Filiprim: anàlisi

​Què podem fer contra tanta misèria?

«I sembla que és la pura veritat, no podem fer res. Aguantar. Votar quan toca. Manifestar-se no serveix per a res i potser si tens sort et detenen per rebel·lió, altra traïció i terrorisme»

per Toni Vall, 13 d'abril de 2018 a les 11:20 |
Rajoy amb Cifuentes, en una imatge d'arxiu | EP
1. El tal Rajoy al Parc de la Memòria de Buenos Aires dedicat a les víctimes de la dictadura militar. Un periodista argentí li preguntat si té previst dedicar un espai similar –un parc o el que sigui- a les víctimes de la dictadura franquista. La resposta és el silenci.

2. Un retall d’un exemplar de 1976 de La voz de Galicia en què disset estudiants es manifestaven a favor de la violencia de la ultradreta. Un d’ells era l’actual ministre d’educació i cultura, el tal Íñigo Méndez de Vigo. “La violència de la impròpiament denominada extrema dreta és el reflex de la seva legítima defensa davant l'assalt de grups de signe absolutament contrari, d'un marcat signe comunista”.  


3. El tal Pablo Casado –diuen que és polític- assegurava haver cursat un postgrau a Harvard. Ha transcendit que va ser un intensiu de quatre dies a l’IESE del barri d’Aravaca de Madrid. El tal Casado no recorda si va ser becat o no per a participar-hi. I tampoc recordava haver assistit a classe d’un altre postgrau que també assegura haver cursat.

4. Hi ha informacions i vídeos del tal Casado va participar l’any 2007 en un tall de carretera a Madrid per protestar contra “decisions polítiques” de la fiscalia general de l’estat. Ara el tal Casado i els del seu partit polític reclamen que els CDR, que tallen carreteres, siguin processats per terrorisme i rebel·lió.

El tal Rajoy al Parc de la Memòria de Buenos Aires dedicat a les víctimes de la dictadura militar. Un periodista argentí li preguntat si té previst dedicar un espai similar a les víctimes de la dictadura franquista. La resposta és el silenci

5. La tal Cifuentes diu que no té cap responsabilitat en totes les confirmacions de frau que han aparegut sobre el seu màster. Professors que expliquen coaccions rebudes, responsables acadèmics que admeten “reconstruccions” i firmes falsificades que un nen de deu anys falsificaria millor. Sobre un currículum falsejat des de fa vint-i-cinc anys tampoc té cap responsabilitat.


6. Uns tals Ana Pastor, Toni Cantó i Javier Maroto, entre un total de quinze diputats del Congrés dels diputats, han modificat a corre cuita el seu currículum acadèmic després de la descoberta de tot el que s’explica als paràgrafs anteriors.

Són tot informacions periodístiques que semblen ben documentades i contrastades. Han aparegut aquests últims dies a la televisió, els diaris de paper i digitals i les xarxes socials en van plenes. I només he agafat alguns casos vinculats amb els personatges d’aquesta banda anomenada PP. Si obrim l’objectiu no hi ha paper ni interfície digital suficient per a escriure’ls tots.

I un es pregunta: “Què hem de fer?”.
I un es respon: “No podem fer res”.

I sembla que és la pura veritat, no podem fer res. Aguantar. Votar quan toca. Però què més? Confiar en la justícia poètica? Manifestar-se no serveix per a res i potser si tens sort et detenen per rebel·lió, altra traïció i terrorisme. Com s’aconsegueix fer fora del poder aquesta mena de partits? Votant, sí, però no n’hi ha prou. Perquè ells tenen molts vots fidels i granítics. Cicles polítics li diuen. Paciència. Quina afecció política podem tenir?

Així estan les coses.

Pessimisme. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació