Barcelona: anàlisi

Anatomia d'una Barcelona en precampanya: Colau pensa la llista, l'independentisme s'atomitza

Els "comuns", que han patit una setmana de revesos amb el tramvia i la multiconsulta, fa setmanes que han activat els mecanismes d'una campanya que pretén ser "emocional"

El pas endavant d'Alfred Bosch i la fredor mostrada pel PDECat desinflen la iniciativa de Jordi Graupera, promotor d'una llista unitària de les forces independentistes

| 14/04/2018 a les 17:30h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, prrocés català, procés català
"No em passa pel cap que perdem Barcelona". La frase, verbalitzada en els darrers dies per un alt dirigent dels "comuns", indica fins a quin punt les eleccions municipals del 2019 -s'han de celebrar a finals de maig- ja han impregnat el debat polític. Els revesos que ha patit el govern municipal aquesta setmana -l'oposició ha tombat dos projectes estrella, la connexió del tramvia per la Diagonal i la multiconsulta- ha posat en alerta Barcelona en Comú. La formació d'Ada Colau, decidida a posar en valor l'obra de govern, ja fa setmanes que va activar els mecanismes per perfilar l'estratègia de la campanya. I l'independentisme tampoc perd el temps: ERC i el PDECat avancen sense mostrar complicitat amb la proposta de primàries obertes formulada per Jordi Graupera. En lloc de la unitat perseguida per Graupera, l'independentisme sembla atomitzar-se.

La gestió d'un govern en minoria no és senzilla. Colau ha actuat a la defensiva des que el ple de l'Ajuntament va desatendre dues propostes llargament madurades. Al consistori i en entrevistes, ha reivindicat els avenços fets en la carpeta social mentre retreia als grups d'esquerres haver actuat per interessos partidistes desatenent reclamacions sòlides dels moviments socials. Les intervencions de l'alcaldessa en la sessió plenària de de dimarts, especialment vehements, evidenciaven el malestar per haver de deixar al calaix iniciatives troncals del programa.



L'autonomia de Colau

L'any que queda per als comicis pot incrementar la distància entre l'equip de govern i l'oposició. El trencament amb el PSC ja va obligar Colau a sotmetre's a una nova qüestió de confiança per aprovar els pressupostos i el recorregut fins al 2019 es preveu tortuós per a l'alcaldessa. Als "comuns" saben que, per salvar el projecte i construir una força transversal, és clau retenir Barcelona, la joia de la corona. L'abril del 2017 es va gestar Catalunya en Comú, partit pensat per afiançar la confluència de forces plural, i del resultat de Barcelona en penja la solidesa de l'espai polític. "Les municipals són absolutament claus. Ho són en termes de ciutadania i de polítiques públiques, perquè és on hem estat força de govern, però també pensant en el concepte de projecte polític", admetia Xavier Domènech en una entrevista a NacióDigital.

La marca dels comuns el 2019 tornarà a ser Colau. Entre els tinents d'alcalde, només expressa dubtes sobre la seva continuïtat Jaume Asens. A ICV donen per fet que Laia Ortiz i Janet Sanz mantindran el protagonisme

Colau disposarà de plena autonomia per dissenyar el programa i la llista. En debats primerencs, a la sala de màquines de la formació s'estudia configurar una campanya "emocional" que permeti interpel·lar l'electorat a partir de visualitzar fons de l'obra de govern. L'alcaldessa pretén multiplicar aparicions en els pròxims mesos per fer arribar als barris el treball fet a l'Ajuntament. "Ho farà constantment", detallen veus coneixedores de l'estratègia dels "comuns". Al partit també han pensat en la confecció de la candidatura. La marca tornarà a ser Colau. Entre els tinents d'alcalde, només expressa dubtes sobre la seva continuïtat Jaume Asens. A ICV donen per fet que Laia Ortiz i Janet Sanz mantindran el protagonisme. El paper de Gerardo Pisarello com a mà dreta de l'alcaldessa no està en discussió.
 

Neus Munté, en el moment d'entregar els avals Foto: ACN


Les primàries obertes de l'independentisme, refredades

Des que el 20 de març va postular-se a l'alcaldia amb una conferència al Teatre Victòria, Jordi Graupera ha pretès fer calar el missatge que l'única via que té l'independentisme per derrotar Colau és configurant una llista conjunta. Aquesta candidatura requeriria d'un pas al costat d'ERC, el PDECat i Demòcrates -la CUP sembla queda al marge de la interpel·lació- per bastir unes primàries obertes, tria de la qual Graupera es veu capacitat per sortir victoriós. Resulta, però, que tant ERC com el PDECat han acollit amb fredor la iniciativa del filòsof i opinador.

Els republicans ja tenen candidat i al PDECat han encetat els debats entre Neus Munté i Carles Agustí, aspirants a rellevar Xavier Trias. El gran interrogant del projecte de Graupera és fins a quin punt compta amb el suport de Carles Puigdemont, amb qui es va entrevistar a Waterloo abans de verbalitzar la seva proposta. Un suport explícit de Puigdemont podria sacsejar posicions. A ERC, però, consideren que l'espai que està en "refundació" és el de la dreta i no se senten interpel·lats per les primàries obertes.
 

Alfred Bosch amb un llaç groc per Junqueras i Pere Aragonès Foto: Jordi Bes


ERC s'ha reafirmat aquesta setmana en la candidatura d'Alfred Bosch. Amb les veus que han agafat les regnes del partit a primera fila, el cap de files dels republicans a Barcelona va fugir dels debats nacionals i va concretar un projecte per a la capital. Missatge implícit per a Graupera, a qui va reclamar que abans d'apel·lar a la unitat formuli un projecte de ciutat. "La pròpia victòria de Colau demostra que les eleccions a Barcelona van de Barcelona", sostenen a l'entorn de Bosch, que no temen l'erosió pel "no" a la proposta del tramvia discutida a l'Ajuntament. Entenen que els atacs dirigits al candidat -i no a les sigles- demostren que l'estratègia de desgast dels "comuns" persegueix gratar suports entre els votants republicans. Se'ls situa, segons el seu relat, com el rival a batre.

A ERC consideren que l'espai que està en "refundació" és el de la dreta i no se senten interpel·lats per les primàries obertes que proposa Graupera

Al seu torn, la CUP fixa les seves pròpies dinàmiques. Fa tres anys ja es va desmarcar del moviment polític de Colau -la presència d'ICV va acabar pensant massa- i encara no se li han endevinat moviments en clau electoral. En l'equador del mandat va incorporar un valor sòlid al consistori, l'exdiputada Eulàlia Reguant, una veu amb coneixement de l'ecosistema barceloní de la formació. L'heterodòxia de la CUP és tal que aquest divendres ha formulat una autocrítica sobre el seu posicionament en la votació de la multiconsulta. Hi va votar en contra i entén ara que no va entomar "com tocava" el ple. Colau va ser especialment crítica amb la posició dels anticapitalistes. La relació de l'alcaldessa amb la CUP no ha estat precisament idíl·lica. A Colau, de fet, li ha costat teixir aliances. El 2019 se sotmet a examen.
 

Eulàlia Reguant amb les altres regidores de la CUP de Barcelona Foto: ACN

Eulàlia Reguant amb les altres regidores de la CUP de Barcelona Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

El separatisme no el tenim atomitzat, ni de bon tros.
Anònim, 14/04/2018 a les 20:36
+6
-1
-
unitat indepe
Anònim, 15/04/2018 a les 08:13
+3
-1
les pasades eleccions les va perdre l'independentisme perque ERC va voler guanyar sola. Si repeteix aquest 2019, que no comptin amb mi. Jo votaré una llista unitaria indepe o la CUP (no, no puc votar Bosch perque em sembla incompetent i ho demostrarà si governa) El mateix a les eleccions nacional, llista o CUP.
Ara Graupera els té a on volía.
Anònim, 15/04/2018 a les 17:32
+0
-0
Primaries i que guanyi el més honest, no el més “survivor” caragirat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Un dels concerts de «Cultura contra la repressió», a Santa Perpètua de Mogoda | Òmnium Cultural
01/01/1970
La jornada festiva d'aquest 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda ha coincidit amb el 43è aniversari de Jordi Cuixart, actualment a la presó | L'esdeveniment ha servit per reivindicar el fet cultural com "un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats perdudes"
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres