12
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
21:31h
La societat civil i tot l'espectre polític sobiranista s'han reunit aquest dijous per ratificar el caràcter no violent de la protesta, davant els intents de judicialitzar les mobilitzacions de les darreres setmanes -en especial les protagonitzades pels Comitès de Defensa de la República (CDR)-. "Titllar de terrorisme el dret legítim a la protesta és una forma d'erosionar els drets bàsics, en especial si és de caràcter pacífic", assevera el manifest llegit a la plaça del Rei de Barcelona per vuit dones, en nom d'En Peu de Pau, que precisament es va crear l'octubre per fer pedagogia de la no violència.
Segons explica el text, recitat davant d'una representació plural i transversal de persones, entitats i partits, entre els quals el president del Parlament, Roger Torrent, "no violència no vol dir inacció" i, per ressaltar que les protestes poden ser pacífiques, aquesta entitat repartirà adhesius grocs amb el lema "Sempre en peu de pau" en què, a la part del darrere s'hi pot llegir que qui el llueix s'enganxa "a la no violència".
Una pràctica que es defineix com a "solidària, conscient i coherent on el com importa tant com el què", una "via humanista per denunciar cada injustícia i desactivar totes les violències" i "una ètica resistent de la desobediència civil pacífica per a la transformació social". Finalment, s'hi assevera que "la no violència no és delicte" i és "la força" de la protesta. De fet, aquest mateix dijous, l'Audiència Nacional ha deixat en llibertat l'activista dels CDR a qui, en un inici, havia acusat de terrorisme, per bé que finalment ho ha rebaixat a desordres públics.
A banda de Torrent, entre els polítics presents hi havia diputats de JxCat com Francesc de Dalmases i Francesc Ten, d'ERC com Ruben Wagensberg, Alba Vergés, Jenn Díaz, Adriana Delgado i Mònica Palacín, de Catalunya en Comú-Podem com Elisenda Alamany, i de la CUP com Maria Sirvent. Davant d'ells, el manifest ressalta que En Peu de Pau no té "cap vincle formal amb cap col·lectiu", més enllà d'aglutinar eines formatives sobre la no violència, ja que és un espai i no una entitat que pretén "evitar que la tensió, frustració o ràbia derivin en accions violentes", una via per respondre als informes de la Guàrdia Civil que els assenyalen com un dels instigadors de l'activitat dels CDR.
Un espai plural
De fet, fins i tot insisteix que es tracta d'un "espai plural" que "no es posiciona amb cap opció" política. Sigui com sigui, recorda que en el seu manifest fundacional reconeixia que "Catalunya ha viscut algunes de les mobilitzacions més multitudinàries d'Europa" i sense cap incident, ja que ha sabut "canalitzar les reivindicacions sense cap comportament violent", malgrat que l'Estat ha respost amb una "deriva repressiva que afecta a drets fonamentals".
A l'inici de l'acte, Pepe Beúnza, considerat el primer insubmís de l'Estat, ha recordat que "la no violència té a Catalunya una llarga trajectòria" i ha fet un recorregut des dels que es van negar a fer la mili fins a les mobilitzacions del procés, el qual ha assenyalat que ja es va dir que "serà pacífic i no violent, i qualsevol acte violent serà considerat una provocació". "El compromís amb la no violència és el més eficaç per a una Catalunya lliure, democràtica i pacífica", ha conclòs.
Segons explica el text, recitat davant d'una representació plural i transversal de persones, entitats i partits, entre els quals el president del Parlament, Roger Torrent, "no violència no vol dir inacció" i, per ressaltar que les protestes poden ser pacífiques, aquesta entitat repartirà adhesius grocs amb el lema "Sempre en peu de pau" en què, a la part del darrere s'hi pot llegir que qui el llueix s'enganxa "a la no violència".
Una pràctica que es defineix com a "solidària, conscient i coherent on el com importa tant com el què", una "via humanista per denunciar cada injustícia i desactivar totes les violències" i "una ètica resistent de la desobediència civil pacífica per a la transformació social". Finalment, s'hi assevera que "la no violència no és delicte" i és "la força" de la protesta. De fet, aquest mateix dijous, l'Audiència Nacional ha deixat en llibertat l'activista dels CDR a qui, en un inici, havia acusat de terrorisme, per bé que finalment ho ha rebaixat a desordres públics.
A banda de Torrent, entre els polítics presents hi havia diputats de JxCat com Francesc de Dalmases i Francesc Ten, d'ERC com Ruben Wagensberg, Alba Vergés, Jenn Díaz, Adriana Delgado i Mònica Palacín, de Catalunya en Comú-Podem com Elisenda Alamany, i de la CUP com Maria Sirvent. Davant d'ells, el manifest ressalta que En Peu de Pau no té "cap vincle formal amb cap col·lectiu", més enllà d'aglutinar eines formatives sobre la no violència, ja que és un espai i no una entitat que pretén "evitar que la tensió, frustració o ràbia derivin en accions violentes", una via per respondre als informes de la Guàrdia Civil que els assenyalen com un dels instigadors de l'activitat dels CDR.
Un espai plural
De fet, fins i tot insisteix que es tracta d'un "espai plural" que "no es posiciona amb cap opció" política. Sigui com sigui, recorda que en el seu manifest fundacional reconeixia que "Catalunya ha viscut algunes de les mobilitzacions més multitudinàries d'Europa" i sense cap incident, ja que ha sabut "canalitzar les reivindicacions sense cap comportament violent", malgrat que l'Estat ha respost amb una "deriva repressiva que afecta a drets fonamentals".
A l'inici de l'acte, Pepe Beúnza, considerat el primer insubmís de l'Estat, ha recordat que "la no violència té a Catalunya una llarga trajectòria" i ha fet un recorregut des dels que es van negar a fer la mili fins a les mobilitzacions del procés, el qual ha assenyalat que ja es va dir que "serà pacífic i no violent, i qualsevol acte violent serà considerat una provocació". "El compromís amb la no violència és el més eficaç per a una Catalunya lliure, democràtica i pacífica", ha conclòs.