DRETA ESPANYOLA

Pugna entre PP i Cs per liderar la tercera refundació de la dreta espanyola

Després de la UCD, que va aplegar exquadres del franquisme i sectors liberals i democristians, i de la reconversió de la vella AP en el nou Partit Popular, la irrupció de Rivera trastoca el mapa polític conservador

| 15/04/2018 a les 08:45h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, PP, Albert Rivera, Mariano Rajoy, Ciutadans, dreta
El PP travessa un dels seus pitjors moments des de la seva fundació l'any 1989. Malgrat que l'economia dona alguns senyals de recuperació, l'executiu de Mariano Rajoy no treu rèdit al canvi d'expectatives. Més aviat al contrari: un front amplíssim de problemes ha colgat la moral dels populars, des del desgast que suposa el conflicte polític amb Catalunya i la internacionalització del procés, a una corrua d'escàndols de corrupció, que van del cas Cifuentes a la trama Gürtel. Tot apunta que aquest seguit de casos es convertirà en el pitjor malson del govern de Rajoy i del partit, encara més després de les confessions de l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa.

L'ascens de Ciutadans ha creat una dinàmica molt perillosa per al PP, que veu com el partit d'Albert Rivera fa forat en zones fins ara considerades blindades pels estrategs del carrer Génova de Madrid. Les enquestes mostren un transvasament de vots del PP -i un segment també del PSOE- cap als liberals. Hi ha un fort desànim en un partit que està acostumat a àmplies hegemonies allí on guanya.


Tot indica, per tant, que la dreta espanyola està vivint la seva tercera refundació des de la mort de Franco. La primera va ser els anys 1976-77, quan es va configurar la Unió de Centre Democràtic (UCD). La segona, després de l'esclat del partit centrista, va ser el naixement del PP el 1989. Ara podem estar davant el tercer gran moment de recomposició de la dreta espanyola.      

1977: UCD, el partit que no ho era

El primer gran partit del centre dreta espanyol després de la dictadura va ser la UDC, nascuda el 1977, en vigílies de les primeres eleccions democràtiques. Però aquesta formació va néixer en unes circumstàncies excepcionals. Va ser una organització cuinada des del govern d'Adolfo Suárez, amb l'ajuda activa dels governadors civils. Va voler ser una síntesi entre els sectors més oberturistes del règim, amb Suárez i una munió de quadres procedents del Movimiento -com Rodolfo Martín Villa-, i els sectors més moderats de l'oposició. Un grup integrat per democristians, liberals i alguns tecnòcrates de línia socialdemòcrata liderats per Francisco Fernández Ordóñez.  
 

Adolfo Suárez -jurant el càrrec davant el rei- va ser un dels artífexs de la Transició. Foto: Europa Press


El partit tenia mal pronòstic a llarg termini, però va funcionar durant un temps. A la dreta, només els ultres (amb Fuerza Nueva) i el sector més nostàlgic del franquisme, reclòs a l'Alianza Popular (AP) de Manuel Fraga, van restar al marge de la potent xarxa governamental suarista. UCD va guanyar les eleccions de 1977 i 1979, els anys de l'elaboració de la Constitució. Suárez combinava el pragmatisme amb gestos populistes i sortides "tercermundistes" en política exterior, com la seva abraçada amb Iàsser Arafat a la Moncloa, o no tenir pressa per ingressar a l'OTAN. Les seves relacions amb l'empresariat no eren fluides i, paral·lelament, va afrontar una pressió creixent de l'estament militar. El gener de 1981, va dimitir, en vigílies de l'intent de cop del 23-F.   

PP: un partit, un líder i una línia dura  

Les eleccions de 1982, amb el triomf del PSOE, van catapultar AP com la nova força majoritària de la dreta espanyola, però arrossegava molts handicaps. L'origen directament franquista dels seus fundadors, les limitacions de Fraga -que tot i el seu carisma era incapaç de guanyar unes eleccions a Espanya-, i la necessitat d'aglutinar en una única organització el gruix de les famílies polítiques de la dreta exigien un canvi de marca.   

Alianza Popular va tenir l'habilitat de reinventar-se i de fer servir un llenguatge centrista amb un fons molt conservador

El partit de Fraga va tenir l'habilitat de reinventar-se, canviar les sigles d'AP per PP, integrar liberals, democristians i membres del CDS, adherir-se al Partit Popular Europeu -de marca democristiana- i emprar un llenguatge centrista amb un fons molt conservador. A AP no cometrien els errors d'UCD. Fraga va passar al testimoni a un jove José María Aznar, que va construir una estructura de poder intern molt vertical. El PP seria un partit molt centralitzat. L'embolcall seria el "centre reformista" amb el qual va combatre el PSOE i finalment el va derrotar el 1996. El moll de l'os, però, duia aires de reconquesta.  

Glòria, Rajoy i el fantasma de la UCD

És dificil trobar un partit polític a Europa amb tanta cohesió interna com ha tingut el PP des de la seva fundació fins a l'esclat de la crisi. Han estat quasi bé 25 anys de pau interna, entre ells períodes de govern a l'Estat, amb Aznar (1996-2004) i Rajoy (des del 2011), i el domini imbatible durant dècades a territoris com Madrid i el País Valencià. Només les conspiracions contra Rajoy després de la seva segona derrota davant Rodríguez Zapatero, el 2008, van remoure la formació. L'erosió soferta amb la crisi econòmica i l'eclosió del moviment del 15-M van ser els primers senyals d'una crisi profunda.

Les discrepàncies ideològiques i de lideratges eren més evidents dins d'UCD que no pas en el PP actual

L'erosió del PP, malgrat tot, no té gaire a veure amb la que va patir UCD. Les discrepàncies ideològiques i de lideratges eren més evidents en el partit centrista, que va esclatar per la dificultat de conviure entre una colla de dirigents que, en el fons, menyspreaven Suárez. El PP ha aconseguit, fins no fa pas gaire, monopolitzar l'espai del centre a la dreta extrema, amb les excepcios d'Euskadi i Catalunya. Cap partit de centre ha aconseguit fer arrels a Espanya des de finals dels vuitanta. I en el terreny del pensament, la fundació FAES, dirigida fermament per Aznar, ha controlat la fabricació d'idees sense deixar espai a altres think tanks, com el democristià Humanisme i Democràcia. Això també explica la duresa ideològica del partit.   

El model orgànic d'Aznar estava pensat per evitar el joc de corrents internes i faccions que tan letal havia estat per UCD. Paradoxalment, el verticalisme de l'organització del partit i el seu cabdillisme han acabat sent pitjor perquè han impedit que la formació respongués amb reflexos polítics a tots els greus problemes que s'han plantejat, des dels escàndols de corrupció, amb Gürtel al davant, als darrers afers sobre els màsters de dirigents qualificats com Cristina Cifuentes. És la corrupció, més que cap altre factor, el que pot acabar amb les sigles del PP.

Rivera, un "mix" de Suárez i Aznar  

S'empassarà Ciutadans al PP? Si més no, obligarà els populars a acceptar que ja no estan sols en l'espai de dretes. Albert Rivera, per la seva banda, no s'ha cansat de repetir que ell representa un projecte polític en una Espanya que ara mateix no en té. I cita Suárez i Aznar, i fins i tot Felipe González, buscant vots a tot arreu. Vol la frescor inicial de Suárez, i ha aconseguit dur Cs a l'homologació internacional amb els liberals. Alhora, és el campió de la línia intransigent amb Catalunya, cosa que el fa ser aplaudit en el nucli dur de la dreta madrilenya. És el vincle amb l'aznarisme. I les seves bones relacions amb el món econòmic el fan aparèixer com un possible recanvi en cas de col·lapse general del PP.

Caldrà veure si Rivera serà capaç de mantenir totes aquestes cartes a la mà sense que se n'hi escapi cap. Sense perdre de vista que el PP, una maquinària poc acostumada a fer concessions, no està disposat a morir sense brega. El camp de la dreta espanyola torna a estar en recomposició i un capítol decisiu de la partida s'està jugant precisament ara.
 

Rajoy amb Fraga en una reunió de la direcció del PP. Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Rivalidad
Inde, 15/04/2018 a les 12:04
+19
-1
Pugnan por llevar a España al 1939
Dreta ? Cada cop més extrema dreta
Aureli 1, 15/04/2018 a les 15:52
+16
-0
Us deixeu els PSOE-PSC o us penseu que són l'alternativa de l'esquerra ? No em feu riure que estem per bromes.
Els del chanches i aqui del botifarró ballarí, són la marca blanca dels dos en disputa, no els margineu, deixeu-los jugar.
En el Pecado Está la Penitencia
Cleomar, 15/04/2018 a les 16:17
+7
-1
Quiero dar por descontado que el PP conoce de sobras el frecuentísimo consumo que Rivera hace de la cocaína, y que si las cosas se pusieran feas, no dudarían en acusarlo públicamente de su consumo y tal vez, si el combate electoral entre ambas fuerzas políticas lo requiriera, hasta lo acusarían de una manifiesta drogadicción.

Por otro lado, las oligarquías económicas dominantes, aunque en la actualidad el personaje que ellos han creado, financiado y catapultado al estrellato político-mediático les caiga simpático por cuanto reniega abiertamente de su orígen geográfico -que no de sus raíces familiares- y es el paladín indiscutible de la intransigencia y la beligerancia contra todo lo que tenga que ver con la catalanidad, sus peculiaridades como colectivo humano y sus reivindicaciones históricas, llegado el caso, dudo que, precisamente por eso, por ser catalán, aunque lo sea de manera circunstancial, alcance jamás la presidencia de la nación.

Y es que esa legítima aspiración, acceder a ese principal cargo institucional es para un catalán algo imposible de alcanzar, pues es un elemento tabú, una norma no escrita, un impedimento tácito pero al tiempo insalvable, algo férreo, inamovible y que está vigente y lo estará siempre mientras España exista como país y que las poderosas, arrogantes, intransigentes y desconocidas fuerzas que desde la más oscura penumbra de la tramoya del "estado profundo" son las que rigen desde el más absoluto anonimato los designios de este desgracido país, no van a permitir, en defensa de sus inconfesables intereses, que semejante cosa suceda, pues eso es una tradición, un ritual que ha sido así desde los tiempos del General Prim - que murió por esa causa- y que no tiene por qué cambiar ahora.

Por tanto, es más fácil que, amortizado ya el PP y actualmente en vías de la más que posible desaparición como partido, C's sea el sucesor designado por las élites extractivas como sustituto natural del PP para gobernar España desde la derecha. Pero eso sí, con un líder distinto al actual, alguien a quien jamás se le pueda culpar en primera instancia de su hipotética incompetencia por el hecho de ser catalán, por lo que no sería tan sorprendente ver la prematura caída de Rivera como líder nacional C's. Una manera como otra cualquiera de llevar a término el espíritu lampedusiano de la política y el poder: Cambiarlo todo para que nada cambie.
També el PSOE
Anònim, 15/04/2018 a les 18:38
+9
-0
Ja en són tres que volen el mateix: PP-Cs-PSOE, amb l'ajuda inestimable del PScontraCat.
Cs
Anònim, 16/04/2018 a les 13:56
+2
-1
El que apoya al corrupto y al ladrón, es de su misma condición

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
L'objectiu passa per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes
01/01/1970
Consulteu el llistat de vols cancel·lats a causa de l'aturada
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 17 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany