JxCat confia que Llarena autoritzi la investidura telemàtica de Sànchez

L'advocat del candidat, Jordi Pina, assegura en l'escrit al Suprem que "res impedeix" acceptar la participació per videoconferència en el debat | El grup parlamentari se centra en l'aposta per Sànchez i encara no té consensuat qui ha d'assumir les regnes si Llarena tomba la investidura

Jordi Sànchez, en una mobilització a la Plaça Sant Jaume
Jordi Sànchez, en una mobilització a la Plaça Sant Jaume | ACN
11 d'abril del 2018
Actualitzat el 13 d'abril a les 20:43h
"Vivim pendents de Pablo Llarena". Aquesta és una de les frases que més fan servir aquests dies en privat els dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) per referir-se a la investidura de Jordi Sànchez, que està en mans del magistrat del Tribunal Suprem. La formació que lidera Carles Puigdemont, malgrat el pessimisme generalitzat, guarda encara una última esperança: que Llarena permeti la investidura a distància de Sànchez. Segons fonts consultades per NacióDigital, aquesta possibilitat encara és contemplada per alts dirigents de la candidatura, que branden la resolució de les Nacions Unides com una "oportunitat" per canviar l'estratègia judicial de l'Estat.

La possibilitat de la investidura per videoconferència apareix en l'escrit que ha enviat l'advocat de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) al Suprem per tal de demanar l'assistència al debat d'investidura. Jordi Pina planteja tres supòsits: que Sànchez quedi en llibertat provisional, que se li otorguin permisos penitenciaris per acudir al ple, o bé que Llarena autoritzi la participació per videoconferència. "Desplaçant-se a tal efecte al lloc que sa senyoria disposi", assenyala Pina.

L'escrit de Sànchez té tres escenaris: sortir en llibertat provisional, obtenir permisos per anar als plens o ser investit telemàticament

L'advocat s'escuda en què les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional (TC) sobre una investidura a distància -dictades pel cas particular de Puigdemont a finals de gener a instàncies del govern espanyol- només feien referència a aquelles persones que "no es trobaven a disposició de la justícia espanyola". "Res impedeix acceptar-la [la via telemàtica] en el supòsit dels que no poden, per estar presos, acudir físicament al Parlament, sense perjudici que aquesta possibilitat sigui posteriorment acceptada per la presidència de la cambra en l'exercici de les competències que li corresponen", recalca l'escrit de Pina enviat al magistrat, que ha de resoldre aviat.

Llarena ja té una carta del president del Parlament, Roger Torrent, que li ha demanat la posada en llibertat de Sànchez per assistir al debat. Aquesta circumstància ha estat molt criticada per part de Ciutadans, que acusa el dirigent d'ERC de voler donar instruccions a la justícia. Els taronges, a banda, són molt durs contra la reforma de la llei de la Presidència, que inclou unes reformes -impulsades, com la norma, per JxCat- pensades per nomenar consellers des de la distància. "Volen un Govern de fugitius que escapi del control parlamentari", recalcava ahir Fernando de Páramo, de Ciutadans.

Reunió amb Puigdemont

El grup parlamentari de JxCat, després de la cita setmanal de la mesa, es va reunir amb la presència de Puigdemont des de Berlín. El president a l'exili, un cop alliberat per la justícia alemanya i amb el delicte de rebel·lió decaigut, torna a estar al capdavant de l'operatiu. Dissabte va insistir des de la capital germànica en la necessitat de provar la investidura de Sànchez, i de moment no té intenció de fer un pas endavant per situar-se com a candidat en el cas que decaigui l'opció de l'expresident de l'ANC. "No farà res que pugui perjudicar els presos", ressalta un alt dirigent consultat.

Dins del grup parlamentari encara no hi ha consens sobre qui ha de ser el candidat en el cas que Llarena impedeixi a Sànchez participar en el debat d'investidura. Segons un coneixedor de la situació, existeixen "lluites de poder pel poder" a l'espera de veure quins són els propers passos. L'independentisme té fins al 22 de maig per trobar una sortida que permeti formar Govern -l'estructura està definida, només cal acabar de perfilar-ne els integrants- i evitar la celebració de noves eleccions.
 

Reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya Foto: Junts per Catalunya