De l'oxigen d'Alemanya a Puigdemont a la caiguda de Cifuentes: 5 problemes que erosionen Rajoy

El president espanyol, Mariano Rajoy, viu el moment més complicat des de la seva arribada al poder. El polític que ha construït la seva carrera amb un instint de supervivència innegable i que ha ridiculitzat tots els pronòstics sobre la seva caiguda, acumula en aquests moments una suma de desastres que amenaça no només el seu executiu i els resultats de les futures eleccions, sinó la mateixa pervivència del seu partit.

L'escàndol Cifuentes ha deixat baldat el partit. Però les desgràcies mai venen soles i els daus han fet que el destí hagi acumulat en el mateix moment processal tots els desgavells que s'arrosseguen des de fa anys en el gran partit de la dreta espanyola. Aquests són els cinc grans embats que Rajoy ha d'entomar, amb resultat cada dia més incert.

1. El cas Cifuentes amenaça la plaça més preuada

L'escàndol del màster falsejat ha situat la presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, al peu dels cavalls. El seu futur penja d'un fil. Però la sort de la dirigent madrilenya ja és un fet secundari en aquest instant. En un primer moment, es va especular amb què l'afebliment de Cifuentes podria beneficiar altres dirigents del partit -el mateix Rajoy?-, ja que la nova lideresa madrilenya apareixia en les travesses com una possible carta renovadora. Però el "magnicidi" ha sortit de mare. L'escàndol Cifuentes ja és l'escàndol de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) i s'albira una rèplica d'altres terratrèmols que poden posar en qüestió d'altres quadres del partit. Amb un Ajuntament de Madrid en mans de l'esquerra i uns Ciutadans cada cop més envalentits, el que perilla ara és el feu madrileny dels populars, que van perdre l'altra gran columna de poder, el País Valencià.   
 
2. La pressió de Ciutadans

El PP nota al clatell la pressió d'un Ciutadans que palpa ja la victòria. Les enquestes destaquen que el sorpasso de Cs sobre el PP pot ser dels que fan història. Enfront d'aquest perill, la medecina de Rajoy és: no posar-se nerviosos i aferrem-nos al temps. Però això, que ha actuat com a bàlsam en el passat, té poc recorregut quan es comprova que, aquest cop, l'encanteri gallec ja no resol cap entrebanc i sí que els està empitjorant en tots els ordres. L'astut d'ahir, l'home que coneixia la idiosincràsia espanyola, apareix ara davant dels seus com un dirigent esgotat, un simple tacticista sense remei a cap malaltia, si no un cínic que truculent s'ha quedat sense cartes.

Cs no perdona cap tema en la seva ofensiva per desgastar el PP. Aquest mateix dimecres, els de Rivera han insistit en els seus atacs a la llengua catalana. El portaveu taronja, Juan Carlos Girauta, ha atacat el govern per no defensar amb prou fermesa l'ensenyament de l'espanyol a Espanya". El ministre Méndez de Vigo l'ha acusat de "demagog".

3. El cop exterior: Alemanya diu "no" a Rajoy

El "nein" de l'Audiència territorial de Schleswig-Holstein a la petició d'extradició de Carles Puigdemont ha comportat un efecte dòmino inesperat. Ha aterrat l'argumentari del Tribunal Suprem contra el procés, que descansa en l'acusació de rebel·lió; ha internacionalitzat el procés, ara ja de manera imparable; amenaça de provocar una crisi diplomàtica; ha desfermat l'ala més extremista del PP i de la dreta mediàtica, cada cop més embogida... L'Estat està col·lapsat. La fiscalia espanyola prepara una reunió amb la fiscalia alemanya a La Haia per mirar de redreçar la situació. Mentrestant, no hi ha dia que no apareguin diverses declaracions de polítics europeus qüestionant la política de Madrid en el problema de Catalunya. Moncloa està desconcertada.  La UE ha avalat la decisió dels jutges alemanys.
 
4. I Catalunya sense Govern

L'aplicació de l'article 155 s'està desvetllant com de mala digestió. L'excusa oficial era convocar eleccions i facilitar un nou Govern per als catalans. Però la transició a la "normalitat" s'està demorant. No hi ha Govern i el manteniment del 155 suposa maldecaps afegits per al PP, que necessita aprovar els pressupostos, amb l'ajuda del PNB. La principal força basca ha estat rèacia, fins ara, a concedir el seu suport als comptes de Rajoy si no hi ha canvis en la intervenció de les institucions catalanes.

La situació generada pel canvi d'escenari del cas Puigdemont a Alemanya -que és també la sensació que el sobiranisme, en contra del que es repetia des de Madrid, no està tan sol a Europa- ha donat aire a unes forces independentistes que no acaben de desencallar la investidura. Rajoy voldria que hi hagués Govern a Catalunya, un executiu -això sí- liderat per un president no encausat i amb un full de ruta que no superés el marc constitucional. Al sobiranisme li arriba suport des de l'aire: les Nacions Unides reclamen pels drets civils de Jordi Sànchez i el govern espanyol no acaba d'imposar el seu relat.

5. Gürtel, molt més que una amenaça

El moment àlgid de l'escàndol Cifuentes i la crisi amb la justícia alemanya ha coincidit amb la compareixença al Congrés d'alguns dels principals acusats de la trama Gürtel de finançament il·legal del PP. Aquest dimecres, ha intervingut en la comissió d'investigació de la corrupció l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, qui ha dit en seu parlamentària el que va confessar davant el jutge: que el seu partit es finançava de manera irregular i ha demanat "perdó".

Els tribunals donaran aviat més males notícies als populars. La setmana passada, la fiscalia del Suprem va insistir en el caràcter de "trama criminal" de la Gürtel, que tenia com a finalitat "el saqueig dels diners públics". El Suprem ha de resoldre els recursos d'onze condemnats pel Tribunal Superior del País Valencià, entre ells Pablo Crespo i Álvarez Pérez, més conegut com El Bigotes. I la sentència del cas més gran de corrupció a la política espanyola és a punt de veure la llum.