats per les primàries obertes que proposa Graupera

Al seu torn, la CUP fixa les seves pròpies dinàmiques. Fa tres anys ja es va desmarcar del moviment polític de Colau -la presència d'ICV va acabar pensant massa- i encara no se li han endevinat moviments en clau electoral. En l'equador del mandat va incorporar un valor sòlid al consistori, l'exdiputada Eulàlia Reguant, una veu amb coneixement de l'ecosistema barceloní de la formació. L'heterodòxia de la CUP és tal que aquest divendres ha formulat una autocrítica sobre el seu posicionament en la votació de la multiconsulta. Hi va votar en contra i entén ara que no va entomar "com tocava" el ple. Colau va ser especialment crítica amb la posició dels anticapitalistes. La relació de l'alcaldessa amb la CUP no ha estat precisament idíl·lica. A Colau, de fet, li ha costat teixir aliances. El 2019 se sotmet a examen.