Poesia

Pons Alorda presenta «Era», un llibre per celebrar la seva «crucifixió» espiritual

L'autor mallorquí torna a LaBreu Edicions amb un poemari que es compon de "fragments d'un discurs sobre les religions del nostre temps"

| 16/04/2018 a les 13:08h
Especial: Sant Jordi 2018
Arxivat a: Cultura, LaBreu Edicions, Jaume C. Pons Alorda, poesia
El poeta Jaume C. Pons Alorda, autor d'«Era» | Albert Alcaide
Jaume C. Pons Alorda (1984) és un torrent d'energia poètica en combustió. Professor d'escriptura creativa, traductor, poeta, narrador, contista, articulista i entrevistador, ara presenta nou llibre de poemes, Era (LaBreu). Un títol d'una sola paraula, carregada de sentits. "Era és l'espai tel·lúric de la terra, també el que jo vaig ser, i també una època –detalla–. I també és un llibre que arriba al millor moment, quan tinc 33 anys, per celebrar la meva crucifixió espiritual".
 

L'analogia pot resultar provocadora, però és plena d'intencions. A l'epíleg del llibre, Lucia Pietrelli afirma que el poemari "es compon de fragments d'un discurs sobre les religions del nostre temps". Com il·lumina el poema final: "Aquestes són algunes de les religions del meu temps, / amb tot el que té de negatiu dir religions, / amb tot el que té de mentida dir el meu temps, / perquè el temps, sortosament, no és de ningú / i perquè ningú, desgraciadament, no és del seu temps."
 
Un discurs alimentat per lectures i visions impactants, que van des dels detectius metafísics de True detective –"em van ajudar a trobar una resposta"– al fabulós trànsit de Jep Gambardella pels carrers de Roma a La grande bellezza, fet també pel poeta, lloc per lloc, en un recorregut que "em va ajudar a orquestrar els poemes, dividits en escenes i espais de la ciutat". Era beu dels estímuls que provoquen aquestes obres, però sense obviar un fet determinant: "vaig acabar d'escriure el llibre quan va morir en Francesc Garriga. Ja no va ser a temps de llegir-lo".
 

El poeta Jaume C. Pons Alorda, autor d'«Era» Foto: Albert Alcaide


Poemes ordenats com un mirall
 
El poemari és format per 39 poemes. "M'agrada perquè és múltiple de 3 i perquè em funciona per fer el joc d'ordenació en un mirall: just al mig queda el poema 20-20", explica Pons Alorda. "Necessitava el recurs del mirall per fer la balança còsmica, perquè crec que cada acte té la seva rèplica, talment el que fa David Lynch a les seves pel·lícules, on tot té una part positiva i una de negativa".
 
Dues parts que també tenen una correlació de forces amb el pròleg d'Eduard Sanahuja i l'epíleg de Lucia Pietrelli, un esquema que el poeta ha repetit en cadascun dels llibres que ha publicat. "Sempre ho he fet així –explica–, perquè m'agrada que hi hagi un text fet per algú de la generació del 70, que jo tant admiro, al costat d'una veu a algú jove a qui estimo, de la meva generació".
 
El llibre també suposa el retorn de Pons Alorda a LaBreu. "És fantàstic tornar amb ells, després d'aquesta relació llarga que mantenim". Una publicació que suposarà la fi, literal, d'una era. "Ara faré una llarga època d'aturada. Era és un final d'època i el començament d'una altra. Em vull dedicar a Escola d'energia, un recull de tots els contes que he escrit fins ara, i a La festa de matances, una novel·la que fa uns quants anys que estic fent". Nous camins que posaran més peces a un univers creatiu polièdric i indeturable.
 

El poeta Jaume C. Pons Alorda, autor d'«Era» Foto: Albert Alcaide

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jaume Alonso-Cuevillas | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
L'advocat del president a l'exili assegura que les irregularitats del Suprem estan "passant factura a l'Estat" des del punt de vista de la credibilitat internacional | Destaca que fer el judici a la tardor podria suposar "vulnerar un munt de garanties processals"
01/01/1970
El líder republicà es troba en presó preventiva des del passat 2 de novembre
01/01/1970
El creixement del benefici s'explica entre altres factors perquè els ingressos creixen més que les despeses i les dotacions disminueixen un 44%
Terenci Moix, en una imatge d'arxiu | Cedida
Toni Vall
01/01/1970
«No puc evitar pensar en ell, ni que sigui una fracció de segon, cada dia de Sant Jordi. Si ja per si sol és un dia bonic, aquest any he estat encara més content perquè he vist alguns dels seus llibres sobre les taules de les paradetes»
Rajoy i Cifuentes fa uns dies a Madrid, abans de l'acte de concessió del Cervantes. | Europa Press
Pep Martí | 14 comentaris
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 17 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 24 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix