Els seus no volen eleccions, però apuraran els terminis fins al maig -el límit és el dia 22- per fer evident l'anomalia de no permetre que s'investeixi el candidat triat per la majoria. Ningú vol tornar a les urnes perquè seria fruit del fracàs i allargaria el 155, però ves que al final entre tots no la vessin. Oriol March ho explica en aquesta crònica. Una dilació que, per cert, fa la guitza al PP i al PNB, que no poden pactar els pressupostos espanyols. Pep Martí explica com ho intenten resoldre sense més contradiccions que les imprescindibles.
Avui al Parlament sí que hi haurà un acte de suport a les víctimes de la repressió franquista. Una repressió que passa ara pels creadors, els que discrepen i es mobilitzen. Ho explica en aquesta entrevista de Sara González l'advocat de Tamara Carrasco, del CDR de Viladecans i que ahir va declarar a l'Audiència Nacional per "terrorisme". Llegiu també l'opinió d'Arnau Urgell sobre Llarena i la seva setmana marcant l'agenda.
El nou discurs d'ERC. L'octubre va servir per treure conclusions. ERC ha interioritzat que la majoria independentista seria vàlida per fer la república en un context de pacte amb Madrid, però no en un d'unilateralitat, que és el camp de joc que ha fixat l'Estat. No ho és perquè en l'actual context no hi ha aliances internacionals i, a Catalunya, l'unionisme expressa una posició de confrontació a qualsevol pas en el marc de la unilateralitat. Els líders republicans fa setmanes que ho expliquen (allò d'ampliar les majories i fer república mentre es recuperen les institucions) però els primers que ho han posat en un document, exposant a més la idea de forçar l'Estat a pactar un referèndum, han estat les seves joventuts a la seva darrera conferència política. Ho explica Roger Tugas en aquesta informació. Hi ha una part de l'independentisme que no ho comparteix.
Sobre el nou discurs d'ERC, en aquest cas observant una contradicció amb el que pregona a Barcelona Alfred Bosch, escriu aquesta opinióManel Lucas. Els dos darrers anys han tingut cost i no han servit per implantar la república malgrat que sí per votar l'1-O i per arribar-la a proclamar. Veurem què passa ara amb les noves estratègies que ERC fa més explícites que no pas Junts per Catalunya. Per cert que, tal com us vaig explicar dimecres, Marta Rovira ha reaparegut. Ho ha fet en dos diaris suïssos i també en una entrevista a l'ACN, l'agència de notícies pública. Vol poder parlar sense autocensura.
La manifestació. El cap de setmana arribarà carregat. Festa de la República d'ERC sense Junqueras ni Rovira i amb les noves cares i discursos, i diumenge una manifestació pels presos que es preveu massiva. Quina música hi posem? Cada dilluns comencem la setmana amb una cançó, que si pot ser ha de tenir relació amb l'actualitat. Proposeu-ne contestant aquest correu o enviant-ne un a [email protected].
Vist i llegit
Avui seguim amb la derrota del Barça a Roma, que lògicament monopolitza l'anàlisi futbolístic aquests dies. Ramon Besa és un dels mestres a l'hora de llegir el moment de l'entitat tant a nivell esportiu com social i institucional. En el seu article d'ahir a El País es mostra preocupat per la "descapitalització" del club, que ha tornat a descarrilar a la Champions i no ha estat capaç de trobar un sistema que tregui tot el suc a Messi. "El club s'empobreix de forma progressiva, sense grandesa ni autoritat", afirma.
El passadís
Hi ha molts comerços que han perdut la por a què el seu compromís amb els presos polítics els passi factura. Dimecres explicàvem el cas d'un forn de pa de Sabadell, però en el camp de la restauració també hi ha mostres de solidaritat i reivindicació. A banda dels "sopars grocs" que proliferen per recollir fons (va obrir foc Ada Parellada al Semproniana) hi ha establiments que dediquen plats als presos. És el cas de la Panxa del Bisbe, al barri de Gràcia. És un dels restaurants que més agrada a Jordi Cuixart, president d'Òmnium i empresonat des de fa 179 a Soto del Real. Per quinze euros i noranta cèntims podeu menjar-vos un fantàstic "arròs d'ortiguilles i navalles pel Jordi Cuixart, t'esperem!", segons que consta al seu menú, convenientment decorat amb un llaç groc. Cuixart va agrair-los el gest a través d'una carta després que alguns amics li ho comentessin: "No tinguem cap por i més d'hora que tard ens tornarem a veure en aquest oasi de sensibilitat i tendresa on tantes hores hem passat", els deia. Bon profit i que hi pugui tornar ben aviat!
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1983 va morir de càncer a Girona l'escriptora Mercè Rodoreda, que havia nascut a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. És l'escriptora catalana més influent, llegida i traduïda. Com a tota la seva generació, la Guerra Civil la va marcar i va viure l'exili. La seva producció comprèn tots els gèneres. Rodoreda va conrear tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que va destacar especialment en la novel·la. En aquest gènere, les seves obres més conegudes són La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies o Aloma. L'escriptora va passar els darrers anys de la seva vida a Catalunya, on va morir. Deu anys abans, el crític i editor Josep Maria Castellet la va visitar a Ginebra. El cineasta Ventura Pons va recrear la visita a Un berenar a Ginebra, atansant-nos a una dona reservada i genial. La recordem en aquest vídeo, amb pinzellades de la seva biografia i fragments de la versió cinematogràfica de La Plaça del Diamant.
L'aniversari
El 13 d'abril de l'any 1978, avui fa 40 anys, va nàixer a la Pobla de Segur l'exfutbolista Carles Puyol. Entre 2003 i 2014 aquest contundent i ràpid defensa va ser capità del Barça i es va convertir en una de les seves llegendes. Puyol va arribar de petit a la Masia, l'escola del club, i va pujar al primer equip el 1999. Amb la samarreta blaugrana va guanyar sis lligues, tres copes d'Europa, dues supercopes d'Europa, dos mundials de clubs i dues copes del rei. Amb la selecció espanyola, dues eurocopes i un mundial. Aquest vídeo dona testimoni de la seva empenta.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi