procés català

Els joves d'ERC aposten per un referèndum pactat amb mediació internacional

Les joventuts actualitzen el full de ruta i es proposen augmentar la majoria social, desconnectar de les empreses de l'Íbex-35 i capacitar-se per aturar l'economia, sense abandonar la via unilateral com a "pla B"

per Roger Tugas Vilardell , 13 d'abril de 2018 a les 06:44 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pau Morales, portaveu de les joventuts d'ERC. Foto: ACN


Quin ha de ser el nou full de ruta de l'independentisme un cop superat l'1-O, si s'aconsegueix formar Govern i aixecar el 155? Més enllà del debat entre eixamplar la majoria social o implantar ja la República, pocs actors han debatut i detallat en profunditat quins són els passos a fer per avançar en el procés, s'opti per una o altra via. Un dels primers en fer-ho han estat les joventuts d'ERC, que el cap de setmana passat van celebrar una conferència nacional on van aprovar la seva proposta, la qual passa per intentar de nou forçar un referèndum pactat amb mediació internacional.


En aquell conclave, l'organització juvenil va abandonar la marca històrica de JERC en favor de Jovent Republicà (JR) -per tenir una marca homogènia a tots els Països Catalans, per bé que el nom oficial seguirà sent Joventuts d'Esquerra Republicana- i va aprovar un document al qual ha tingut accés NacióDigital i que detalla, entre altres qüestions, com assolir aquest cop un acord que permeti posar les urnes per decidir el futur del país. Una via, en tot cas, que admet que l'actual correlació de forces no és suficient per reprendre immediatament la tasca de fer efectiva la declaració d'independència i que prioritza sumar forces i superar certes debilitats per afrontar en millors condicions un futur nou embat.

En concret, com va avançar la diputada de JR, Rut Ribas, l'organització posa tres deures per enfortir les possibilitats d'aconseguir aquesta mediació internacional: "superar l'actual nombre de ciutadans favorables a la independència", impulsar una "tasca de desconnexió amb les grans empreses del capitalisme extractiu" i aconseguir "capacitat de paralització de l'activitat econòmica del país mitjançant el moviment sindical i estudiantil".


Pressió internacional

Assolir aquests reptes, segons afirmen, hauria de provocar una pressió internacional suficient per forçar "que els governs de la Generalitat i el d'Espanya duguin a terme una negociació bilateral per resoldre el conflicte polític i la demanda de sobirania del poble de Catalunya mitjançant un referèndum reconegut internacionalment com a vàlid, i un compromís de respecte i aplicació del resultat que en surti d'aquest". Aquesta se situa com "la primera i la més prioritària de les vies per accedir a la independència".


Ara bé, prioritzar-la no implica abandonar del tot la via unilateral, ja que tot seguit JR apunta que, "si al cap d'uns mesos d'intentar aquest acord polític" negociat "no és possible", caldrà "iniciar un període de mobilitzacions populars per tal d'assolir un control efectiu del territori i les institucions, combinat amb l'acció parlamentària i governamental, a fi i efectes de demostrar l'exercici de la seva sobirania sobre el territori i que això provoqui al cap d'un temps reconeixements internacionals de la nova República".

Autocrítica posterior a l'1-O

De fet, els joves republicans fan autocrítica i admeten que abans de l'1-O no hi havia prou preparatius pel que fa a la preparació d'un xoc amb l'Estat per fer efectiu el seu mandat en un context de repressió, ja que tot se centrava en la via de la llei a la llei. Per això, ara reclamen que "els representants institucionals comencin a preparar com s'haurà de posar en pràctica aquest canvi de paradigma".

Uns preparatius que permetin "aconseguir tenir el control del territori i, per tant, el control de l'estructura que sustenta el país, fent així que l'estat espanyol perdi els pilars que l'han permès controlar Catalunya i aplicar el 155". Entre aquests elements a tenir en compte per evitar que el govern espanyol pugui tornar a intervenir l'autonomia amb tanta facilitat, cita les "estructures coercitives" com "policia i exèrcit, poder judicial, burocràcia, sistema educatiu i estructures de control del coneixement, religió organitzada i institucions tradicionals respectades, mitjans de comunicació o el sector financer i econòmic".
 

L'exportaveu nacional de les JERC i ara home fort d'ERC a l'interior, Pere Aragonès, va intervenir en la conferència. Foto: ACN


Ara bé, com proposen assolir els tres reptes per forçar la mediació internacional i l'acord amb l'Estat? Pel que fa a l'augment de la majoria social, JR fixa tres vies: treure rèdit de la denúncia de la repressió i l'existència de presos polítics; implementar "polítiques republicanes" des del Govern fins i tot més enllà de les seves competències i encara que les impugni el Tribunal Constitucional (TC), fomentant "escenaris d'enfrontament institucional [...] en què l'eix de conflicte siguin els drets socials" i no tant qüestions identitàries; i finalment l'impuls d'un procés constituent impulsat pel Govern, els ajuntaments i la societat civil, amb un esquema similar a l'1-O.

Aquest procés constituent -que no estava contemplat en el document original i es va introduir via esmenes- hauria de culminar en "un document de propostes constituents que sigui la base de la futura Constitució de la República Catalana". No fixa terminis, però sí que determina que "caldrà una prèvia etapa de conscienciació popular per assolir una majoria de gent a favor de crear aquest espai de debat constituent, que accepti participar-hi i consideri vinculants els resultats obtinguts". Així mateix, apunta que els ajuntaments hi han de tenir un rol protagonista, que les actuacions judicials no l'han de poder frenar i que ha de permetre teixir "ponts i vincles" amb els "comuns".

Desconnexió de les grans empreses

En relació al segon requisit per forçar el referèndum, la "desconnexió amb les grans empreses del capitalisme extractiu", els joves d'ERC aposten per fomentar "alternatives [...] des de l'economia social i solidària", en especial des del cooperativisme, tant a nivell de polítiques institucionals com d'actuacions individuals de prioritzar consumir en determinades empreses o bancs. De fet, per reduir la dependència financera de la Generalitat, proposen també lluitar contra el frau fiscal, implementar "una fiscalitat molt més progressiva" i crear una banca pública.

Finalment, quant al tercer repte, la capacitat per paralitzar l'activitat econòmica, la ponència aposta per "potenciar un sindicat nacional i de classe majoritari", tal com ja el tenen al País Basc i Galícia, ja que, sense ell, "no serà possible forçar l'Estat o la Unió Europea a seure". No en cita cap en particular, per bé que en el document original sí que s'apuntava a la Intersindical-CSC, a qui també es lloa pel seu paper en les vagues generals posteriors a l'1-O i pel fet que ara és pràcticament l'únic sindicat català independentista. En tot cas, JR també manté l'aposta per "obrir portes i participar" en altres espais sindicals amb "afinitat ideològica", tot i que no ser explícitament partidaris de la República.

El moviment estudiantil

Pel que fa a l'espai estudiantil, les conclusions del debat plantegen augmentar la formació en aquest àmbit per donar eines per incidir en els diversos centres, ja sigui com a delegats als instituts o en assemblees d'estudiants a les facultats universitàries. Així, malgrat que es va plantejar, JR no aposta finalment per engruixir un sindicat d'estudiants existent o per crear-ne un de nou, sinó que deixa llibertat per actuar en els espais que es considerin adients en cada centre. L'experiència d'Universitats per la República, de fet, és ben valorat.
 

Jovent Republicà, la nova marca dels joves d'ERC. Foto: ACN


En un altre àmbit, el debat de la conferència nacional també va versar entorn l'horitzó electoral del 2019. Pel que fa a les municipals, els joves d'ERC aspiren a situar el partit com "la primera força" als ajuntaments, impulsant governs locals amb "un programa polític de transformació republicana de la societat", en alguns llocs pactant amb les candidatures del PDECat, "però majoritàriament amb forces marcadament d'esquerres i transformadores que encara no han fet el pas cap a la defensa de la República", exportant el model de Badalona o Sabadell sobretot a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, junt a la CUP i els "comuns" -tal com defensa també el partit-.

Govern d'esquerres a les municipals

Quant a les eleccions europees, les joventuts prioritzen repetir la fórmula del 2014, en què ERC es va presentar en solitari, per bé que també obren la porta a fer coalicions amb les esquerres independentistes basca i gallega, en especial si una reforma electoral exprés fixés un llindar mínim de vots per obtenir representació. Si això no calgués, JR preferiria aprofitar la circumscripció única per fer un discurs netament de Països Catalans, un marc nacional al qual també hi han aprofundit en aquesta conferència, debatent les estratègies a emprendre a cada territori per avançar cap a una futura "confederació de diversos subjectes polítics".

Ara caldrà veure com incideixen les joventuts en el debat que ERC afrontarà de cara a la conferència política que celebrarà els propers mesos per actualitzar el seu full de ruta. Sigui com sigui, tot apunta que els resultats poden ser força similars i, de fet, alguns dirigents republicans com Joan Tardà han expressat obertament també la necessitat d'intentar forçar de nou un referèndum pactat amb l'Estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació