successos

Els cinc grans successos de la crònica negra catalana

La investigació del doble crim de Susqueda i el de la Guàrdia Urbana, l'estafador de l'Eixample, la "narco" més buscada d'Europa i la "multinacional" de la marihuana de l'Empordà marquen l'actualitat negra a Catalunya

per Aida Morales, 15 d'abril de 2018 a les 11:00 |
La policia científica escorcolla el domicili del detingut pel doble crim de Susqueda | ACN
La investigació del doble crim de Susqueda, el de la Guàrdia Urbana, l'estafador de l'Eixample, la "narco" més buscada d'Europa i la "multinacional" de la marihuana de l'Empordà marquen l'actualitat de la crònica negra. NacióDigital els repassa en un moment clau d'aquests cinc casos que marquen les pàgines de successos al nostre país.

SUSQUEDA: EL CRIM AMB MÉS VERSIONS

El doble crim de Susqueda ha estat una de les grans investigacions de l'any. Fins fa poc, però, no s'han acabat de conèixer els detalls d'una causa que va resultar complexa i que, a mesura que passaven els dies, comptava amb supòsits diferents i versions confuses. El 26 de febrer es va detenir Jordi Magentí -veí de la Selva de 60 anys i amb antecedents penals- com a presumpte autor de l'assassinat de Paula M.P., de 21 anys i veïna de Cabrils, i Marc H.L., de 23 i veí d'Arenys de Munt. Els dos joves van desaparèixer el 24 d'agost quan es disposaven a fer una excursió amb caiac i els seus cossos van ser trobats al cap d'un mes a dins l'embassament amb clars símbols de violència. Després d'una llarga instrucció, que es va acompanyar d'un sumari secret que acumula centenars de pàgines, Magentí va ser detingut i posat en presó provisional sense fiança pel jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners, ja que el jutge considerava que hi havia un "elevat" risc de fuga, possibilitat de reiteració delictiva i destrucció de proves. 

Des de llavors, la policia catalana ha realitzat diverses inspeccions en domicilis i, després de prendre-li declaració, ha tornat a reconstruir els fets des del pantà. A més, es va detenir el fill del presumpte assassí, a qui més endavant es va deixar en llibertat amb càrrecs perquè només se'l considerava responsable d'un delicte contra la salut pública, al tenir una plantació de marihuana a l'entorn del pantà. L'evolució de la investigació, però, ha acabat de treure a la llum que el crim podria haver estat causat per un fet fortuït, com ara el possible robatori de marihuana plantada al costat de l'embassament. En aquest punt, i segons ha explicat a la policia un company de cel·la de Magentí, l'acusat ha volgut inculpar també el seu fill, sobre qui ha dit que va ser ell qui va matar els joves quan els va sorprendre a la plantació. Segons va indicar, ell només l'havia ajudat a desfer-se dels cadàvers. De moment, però, els Mossos no han donat credibilitat a les revelacions de Magentí, que ha realitzat declaracions contradictòries i, fins i tot, ha assumit que va ser a l'escena del crim i va manipular els cossos, en un intent desesperat de justificar la possible trobada del seu ADN als cadàvers. 

La investigació sobre el crim de Susqueda segueix, ara, amb cada vegada més proves a mans del jutge que incriminen Magentí. El sumari conclou que l'acusat va matar la parella del Maresme al lloc on acostumava a pescar, i que després va traslladar els cossos amb un caiac fins al punt on van aparèixer. Els Mossos creuen que Magentí va intentar desfer els cadàvers dels joves i que els va col·locar materials pesants per evitar la seva flotabilitat. Diversos testimonis afirmen, a més, que van sentir trets, i les proves sonomètriques indiquen el crim es podria haver produït entre les 11.20 i les 11.26 del 24 d'agost. 
EL CRIM DE LA GUÀRDIA URBANA: UN ACTE D'AMOR

Els Mossos d'Esquadra detenint la sospitosa de l'assassinat d'un agent de la Guàrdia Urbana Foto: ACN


El crim de la Guàrdia Urbana es desvetlla, cada vegada més, com un assassinat que en destapa un altre. Rosa P. i Albert L. van ser detinguts el maig del 2017 per la seva presumpta vinculació amb la mort d'un altre agent de la Guàrdia Urbana, trobat dins d'un cotxe al pantà de Foix, al terme municipal de Castellet i la Gornal (l'Alt Penedès). Els fets es remunten al 4 de maig, quan la policia catalana va rebre un avís que alertava que hi havia un vehicle calcinat en una pista forestal, amb un cos al maleter en molt mal estat, ja que només quedaven ossos. 

En declaracions davant del jutge, els dos detinguts -que havien tingut una relació sentimental- es van inculpar mútuament de la mort d'aquest altre agent. Si bé ella va afirmar que Alberto L. havia matat el seu company i ella l'havia ajudat a amagar el cadàver, ell assegurava que això era al revés. Els Mossos tenen clara la implicació de la parella detinguda, però no han pogut concretar com es va efectuar l'assassinat. El crim, però, podria explicar-se per la voluntat de la víctima de desvetllar una altra mort; la d'un manter a Montjuïc l'estiu del 2014 per part dels dos acusats, durant un dispositiu policial contra el top manta. Per això, Rosa P. i Albert L. també van estar imputats, malgrat que ells ho van negar

Ara, han aparegut noves proves relacionades amb el crim, com el fet que un veí va sentir una motosserra al pis que compartien Rosa P. i la víctima, i s'ha acotat la data i el lloc de l'homicidi: la nit de l'1 al 2 de maig al xalet que l'agent assassinat tenia a Vilanova i la Geltrú. Les hipòtesis apunten que, després de drogar-lo, els acusats haurien intentat esquarterar el cos, però finalment havien optat per calcinar-lo i així fer-ne desaparèixer les restes.
L'ESTAFADOR «SEDUCTOR» DE L'EIXAMPLE

L'investigat per estafar dones de Barcelona, fent-les creure que tenien relacions sentimentals.


Un dels darrers casos d'estafa és el que s'estava produint a l'Eixample de Barcelona, com a mínim des del 2016, per part d'un home que tenia relacions sentimentals amb diverses dones. Quan aquest es guanyava la seva confiança, els robava els efectes personals, les targetes i els números de compte. L'home, que la policia tenia identificat des del 2013, va ser detingut el 27 de març, tot i que el mateix dia va quedar en llibertat provisional. Aquest utilitzava les xarxes socials, on s'identificava amb diferents noms, per conèixer dones i començar múltiples relacions simultànies amb elles. 

El cas el porta el jutjat d'instrucció 25 de Barcelona, que l'investiga per un presumpte delicte d'estafa en relació. No obstant això, el jutjat d'instrucció 2 també tenia una causa oberta contra ell per estafa, i els jutjats penals 1 i 3 de Barcelona tenien cursades ordres de cerca i captura contra ell, per motius similars. El primer cas del qual tenen constància els Mossos és del 2013, tot i que les denúncies van augmentar significativament a partir del 2016. L'home, a dia d'avui en llibertat provisional, resta a l'espera que se celebri un nou judici per estafes a, com a mínim, una vintena de dones. La policia catalana, però, no descarta que puguin arribar més denúncies.
LA "NARCO" MÉS BUSCADA PER L'EUROPOL

La narcotraficant detinguda i buscada per la policia.

 
Tania Varela és advocada i l'única dona que apareixia al cartell dels 70 fugitius més buscats per l'Europol. El 26 de març, els Mossos d'Esquadra la van detenir a Vilanova i la Geltrú (el Garraf), després que la policia espanyola l'estigués buscant des del 2011 per ser una de les narcotraficants més importants de l'Estat. De fet, Varela tenia tres ordres de detenció per blanqueig de capitals i tràfic de drogues, i ja se l'havia condemnat anteriorment per tràfic d'estupefaents a set anys de presó. De 44 anys i nacionalitat espanyola, ara residia a Sitges de manera clandestina, i havia estat vinculada a les organitzacions del narcotràfic gallegues de Laureano Oubiña i Sito Miñanco. 

Quan la policia catalana la va interceptar, en el marc d'un dispositiu de vigilància especial, Varela es va identificar amb un nom fals, motiu pel qual se li van haver de realitzar proves dactilars. Posteriorment, i després de passar a disposició judicial, el titular del jutjat d'instrucció 1 de Vilanova va decretar el seu ingrés a la presó. La policia creu que Varela ha de tenir informació rellevant dels clans de Laureano Oubiña i Sito Miñanco, ja que normalment aquests mai permeten que les persones properes s'hi acabin de desvincular. Abans d'arribar a Catalunya, però, la narcotraficant va viure a Portugal i l'Amèrica del Sud.
LA «MULTINACIONAL» DE LA MARIHUANA

Els acusats de pertànyer a un clan que volia convertir-se en una multinacional de la marihuana. Foto: ACN


El cultiu i la venda internacional de marihuana també ha arribat a judici. Des del 9 d'abril, l'Audiència de Girona jutja un clan empordanès que s'investigava des del 2011, i que estava preparat per ser una "multinacional" de la marihuana, amb un complex entrellat de blanqueig de diners. Així ho va identificar llavors la Fiscalia, que va començar a destapar una estructura perfectament jerarquitzada amb líders, càrrecs intermedis i baixos, que es dedicava a cultivar marihuana i a moure-la, bona part, a través de compradors francesos. Segons el fiscal, des de llavors es calcula que es van arribar a blanquejar 2,9 milions d'euros, potser més, adquirint immobles a nom d'algun familiar.

El clan és l'anomenat Capirote, vinculat a la família Cortés, que pretenia eixamplar-se amb la compra de noves finques on poder instal·lar plantacions i expandir el negoci. L'operatiu va esclatar el 21 de febrer del 2017, sota el nom d'operació Valiente, quan més de 400 mossos d'esquadra i de l'Agència Tributària van fer una vintena d'entrades i registres simultanis a propietats del clan a Figueres, Avinyonet de Puigventós, Sant Miquel de Fluvià, Llers, Cabanes, Vilafant i Castell d'Aro. En total, l'operatiu va acabar amb 32 detinguts, dels quals el fiscal n'ha acusat 30, per qui demana de quatre anys a gairebé vint de presó.

Durant el judici, pel qual hi ha previstos prop de 150 testimonis, els líders del clan han assegurat que no sabien que a les finques de la seva propietat hi hagués cultius de droga, i que ells només es dediquen a vendre roba i objectes al mercat i a la ferralla. Pel que fa a un dels fills, ha esgrimit que té problemes d'addicció a les drogues, però que no fa tràfic. Ara, els acusats esperen la sentència del jutge. El negoci, però, ha quedat desmobilitzat, al menys de moment, i la pretensió de convertir-se en una multinacional de la droga ha quedat abolida.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació