Avui, a l'Audiència Nacional de Madrid, declara Tamara Carrasco, detinguda aquesta setmana a Viladecans sota l'acusació del terrorisme per formar part d'un CDR. Entre les proves, concloents pel que sembla en l'intent de fabricar incriminacions de la Guàrdia Civil, una impressió de Google Maps, tiquets i cartells de begudes i un xiulet. El diari El Español, en una autèntica exhibició de periodisme d'investigació, aportava una evidència del caràcter violent de Carrasco: tenia a casa una careta amb el rostre del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. No cal afegir més comentaris.
Veurem quines mesures decreta el jutge de l'Audiència Nacional, que segons algunes fonts actua bastant per lliure, contra l'activista. És possible que ben diferents a les de Clara Ponsatí, que segueix guanyant simpaties a Escòcia i que avui torna a declarar. Sobre els CDR, que defensarà la majoria independentista del Parlament al proper ple, us aconsello l'anàlisi de Xavier Rius-Sant en relació al que era i el que és terrorisme a Espanya. També l'opinió d'Esteve Plantada.
Una altra giragonsa? I mentre la societat civil es mobilitza i l'Estat no afluixa en la seva repressió seguim esperant que el jutge Pablo Llarena es pronunciï sobre si Jordi Sànchez pot o no ser investit, encara que sigui telemàticament. Carles Puigdemont espera que sigui així, però si finalment no el jutge ho autoritza ja hi ha veus de Junts per Catalunya es plantegen no presentar cap alternativa i anar a eleccions, o fins i tot repescar el nom del president, que diumenge ha concedit una entrevista a TV3 on podria fer anuncis importants. Seria l'enèsima giragonsa del procés. Ho explica Oriol March en aquesta informació. Per cert, que el nostre company de NacióDigital s'ha convertit ja en un expert en els canvis de guió de sobtat. És, de fet, el que va passar després de l'1-O i relata al llibre Los entresijos del procés, que us aconsello per Sant Jordi i que ahir va presentar amb la periodista de TV3 Lídia Heredia. Llegiu aquí la crònica que en va fer Roger Tugas.
Narcopisos el 2018. Governar una ciutat com Barcelona és una de les coses més difícils que hi pot haver. La convivència entre els veïns de sempre, amb la seva diversitat, i la pressió turística d'una ciutat tan atractiva i global ho complica tot molt. El centre es gentrifica i l'especulació encareix els preus, però hi ha barris encara marginals, com el Raval o el Gòtic, on s'estén el fenomen dels narcopisos. Els locals buits, les ocupacions i la dificultat per impedir-les desespera molts veïns, que es mobilitzen demanant solucions a les administracions. Jordi Bes n'ha escrit aquest reportatge.
Vist i llegit
La derrota del Barça a Roma, que dimarts a la nit el va deixar fora de la Champions, portarà cua i accentuarà la sensació de fi d'etapa d'alguns grans jugadors com Andrés Iniesta, que deixaran el club sense aixecar el trofeu més preuat. Sobre el sentiment provocat per la derrota, imprevista i davant un equip molt inferior, escriu el periodista Albert Martín Vidal, amb el seu estil lliure i mordaç, al seu blog La Caverna Azulgrana, convertit ja en un espai de culte per molts culers assedegats de claredat. Un charco de sangre va titular el seu post sobre la tornada dels quarts de final.
El passadís
Les eleccions al Cercle del Liceu han esdevingut una batalla fratricida en el cor mateix de l'alta burgesia de Barcelona. La candidatura alternativa de Daniel Barquero (director general de l'escola de negocis ESERP) fa mesos que prepara la campanya i ha forçat les grans famílies de tota la vida a tancar files per barrar-li el pas. Si el nom de Javier Godó com a candidat a vocal de la llista oficialista de Francisco Gaudier ha sorprès molt, hi ha molts més noms de "famíliesbé" en la seva candidatura. S'han mobilitzat i formen part de la llista de Gaudier els vells llinatges: Uriach (Joaquín Uriach és candidat), Llonch, la saga de llaners terrassencs (Francisco Llonch), Torres (Waltraud Maczasseck, la dona del cap del Grup de Vins Torres) i Ernestina Torelló, neboda de Juan Antonio Samaranch. Sembla que "l'amenaça" és real. Barquero, un directiu que ha triomfat en la seva carrera professional, presenta un programa que vol abocar-se a una gestió més dinàmica i creativa per revertir la sagnia de socis. El Cercle ha perdut 400 socis en els darrers anys.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1931, fa 87 anys, se celebraven a tot Espanya eleccions municipals. Les forces republicanes es van imposar, especialment a les ciutats, i dos dies després es va proclamar la Segona República i el rei Alfons XIII va marxar del país obrint un temps convuls però també de grans avenços. A Catalunya, les eleccions les va guanyar amb molta claredat ERC, que havia estat fundada un mes abans a partir de la confluència de formacions d'esquerres i nacionalistes. A Barcelona, el partit de Francesc Macià va obtenir 25 dels 50 regidors. Els altres se'ls van repartir la Lliga Regionalista, el Partit Republicà Radical i un independent. Jaume Aiguader va ser nomenat alcalde. Lluís Companys, primer, i Macià, després, van proclamar la República el dia 14. Aquí podeu escoltar Macià.
L'aniversari
El 12 d'abril de l'any 1938, avui fa 80 anys, va nàixer a Barcelona la soprano Montserrat Caballé. És coneguda per les seves interpretacions de grans òperes de Bellini, Rosetti o Donizetti. Durant molts anys es va afirmar que havia nascut l'any 1933 perquè es va sumar cinc anys per poder entrar al conservatori del Liceu, on es va començar a formar. Els darrers anys Caballé, que té la seva residència fiscal a Andorra, ha tingut problemes amb la hisenda espanyola. Una de les seves actuacions més populars va ser l'estrena de la cançó Barcelona, escrita pels Jocs del 92 i que va interpretar amb Freddie Mercury.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi