L'acampada de plaça Catalunya: el maldecap de Colau que recorda el 15-M

Plaça Catalunya és un punt estratègic i de trobada clau a la ciutat de Barcelona. Per aquest emplaçament passen, cada dia, milers de turistes i ciutadans, i com bé saben moviments socials i polítics, esdevé una de les millors localitzacions per fer públiques i donar volada a certes reclamacions. Així es va fer l'any 2011, en el marc del moviment 15-M. I ara, des de fa poc, els independentistes també utilitzen l'espai amb finalitats propagandístiques.

La diferència principal, però, és el canvi de govern a la ciutat. El 15-M es va convertir en emblema de la reivindicació social, sobretot molt vinculat a les plataformes d'afectats per la hipoteca (PAH) i la reclamació de drets socials, que aleshores liderava Ada Colau. L'activista, però, va acabar convertint-se en alcaldessa de Barcelona. I si bé en aquell moment el desallotjament de l'acampada de plaça Catalunya -dictat pel govern del convergent Xavier Trias- va ser altament criticat, ara s'espera la reacció de l'actual executiu. Una altra reivindicació, també política i social, que els manifestants volen que es resolgui de manera diferent.

Una acampada doble

La plaça acull, en aquesta ocasió, una acampada doble, ja que no només engloba les reivindicacions polítiques per la República i el suport explícit al president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, sinó que també integra, a part, una acampada de persones sense llar.

L'acampada política de plaça Catalunya s'enroca al centre de Barcelona fins que no s'investeixi Puigdemont o bé un president a qui aquest doni suport

L'anomenada Acampada x la República va començar fa poc més de setanta dies, quan alguns joves van plantar tendes de campanya a la plaça. Va ser a partir de llavors, i davant del fet que ningú els deia res, que un grup de sensesostre van optar per col·locar-s'hi al costat. Les dues accions que avui conviuen, però, reivindiquen aspectes diferents i funcionen per separat, expliquen a NacióDigital alguns dels seus membres. La política s'enroca al centre de Barcelona fins que no s'investeixi Puigdemont o bé un president a qui aquest doni suport. La social demana ajudes reals i serveis per treure del carrer les persones que no tenen llar.
 
Primers avisos per part de l'Ajuntament

Si bé encara no es pot parlar d'advertències de desallotjaments per part de la policia -ja siguin dirigides per la Guàrdia Urbana o pels Mossos d'Esquadra-, l'Ajuntament de Barcelona ja ha iniciat les converses amb les dues parts perquè es deixi lliure l'espai de plaça Catalunya. Fa pocs dies, de fet, equips de neteja del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona i la policia local van començar treballs de neteja i salubritat per preservar, segons el consistori, "el correcte estat de manteniment de l'espai públic i garantir el seu ús ciutadà" en vista dels diferents esdeveniments programats, entre els quals la Diada de Sant Jordi. 

Sobre això, l'alcaldessa de la ciutat ja va defensar el dret de reunió i manifestació dels concentrats, sempre que fossin reivindicacions temporals i amb una durada definida. Després d'iniciar una sèrie de negociacions, el consistori va aconseguir disminuir l'efecte de l'acampada durant la cursa de El Corte Inglés. Les protestes, però, ara continuen, i malgrat que els manifestants diuen que estan disposats a cedir, també asseguren que no es retiraran fins que es compleixin les seves reivindicacions. 

Negociacions encotillades per les demandes

Les negociacions s'estan portant a terme, sobretot, entre membres de l'Acampada x la República i l'Ajuntament de Barcelona. Segons explica l'activista David Fontanals a NacióDigital, ara hi ha "neguit" sobre què passarà de cara a Sant Jordi i, més endavant, amb l'arribada dels mesos d'estiu. No obstant això, diu que ells ja han aportat al consistori les seves propostes: "Nosaltres hem donat les propostes sobre què volem i ells ens han donat les seves, i aquests dies xerrem de com ho podem solucionar, sempre pacíficament". 

El govern de Colau proposa als independentistes recollir les tendes i deixar un punt informatiu al lloc, tot i que aquests marquen uns mínims

Tal com avança, el govern de Colau els proposa recollir les tendes i deixar un punt informatiu al lloc. Els independentistes, però, creuen que és necessari que hi hagi "una mica de cuina" i algunes tendes perquè els concentrats puguin descansar durant el dia. L'explicació de l'ajuntament, precisa Fontanals, "és que la plaça és un punt neuràlgic de llibres i roses, i que ve la televisió". En qualsevol cas, l'activista vol deixar clar que els independentistes "no tenen res contra el consistori", sinó contra "el govern espanyol repressor que té nou hostatges a Madrid i Europa". Per això, considera que "no hi ha d'haver perill" de desallotjament, com a mínim de moment. 
 Pel que fa a l'acampada de persones sense llar, l'ajuntament els va fer fora de la zona de la gespa que ocupaven i, actualment, s'han situat sobre l'asfalt. Aquests van entrar al registre tota una sèrie de peticions, com ara un hotel per a sensesostre o targetes especials de transport. En repetides ocasions, mantenen fonts de l'ajuntament consultades per aquest diari, s'hi ha intentat mediar des de serveis socials. No obstant això, només set persones han acceptat els recursos oferts per l'ajuntament, i sembla que amb la resta no s'acaba de trobar la manera d'arribar a punts d'acord. 

El cas extrem: un desallotjament

Fonts de l'ajuntament remarquen a NacióDigital que l'espai ha d'estar desocupat per Sant Jordi "per les estructures que hi ha d'haver". En aquest sentit, indiquen que "no hi ha d'haver estructures reivindicatives" sinó que, com a molt, punts d'informació. Sobre si es preveu un desallotjament, el consistori també tira pilotes fora, i diu que això "recau en els Mossos d'Esquadra". 

Els Mossos recorden que les acampades a Barcelona suposen una qüestió d'ocupació de la via pública i, per tant un aspecte que es regula per l'ordenança de civisme

En declaracions a aquest diari, però, la policia catalana ha volgut fer una precisió al respecte. Les acampades de plaça Catalunya suposen una qüestió d'ocupació de la via pública i, per tant un aspecte que es regula per l'ordenança de civisme. "És un claríssim cas d'ocupació d'espai públic que, qui ho ha de gestionar, és l'ajuntament", declaren. A més, indiquen que la Guàrdia Urbana també té competència per desallotjar si s'afecta la normativa municipal, i que els Mossos només actuarien d'ofici si això afectés l'ordre públic. Podria passar, doncs, que la tensió s'incrementés i la policia catalana hagués d'actuar, o bé que el govern de Colau demanés explícitament als Mossos la seva col·laboració en un futur desallotjament. Segons els Mossos, però, els seus agents només actuaran si s'afecta l'ordre normal de l'espai o l'ordre públic d'una manera significativa. En cas que no sigui així, confien que el consistori tindrà màniga ampla per gestionar la situació i que, com a últim recurs, se'ls avisarà.