Arnau Tordera: «Hem vist esfondrar-se un món que pensàvem que era idíl·lic»

Fills de les estrelles és el títol del nou disc d'Obeses, que es pot escoltar des d'aquest divendres a la plataformes digitals. És el seu cinquè àlbum, potser el més afinat, el que millor mostra la capacitat d'Arnau Tordera de crear mons, orquestracions, arranjaments, interpretacions, lletres i melodies. Un disc que esdevé un catàleg de dèries i emocions, que passa de Broadway al cabaret, del rock dur a la cançó melòdica, del pop al simfònic. I que demostra que el grup és en plena forma.
 
De tot això, en parlem amb Tordera, que té ganes que la gent escolti les noves cançons –"quan faig un disc, no vull fer el millor disc català, sinó el millor disc de la història", afirma–. Creat en un darrer any molt intens, després de l'aventura de Verdaguer, ombres i maduixes, l'obra ha arribat amb una carta de presentació convertida en èxit instantani: Ens en sortirem, la cançó que rememora les heroïcitats minúscules que van unir els cors de molta gent durant l'1-O.
 
- La primera cançó que van avançar va ser Ens en sortirem. Un èxit que porta ja prop de 150.000 visualitzacions.
 
- És la peça amb més transcendència d'Obeses, sobretot en un període de temps tan curt.
 
- Era conscient que la cançó podia convertir-se en un himne?
 
- Honestament, no. Ni tan sols havíem pensat que sortís com a single. Ni que sortís abans de les altres. La voluntat era estrenar les peces l'1 d'abril i acabar el dia 13. Però va haver-hi l'empresonament de Carles Puigdemont a Alemanya i vam tenir la necessitat de contribuir una mica a l'ànim col·lectiu. Per això va sortir la primera. No estava previst. Allà s'hi relata una vivència col·lectiva, però especialment personal. És el que jo vaig viure a Tona, a al meva escola. Crec que la peça ha tingut èxit perquè la mateixa vivència es va multiplicar arreu.
 
- Vostè es va implicar molt en l'1-O. El dia abans del referèndum va anar per diferents col·legis, a Callús o la Selva del Camp.
 
- Vaig acabar rebentat, però vaig ser conscient que estava succeint alguna cosa a tot arreu. I em va impressionar moltíssim. Aquesta idea de cançó, de fet, no formava part de les idees que jo tenia prèviament en el set del disc. Però realment va ser tan profunda l'experiència que vaig tenir la necessitat d'expressar-la.
 

"Quan va haver-hi l'empresonament de Carles Puigdemont a Alemanya vam sentenir la necessitat de contribuir una mica a l'ànim col·lectiu"

- La cançó va tenir un efecte catàrquic. En aquells moments, els catalans necessitaven una mica d'optimisme i autoestima. L'empresonament de Puigdemont i de la resta del govern va ser un cop a l'ànim col·lectiu.
 
-  Jo també ho he percebut així, com una catarsi. La gent que fa comentaris de la peça, també m'ho comenta en aquests termes. Al final, és una cançó composada des de l'honestedat absoluta. Crec que ens en sortirem, de debò. Crec, a més, que l'èxit de la cançó ve perquè no és política, sinó una cançó humana que parla de lluita. És un sentiment, una voluntat, un anhel.
 
- Puigdemont va explicar que l'havia sentit abans que és fes pública. Li consta si alguns dels presos polítics ha pogut sentir-la ja?
 
- No en tinc la certesa. Sí que sé que en Jordi Cuixart va fer un tuit que ens va impactar moltíssim, perquè ens deia que havia llegit la lletra, però no l'havia pogut sentir encara. És una privació de llibertat molt bèstia. No pot escoltar ni una simple cançó. En aquest cas, em consta que la coneix, si més no.
 
- Escoltant el disc, es pot fer una connexió entre Ens en sortirem i Fills de la mateixa mare, on diu "Per què no atansem la mà i desfem el temible puny de guerra? Per què no ens mirem als ulls, fem enrere pors i orgulls, i escoltem la veu de l’altre?". Són fruit del moment?
 
- Té aquest vincle, des d'un punt de vista humà. Però la peça no està relatada des del conflicte amb l'estat espanyol, sinó que emmarca la humanitat, en col·lectiu. Està dedicada a Carl Sagan, el famós astrònom, d'un text fet a partir de la foto on es veu més llunyana la Terra. Ell diu: "tot el que hem conegut, tots els tirans, les lluites i els amors han succeït en aquest punt tan minúscul al mig de l'espai". I reflexiones sobre la confrontació, que no deixa de ser ridícula, tenint en compte que som tan petits. I també té correlacions amb l'1-O, evidentment.
 

- I també té a veure amb el títol del disc, Fills de les estrelles.
 
- S'emmarca en aquest àmbit de referències a l'univers i a l'espai, però també és interessant la relació amb el significat de les herències de la història de la música, de les grans estrelles musicals. En som deixebles, fills, hereus.
 
- Ara que ho comenta, el disc es clou amb L'Himne d'Obeses, amb una primera frase on diu: "Obeses, som els més grans de l'univers". Una declaració d'intencions?
 
- Sí. En definitiva, tothom qui forma part de l'univers d'Obeses ho fa de manera profunda. És com formar part d'una petita pàtria i, com a totes les pàtries, era necessari que tinguéssim un himne i poguéssim exaltar els nostres sentiments patriòtics. En aquest cas, a més, és un himne concebut amb tots els preceptes que ha de tenir un bon himne nacional: orquestra, línia melòdica de tall líric, moments d'exaltació harmònica.
 
- Obeses és el grup que Catalunya necessitava?
 
- Catalunya necessitava Obeses perquè mai no ha tingut una proposta com la nostra. i no parlo de termes qualitatius. Un país normal que disposi de realitats normals ha de tenir grups que fugin de la normalitat.
 

"Un país normal que disposi de realitats normals ha de tenir grups que fugin de la normalitat"

- Parlant de grups, a Hem vingut a molestar cita els "grupets catalanets que no afinen".
 
- Era necessari causar una molèstia a l'àmbit musical que ens acompanya, però sempre des del somriure. Al final, Obeses és això: una molèstia simpàtica, no pas agressiva.
 
- Els darrers anys han estat els de la consolidació del grup.
 
- Vam acabar de manera exultant la gira de Monstres i princeses amb un gran concert al TNC, Museu Obeses. Després va venir Verdaguer, ombres i maduixes, un projecte profundíssim i que ens estimem molt. Però teníem ganes de projectar-nos de nou amb un disc. He tingut temps de pensar en les coses, d'adonar-me'n d'altres, i al final creixes i madures. Com a artista i músic, si en tens la voluntat, sempre vas millorant.

- Al nou disc, les lletres son molt més existencials que als altres discos.

- Crec que té a veure amb el moment que vivim, no només a Catalunya. Hem vist esfondrar-se un món que pensàvem que era idíl·lic.
 
- D'una banda, afirma que "ens en sortirem", però a Invasió terrícola diu que ha començat "l'era del terror". A què hem de fer cas?
 
- Crec que el disc té dos camins: un d'esperança, i un altre d'apocalipsi. Musicalment, planteja les dues possibilitats. Al final, hi ha una altra peça, Un món de bojos, on dic que no és el món que volíem, però potser és el que mereixem. Nosaltres tenim la responsabilitat de tot el que succeeix. I, malgrat que no puc estar convençut de cap on anirem, jo tinc clar quin camí triar.
 
- Al disc també hi ha molt d'amor. Ara en necessitem més que mai?
 
- L'amor és imprescindible. La vivència de l'1-O, tot el que va embolcallar aquell dia, ens va fer viure coses impensables, una quantitat d'amor entre la gent i amb la teva pròpia família que mai ens pensaríem que viuríem. Dubto que en gaire llocs del món s'hagi viscut un dia com l'1-O, a nivell d'intensitat col·lectiva, de germanor entre la gent. Em costa d'imaginar.
 

"La vivència de l'1-O ens va fer viure coses impensables, una quantitat d'amor entre la gent i amb la teva pròpia família que mai ens pensaríem que viuriém"

- Fills de les estrelles és un disc on Arnau Tordera fa tots els arranjaments, melodies, composicions i lletres.
 
- Cada nota i cada paraula que sentis al disc ha estat escrita per mi. Ara que ho veig en distància, me n'adono de la feina titànica que ha estat fer-ho. Però quan estic immers en un projecte així, ho aboco tot. I no n'era conscient de la feina que implicava, amb els arranjaments de corda, de vent, de veu. Però és així: l'obra d'Obeses sempre està expressada des de l'absoluta honestedat d'un pensament artístic concret. No hi ha mai interferències.
 
- Els altres components del grup com hi intervenen?
 
- La seva presència constant en tot el projecte afecta a la direcció que prenc. Ells són els més crítics amb Obeses i amb les propostes que porto. Abans de tirar un tema endavant, sempre he de passar pel sedàs del seu criteri i, en aquest sentit, hi intervenen molt. La seva part és fonamental, perquè no sóc una ment lliure que va pensant i prou, sinó que formo part d'un grup i el grup ha de donar el vist-i-plau a les propostes. I òbviament, com a intèrprets, les seves parts instrumentals sempre milloren les meves propostes.