12
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
18:14h
Sergi Sabrià, portaveu parlamentari d'ERC, ha reclamat una investidura efectiva i la formació urgent de Govern després que el Tribunal Suprem hagi tombat la investidura de Jordi Sànchez com a president de la Generalitat. "El que toca és denunciar els fets que s'han produït i la nova vulneració i ingerència del Suprem. No hem deixar de dir-ho. No podem deixar perdre el mandat del 21-D. Hem d'anar tots a l'una. Aquest país és més fort si goerna la seva pròpia televisió i els Mossos", ha indicat.
Es referia, també, a la possibilitat que Carles Puigdemont torni a ser el nom escollit per JxCat a l'hora de provar una nova investidura. "La concreció dels passos l'hem de fer conjuntament", ha ressaltat Sabrià, que ha indicat que en les properes hores hi haurà reunions amb el grup de Puigdemont i amb la CUP per avaluar els propers passos.
De l'exèrcit als jutges
JxCat ha comparat aquest dimecres el jutge Pablo Llarena amb el tinent coronel Antonio Tejero, que va entrar armat al Congrés dels Diputats l'any 1981 per impedir la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo."Han canviat l'exèrcit pels jutges", han assenyalat la portaveu parlamentària de JxCat, Elsa Artadi, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, en roda de premsa a la cambra catalana per valorar el veto del Tribunal Suprem a la candidatura de Jordi Sànchez.
Sobre l'impacte de la decisió, que de moment comportarà una querella del Parlament contra Llarena per part del president de la institució, Roger Torrent, ha dit que cal trobar un acord per "respondre conjuntament". "Nosaltres sempre apostem per la candidatura de Carles Puigdemont", ha apuntat Artadi, que veu condicionats els calendaris per les "interferències" de l'Estat. Dilluns hi haurà una reunió a Berlín de tots els diputats i també es consultarà els presos per decidir els propers passos.
Els dos dirigents de JxCat han insistit que Llarena té intenció de no deixar passar cap candidat independentista pel sedàs del Parlament, i s'han queixat que si els partits partidaris de la República s'han pogut presentar a les eleccions, també poden aplicar el programa amb el qual es van imposar el 21-D. "Ens està dient que qualsevol candidat que presentem pot anar a la presó. Hauríem de prioritzar que es donin les condicions perquè es pugui formar Govern sense que això suposi acabar a la presó", ha dit Costa.
Pocs minuts abans que comencés la roda de premsa de JxCat, Carles Puigdemont ha reaccionat a la decisió de Llarena. A través de Twitter, el president ha denunciat que el vet a Sànchez provoca "un dany a la democràcia immens" i ha assegurat que no permetran "que segueixin trepitjant drets ni doblegant la democràcia".
Els arguments de Llarena
Pablo Llarena ha decidit impedir la presència -física o telemàtica- del candidat a la presidència de la Generalitat i, d'aquesta manera, impedeix que se celebri el debat convocat aquest divendres per Torrent. La legislatura torna a quedar encallada en un moment en què ja corren els terminis per anar a noves eleccions si no s'aconsegueix investir un candidat abans del 22 de maig.
Llarena, en la interlocutòria, alerta del risc de "reiteració delictiva" per part de Sànchez en cas que fos escollit com a president. Hi ha elements, segons el magistrat, que apunten "marcada i racionalment a que en el seu eventual mandat" hi pugui haver una orientació "cap al trencament d'un ordre constitucional pel qual qualsevol elector entén que s'ha de desenvolupar la seva representació democràtica, ja que la transgressió pot fer-se amb profund menyscapte de les mateixes normes prohibitives penals que han justificat la incoació de la present causa".
El text del magistrat també se centra en justificar per què no considera vinculants les mesures cautelars imposades per l'ONU per tal de "garantir" els drets polítics del candidat. "Se circumscriuen al fet que el comunicant o el seu representant presentin per escrit la denúncia dels fets, sense que aquesta sigui contrària als principis de les Nacions Unides, així com que no es mostri constitutiva d'abús de dret o hagi estat sotmesa a un altre sistema internacional de control en matèria de drets humans, a més d'haver-se esgotat els recursos interns oferts per l'Estat per a l'esmena de la violació", assenyala Llarena, de nou protagonista en l'inici de la legislatura.
El precedent del març
Es tracta de la segona vegada que el Suprem no permet a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) acudir al debat parlamentari. Fa més un mes, a principis de març, Carles Puigdemont va fer un pas al costat i va assenyalar Sànchez com a successor. Immediatament es va fer una ronda de contactes amb els grups i, un cop proposat formalment per Torrent, va demanar permís a Llarena per assistir al ple. Va ser en aquell moment quan JxCat i ERC van negociar proposar Jordi Turull com a candidat. No va prosperar i, a banda, Turull va ser empresonat l'endemà.
Davant la impossibilitat d'investir Sànchez, Torrent té intenció de recórrer a organismes internacionals. La nova aposta pel número dos de JxCat s'explica, fonamentalment, per les mesures cautelars imposades pel comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. La defensa jurídica del candidat, liderada per Jordi Pina i Nico Krisch, manté que aquestes mesures haurien de permetre la investidura. "Si no les compleixen, estaran saltant-se una instrucció internacional", recalquen aquests dies fonts jurídiques.
Es referia, també, a la possibilitat que Carles Puigdemont torni a ser el nom escollit per JxCat a l'hora de provar una nova investidura. "La concreció dels passos l'hem de fer conjuntament", ha ressaltat Sabrià, que ha indicat que en les properes hores hi haurà reunions amb el grup de Puigdemont i amb la CUP per avaluar els propers passos.
De l'exèrcit als jutges
JxCat ha comparat aquest dimecres el jutge Pablo Llarena amb el tinent coronel Antonio Tejero, que va entrar armat al Congrés dels Diputats l'any 1981 per impedir la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo."Han canviat l'exèrcit pels jutges", han assenyalat la portaveu parlamentària de JxCat, Elsa Artadi, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, en roda de premsa a la cambra catalana per valorar el veto del Tribunal Suprem a la candidatura de Jordi Sànchez.
Sobre l'impacte de la decisió, que de moment comportarà una querella del Parlament contra Llarena per part del president de la institució, Roger Torrent, ha dit que cal trobar un acord per "respondre conjuntament". "Nosaltres sempre apostem per la candidatura de Carles Puigdemont", ha apuntat Artadi, que veu condicionats els calendaris per les "interferències" de l'Estat. Dilluns hi haurà una reunió a Berlín de tots els diputats i també es consultarà els presos per decidir els propers passos.
Elsa Artadi i Josep Costa, de Junts per Catalunya, en roda de premsa Foto: Junts per Catalunya
Els dos dirigents de JxCat han insistit que Llarena té intenció de no deixar passar cap candidat independentista pel sedàs del Parlament, i s'han queixat que si els partits partidaris de la República s'han pogut presentar a les eleccions, també poden aplicar el programa amb el qual es van imposar el 21-D. "Ens està dient que qualsevol candidat que presentem pot anar a la presó. Hauríem de prioritzar que es donin les condicions perquè es pugui formar Govern sense que això suposi acabar a la presó", ha dit Costa.
Pocs minuts abans que comencés la roda de premsa de JxCat, Carles Puigdemont ha reaccionat a la decisió de Llarena. A través de Twitter, el president ha denunciat que el vet a Sànchez provoca "un dany a la democràcia immens" i ha assegurat que no permetran "que segueixin trepitjant drets ni doblegant la democràcia".
Els arguments de Llarena
Pablo Llarena ha decidit impedir la presència -física o telemàtica- del candidat a la presidència de la Generalitat i, d'aquesta manera, impedeix que se celebri el debat convocat aquest divendres per Torrent. La legislatura torna a quedar encallada en un moment en què ja corren els terminis per anar a noves eleccions si no s'aconsegueix investir un candidat abans del 22 de maig.
Llarena, en la interlocutòria, alerta del risc de "reiteració delictiva" per part de Sànchez en cas que fos escollit com a president. Hi ha elements, segons el magistrat, que apunten "marcada i racionalment a que en el seu eventual mandat" hi pugui haver una orientació "cap al trencament d'un ordre constitucional pel qual qualsevol elector entén que s'ha de desenvolupar la seva representació democràtica, ja que la transgressió pot fer-se amb profund menyscapte de les mateixes normes prohibitives penals que han justificat la incoació de la present causa".
El text del magistrat també se centra en justificar per què no considera vinculants les mesures cautelars imposades per l'ONU per tal de "garantir" els drets polítics del candidat. "Se circumscriuen al fet que el comunicant o el seu representant presentin per escrit la denúncia dels fets, sense que aquesta sigui contrària als principis de les Nacions Unides, així com que no es mostri constitutiva d'abús de dret o hagi estat sotmesa a un altre sistema internacional de control en matèria de drets humans, a més d'haver-se esgotat els recursos interns oferts per l'Estat per a l'esmena de la violació", assenyala Llarena, de nou protagonista en l'inici de la legislatura.
El precedent del març
Es tracta de la segona vegada que el Suprem no permet a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) acudir al debat parlamentari. Fa més un mes, a principis de març, Carles Puigdemont va fer un pas al costat i va assenyalar Sànchez com a successor. Immediatament es va fer una ronda de contactes amb els grups i, un cop proposat formalment per Torrent, va demanar permís a Llarena per assistir al ple. Va ser en aquell moment quan JxCat i ERC van negociar proposar Jordi Turull com a candidat. No va prosperar i, a banda, Turull va ser empresonat l'endemà.
Davant la impossibilitat d'investir Sànchez, Torrent té intenció de recórrer a organismes internacionals. La nova aposta pel número dos de JxCat s'explica, fonamentalment, per les mesures cautelars imposades pel comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. La defensa jurídica del candidat, liderada per Jordi Pina i Nico Krisch, manté que aquestes mesures haurien de permetre la investidura. "Si no les compleixen, estaran saltant-se una instrucció internacional", recalquen aquests dies fonts jurídiques.
La interlocutòria de Llarena rebutjant l'assistència de Sànchez al ple d'investidura by naciodigital on Scribd