El tancament de Diplocat: crònica d'una «venjança política»

La diplomàcia pública catalana cessa l'activitat en aplicació de l'article 155, una mesura avançada per Soraya Sáenz de Santamaría en plena campanya | La decisió aplicada per la Moncloa evidencia l'impacte del Diplocat a l'hora d'exportar el nom de Catalunya

Periodistes davant la seu del Diplocat, aquest dijous
Periodistes davant la seu del Diplocat, aquest dijous | Adrià Costa
13 d'abril del 2018
Actualitzat a les 17:51h
"La liquidació de Diplocat és una venjança política i un reconeixement a la bona feina d’aquests anys". Així s'expliquen des de l'aparell diplomàtic català. L’article 155 ha consumat aquest divendres una tancament anunciat: el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, més conegut com a Diplocat, tanca les seves portes i deixa els seus últims treballadors, 17, al carrer. Formalment, l’organisme va dissoldre’s el 27 d’octubre, amb la intervenció de l’autogovern de Catalunya, però no ha estat fins avui, quasi sis mesos després, quan ha tancat les seves portes després de sis anys fent diplomàcia pública arreu del món. 

Diplocat sempre ha estat al punt de mira del govern espanyol. Tal com explica Martí Estruch, excap de comunicació de l’organisme, a NacióDigital, ja des de 2012 l’acció de Diplocat va començar a posar "nerviós" el govern espanyol i el ministeri d’Exteriors. "Hem fet una diplomàcia a la qual no estaven acostumats. Una diplomàcia pública àgil, amb pocs recursos i innovadora", explica Estruch. Això contrastava amb la manera de fer "antiquada" de l’Estat, que aquests anys ha vist amb recel els èxits de la diplomàcia catalana. 

"Al principi se’n burlaven, però quan van veure els resultats es van començar a posar nerviosos", explica Estruch. I és que durant aquest anys, Diplocat ha obligat a “anar a remolc” la diplomàcia espanyola. S’han organitzat xerrades en universitats, s’han publicat articles d’opinió en diaris de prestigi internacional, s’ha portat periodistes d’arreu del món a Catalunya per fer debats i col·loquis… I la resposta del govern espanyol ha estat, en línies generals, el boicot. "Intentaven posar pals a les rodes, boicotejar els actes, però aquestes accions se’ls acabaven girant en contra i bona part dels periodistes o experts internacionals arrufaven el nas", assegura Estruch.

"Diplocat en liquidació", per ara

La "liquidació" de Diplocat era quasi un objectiu polític del govern espanyol. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, se’n vantava poc abans de les eleccions del 21-D en un acte de campanya del PP on també assegurava que Mariano Rajoy havia "escapçat" l’independentisme. "Sabeu com es diu ara Diplocat?", preguntava Sáenz de Santamaría entre riures i aplaudiments, "ja no es diu Diplocat; es diu Diplocat, en liquidació". Avui, doncs, culmina aquesta "liquidació" de la diplomàcia catalana, una decisió que Estruch entén com una "venjança política" i alhora "un reconeixement a la bona feina feta durant aquests anys". 
 
Els arguments oficials per a aquest tancament són, a grans trets, dos: a parer del govern espanyol, Diplocat és una entitat "inútil i supèrflua", dedicada a fer "propaganda secessionista" i contra l’estat espanyol arreu del món. "Que sigui una entitat inútil no li correspon decidir-ho al govern espanyol", diu Estruch, que refuta també la idea que sigui una entitat per promocionar l’independentisme. "No fèiem propaganda perquè, entre altres coses, tant el PP, com Ciutadans i el PSC han participat d’actes que organitzàvem", afegeix.

En qualsevol cas, el govern espanyol ha guanyat el primer assalt i Diplocat tanca avui les seves portes. Amb l’aplicació del 155 "s’ha aturat tot" però amb les ambaixades i la diplomàcia pública catalana el govern espanyol ha anat més enllà i les ha "suprimides". Durant aquests sis mesos, els treballadors han hagut d’anar a la feina per evitar cometre absentisme laboral, però tenien prohibit fer trucades, organitzar actes i debats. 

A Diplocat hi havia l’esperança que el tancament s’aconseguís aturar amb la investidura d’un nou president i la constitució d’un govern. "Amb un Govern s’hauria pogut intentar aturar”, admet Estruch. Tot i així, confia que l’organisme podrà tornar a obrir quan hi hagi un nou executiu. "No s’ha fet res il·legal. Quan ens traguem de sobre aquesta aberració jurídica del 155 no hi ha res que impedeixi tornar a obrir", reivindica, i reclama que caldrà "ser valents" per "tornar a posar Diplocat dempeus". 
 

Puigdemont i Romeva amb diputats danesos al Palau de la Generalitat Foto: Jordi Bedmar / Govern