Pausa a la investidura. El veto del Tribunal Suprem a Jordi Sànchez, que com era previsible ha impedit la celebració del ple d'aquest divendres, ha tornat a tensionar la complexa relació entre l'independentisme i els aparells de l'Estat. La mesa del Parlament formalitzarà una querella contra el jutge Pablo Llarena -entre queixes de l'oposició i recels dels lletrats- mentre la majoria parlamentària de la cambra estudia els passos a seguir. La intervenció de Carles Puigdemont després del triomf judicial a Alemanya ha provocat un canvi de guió. La consigna és ara esgotar terminis. El límit per evitar eleccions és el 22 de maig.
Junts per Catalunya i ERC havien madurat un acord que fixava formar Govern abans de Sant Jordi. Amb Puigdemont al timó, el pacte ha quedat en paper mullat, tot i que la prioritat dels republicans i del PDECat és acabar amb la intervenció de l'Estat. Els presos polítics -inclòs Sànchez- també reclamen evitar un nou escenari electoral. Puigdemont, mesurat en les seves aparicions des que va sortir de la presó de Neumünster, donarà més pistes de l'estratègia fixada en l'entrevista que concedirà a TV3 aquest diumenge. Serà la reaparició televisiva del president a l'exili des que la justícia alemanya el va deixar en llibertat.
Diumenge, precisament, prendrà protagonisme el carrer. A Barcelona es preveu una manifestació massiva per denunciar la situació dels presos i defensar "els drets i les llibertats" dels catalans. Convocat per l'Espai Democràcia i Convivència, la marxa evidenciarà el malestar del sobiranisme civil amb l'intervencionisme judicial del debat polític. És la primera de grans marxes que es programaran en els pròxims mesos si la causa contra el procés accelera.
Els "esforços" del PSC, poc visibles. Xavier Domènech, coordinador general de Catalunya en Comú i ara secretari general de Podem, va concedir una entrevista a NacióDigital que ha motivat moltes reflexions entre les forces d'esquerres. "Els esforços que està fent el PSC no poden ser rebutjats", expressava Domènech. Els socialistes, però, no han recollit el gest de complicitat del líder dels "comuns": han descartat assistir a la manifestació de diumenge, i aquest divendres s'han alineat amb CS i PP a l'hora de renunciar a assistir a l'acte d'homenatge als republicans represaliats pel franquisme que s'ha fet al Parlament. Els socialistes no aconsegueixen desmarcar-se de l'unionisme més dur.
Barcelona, en precampanya de les municipals. La setmana ha estat especialment agitada a l'Ajuntament de la capital catalana. Ada Colau ha vist com no prosperaven dos dels projectes estrella del mandat, la connexió del tramvia per la Diagonal i la multiconsulta. L'alcaldessa, visiblement molesta, ha estat especialment crítica amb ERC -acusa els republicans de prioritzar els interessos partidistes- i la CUP -atribueix als anticapitalistes falta de sintonia amb la lluita dels moviments socials de la ciutat-. Mentre Colau defensava l'obra de govern i repartia responsabilitats en una setmana de "multidesfetes", ERC projectava el nom d'Alfred Bosch com a alcaldable. Bosch, per cert, va enviar aquest dijous un missatge diàfan a Jordi Graupera, que havia demanat una aliança de l'independentisme per derrotar Colau el 2019, proposta rebuda amb fredor per ERC i el PDECat. El dirigent republicà li va recordar que abans de consumar una aliança cal discutir amb quin projecte i quin model de ciutat. A Barcelona ha començat la precampanya.
Vist i llegit
Els currículums adulterats de dirigents del PP -el futur de Cristina Cifuentes penja d'un fil i Pablo Casado també està contra les cordes- han actualitzat el debat sobre la meritocràcia. Els títols fets a mida o l'edulcoració de les trajectòries acadèmiques resten valor a l'esforç de tants i tants ciutadans que treballen per tenir un recorregut formatiu. En el marc de la polèmica pels màsters i postgraus de Cifuentes i Casado, destaca la reflexió d'Ana I. Bernal Triviño a Publico.es. L'autora mira enrere i recorda l'època en què el repte era, simplement, ser universitària en un món d'homes. "A vegades em diuen per què m'irrito tant quan trepitgen el meu títol. No és per l'estudi en si ni per una pijada. És pel que va suposar d'esforç i sacrifici. Sempre existirà per a mi una cosa més profunda que el simple títol: el fet d'aconseguir-lo sent dona d'una família en la qual faltava els diners", sentencia.
La frase de la setmana
"Soc a Suïssa per recuperar la llibertat d'expressió". Marta Rovira s'ha concedit tres setmanes de parèntesi des que va anunciar que emprenia el camí de l'exili per situar-se en territori suís. La secretrària general d'ERC, abans de la seva partida va mantenir un perfil discret, s'ha explicat en les darreres hores -tal com va avançar NacióDigital- en dos diaris helvètics i també a l'ACN. Rovira, que tenia clar que el Suprem dictaria presó preventiva, explica que la pressió contra els dirigents sobiranistes la feia sentir cohibida. Des de Suïssa, la dirigent republicana assegura que continuarà combatent l'atac de l'Estat als drets polítics i admet que el seu exili s'allargarà "molts anys". "He marxat a la força, obligatòriament, si no el que havia d'assumir eren les conseqüències d'una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic", ha detallat. La veu de Rovira s'afegeix a Suïssa a la d'Anna Gabriel.
El nom propi
Tamara Carrasco ha deixat l'anonimat per convertir-se en un nom que sintetitza la criminalització de la protesta civil. Amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) en el punt de mira de la Moncloa i la justícia espanyola, l'activista es podria haver convertit en la primera civil empresonada pel procés. Va ser detinguda dimarts per rebel·lió i terrorisme, una acusació rebaixada a desordres públics i tinença de propaganda política després de comparèixer a l'Audiència Nacional. Això sí, Carrasco té prohibit sortir de Viladecans, unes mesures cautelars en sintonia amb la desproporció de la imputació inicial. El dogma propagat pels poders de l'Estat, equiparant CDR i violència, ha cristal·litzat aquesta setmana en les primeres accions coercitives. En una entrevista a NacióDigital, l'advocat de l'activista, Sergi Atienza, subratllava de la gravetat de la situació. "Qualsevol pot ser acusat de terrorisme", advertia.
Els imperdibles
Una fotografia de Ronaldo Schemidt sobre les protestes als carrers de Caracas ha estat distingida amb el guardó d'imatge de l'any en el World Press Photo 2018, la cita anual del fotoperiodisme internacional. El treball de Schemidt, premiat aquesta setmana, il·lustra l'acció de José Víctor Salazar Balza, un jove veneçolà de 28 anys que, entre flames, s'enfronta a la policia en les manifestacions contra el govern de Nicolás Maduro. Les millors imatges del certamen es podrà veure a Barcelona a partir del 28 d'abril. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?