11
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
11:19h
La batalla política entre el Partit Popular i Ciutadans per l'hegemonia del centre dreta ja és una guerra total. Es tracta d'una lluita sense concessions en què cap àmbit queda fora de les hostilitats. Ara és el torn dels currículums acadèmics, un aspecte que fins ara solia restat al marge de la política. L'escàndol que ha esclatat sobre el màster en dret autonòmic suposadament falsejat de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. L'escàndol, avançat per www.eldiario.es, ha encerclat Cifuentes i alhora qüestiona el prestigi de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) on es va cursar (o no). El "mastergate" ja no és un assumpre de Cifuentes, sinó una crisi més d'un PP que no aconsegueix aturar la seva erosió.
Karl Theodor zu Guttenberg va ser un ministre de Defensa alemany que apuntava cap amunt. Dirigent de la CSU, la democràcia cristiana de Baviera, es va descobrir que havia plagiat una part de la seva tesi doctoral. Era el 2011 i allò va suposar la fi de la seva carrera política: va perdre el càrrec i el doctorat. Quan va l'escàndol Cifuentes va aparèixer, no semblava que a Espanya una política del pes de la presidenta hagués de patir per un afer així. Però en pocs dies s'han anat cumulant agreujants sobre una dirigent que havia aparegut fins i tot com un possible recanvi de Mariano Rajoy. El "mastergate" ja s'ha convertit en una crisi de partit i les oposicions s'han abraonat sobre les restes d'un PP en caiguda lliure a les enquestes.
1. Un escàndol que s'estén com una taca d'oli
Des que l'escàndol es va fer públic, la situació no ha fet més que agreujar-se per a Cifuentes. El 21 de març, eldiario.es publicava que la presidenta madrilenya havia obtingut un "no presentat" en dues assignatures del màster, realitzat en el curs 2011-12. El 2014, les notes s'haurien modificat irregularment i ja constaven com a notables. El 4 d'abril, Cifuentes va comparèixer davant l'Assemblea de Madrid. Entre les proves de defensa que va aportar hi havia les notes del treball de fi de màster signades per tres professors. El mateix dia,El Confidencial donava una nova inflexió a l'escàndol amb la informació que com a mínim dues firmes eren falses. La cosa s'embolicava.
2. Rivera i Arrimadas, oposició despietada
A mesura que l'afer s'anava espessint, l'actitud de Ciutadans també s'anava recargolant. El PSOE, que portava mesos fora de joc, va creure que podia trobar una oportunitat política i va anunciar una moció de censura presentant com a candidat l'exministre Ángel Gabilondo. Els socialistes van creure que podien deixar en evidència Cs, que dona suport al PP a la Comunitat, des de fora de l'executiu. En un primer moment, Ciutadans es va limitar a demanar explicacions a Cifuentes, i tot seguit que es formés una comissió d'investigació.
Però després de la convenció del PP a Sevilla, on l'escàndol del màster -després de l'alliberament de Carles Puigdemont- va centrar l'encontre dels populars, Albert Rivera va tennir clar que calia esprémer l'accelerador contra el partit de Rajoy. En pocs dies, Rivera va passar de dir que no es podia exigir la dimissió de la presidenta "per les investigacions d'un digital", el 5 d'abril, a exigir la seva dimissió sense més.
Rivera no ha tingut pietat. "Res a negociar amb el PP", va ser la seva sentència aquest dimarts, després que des del PP volguessin negociar amb el partit taronja donar aire polític a Cifuentes. Rivera ha olorat la sang, veu les enquestes a favor i un PP desnortat. El líder de Cs exigeix al PP que si vol que es mantingui el suport a l'Assemblea de la Comunitat, Cifuentes ha de ser rellevada. Si no, no descarta donar suport a la moció de Gabilondo.
En la mateixa línia, Inés Arrimadas s'ha apuntat a l'ofensiva. Ahir dimarts, va afirmar que si el PP s'enrocava amb Cifuentes, "haurem de prendre decisions". La dirigent unionista va dir que Cs era "implacable" amb tot tipus de casos de corrupció i va deixar la porta oberta a sumar-se a la moció de censura.
3. L'escàndol esquerda el PP
L'afer Cifuentes ha anat foradant, dia a dia, la moral i disciplina del PP. En la cimera de Sevilla del cap de setmana, encara es va poder preservar la unitat interna entorn la presidenta madrilenya. Rajoy, intentant salvar la convenció, es va abraçar a la política. Només el gallec Alberto NNúñez feijoo va gosar dir que si Cifuentes no tenia el màster, "no hauria dit la veritat". Però el pas de les hores era inexorable. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, va demanar que Cifuentes aclarís les coses. I el sempre díscol Juan Vicente Herrera, president de Castella-Lleó, va admetre que el cas anava pel pedregar.
4. Una universitat "creada" pel PP
Sisena universitat pública creada a l'estat espanyol, la Universitat Rei Joan Carles (URJC) és una criatura del PP madrileny. Va néixer el 1996, durant el mandat d'Alberto Ruiz Gallardón. El seu principal impulsor, pe`ro, va ser Gustavo Villapalos, exrector de la Complutense, i home clau en el front acadèmic del PP i en la vida de Cifuentes. Va ser a la Complutense on es van conèixer i van fer amistat, que es va consolidar quan ell era conseller d'Educació i ella diputada a l'Assemblea de Madrid.
L'escàndol també ha servit per deixar a la llum les nafres de la URJC. S'ha assistit a un intercanvi de retrets entre el rector, Javier Ramos, i el director del màster, Enrique Álvarez Conde, per veure qui era més responsable del desgavell. Ahir prenia cos un altre possible escàndol. Pablo Casado, vicesecretari de Comunicació del PP, que va cursar un màster similar a la URJC, va haver de sortir dimarts a donar explicacions després que se l'acusés de no haver anat mai a classe.
Casado va mostrar en roda de premsa els treballs duts a terme dins del màster, dirigit curiosament per Álvarez Conde. Casado va poder convalidar 40 dels 60 crèdits del màster, amb l'autorització de Fernando Suárez, cap del comitè de convalidacions, després rector de la universitat i al capdavall dimitit per un escàndol de plagi.
5. González-Trevijano, el vincle entre el mastergate i el TC
Hi ha un fil que porta del mastergate al Tribunal Constitucional. Aquest nexe porta el nom d'un magistrat del Tribunal Constitucional, Pedro José González-Trevijano Sánchez. Era el rector de la URJC quan Cifuentes "cursava" el seu màster. Ja aleshores era considerat un home profundament conservador i arrecerat amb el PP. González-Trevijano va ser designat com a membre del TC el 2013, i va abandonar el rectorat. És un dels magistrats més conservadors del tribunal.
González-Trevijano va estar al centre d'una forta polèmica que va acabar als tribunals. Va ser acusat d'incomplir la legalitat quan es va presentar per un tercer mandat com a rector de la URJC. Finalment, va ser el TC el que va sentenciar a favor seu. L'any següent, el jurista va passar a ser membre del TC.
Karl Theodor zu Guttenberg va ser un ministre de Defensa alemany que apuntava cap amunt. Dirigent de la CSU, la democràcia cristiana de Baviera, es va descobrir que havia plagiat una part de la seva tesi doctoral. Era el 2011 i allò va suposar la fi de la seva carrera política: va perdre el càrrec i el doctorat. Quan va l'escàndol Cifuentes va aparèixer, no semblava que a Espanya una política del pes de la presidenta hagués de patir per un afer així. Però en pocs dies s'han anat cumulant agreujants sobre una dirigent que havia aparegut fins i tot com un possible recanvi de Mariano Rajoy. El "mastergate" ja s'ha convertit en una crisi de partit i les oposicions s'han abraonat sobre les restes d'un PP en caiguda lliure a les enquestes.
1. Un escàndol que s'estén com una taca d'oli
Des que l'escàndol es va fer públic, la situació no ha fet més que agreujar-se per a Cifuentes. El 21 de març, eldiario.es publicava que la presidenta madrilenya havia obtingut un "no presentat" en dues assignatures del màster, realitzat en el curs 2011-12. El 2014, les notes s'haurien modificat irregularment i ja constaven com a notables. El 4 d'abril, Cifuentes va comparèixer davant l'Assemblea de Madrid. Entre les proves de defensa que va aportar hi havia les notes del treball de fi de màster signades per tres professors. El mateix dia,El Confidencial donava una nova inflexió a l'escàndol amb la informació que com a mínim dues firmes eren falses. La cosa s'embolicava.
2. Rivera i Arrimadas, oposició despietada
A mesura que l'afer s'anava espessint, l'actitud de Ciutadans també s'anava recargolant. El PSOE, que portava mesos fora de joc, va creure que podia trobar una oportunitat política i va anunciar una moció de censura presentant com a candidat l'exministre Ángel Gabilondo. Els socialistes van creure que podien deixar en evidència Cs, que dona suport al PP a la Comunitat, des de fora de l'executiu. En un primer moment, Ciutadans es va limitar a demanar explicacions a Cifuentes, i tot seguit que es formés una comissió d'investigació.
Inés Arrimadas i Albert Rivera s'han abraonat contra Cifuentes. Foto: @CiudadanosCs
Però després de la convenció del PP a Sevilla, on l'escàndol del màster -després de l'alliberament de Carles Puigdemont- va centrar l'encontre dels populars, Albert Rivera va tennir clar que calia esprémer l'accelerador contra el partit de Rajoy. En pocs dies, Rivera va passar de dir que no es podia exigir la dimissió de la presidenta "per les investigacions d'un digital", el 5 d'abril, a exigir la seva dimissió sense més.
Rivera no ha tingut pietat. "Res a negociar amb el PP", va ser la seva sentència aquest dimarts, després que des del PP volguessin negociar amb el partit taronja donar aire polític a Cifuentes. Rivera ha olorat la sang, veu les enquestes a favor i un PP desnortat. El líder de Cs exigeix al PP que si vol que es mantingui el suport a l'Assemblea de la Comunitat, Cifuentes ha de ser rellevada. Si no, no descarta donar suport a la moció de Gabilondo.
En la mateixa línia, Inés Arrimadas s'ha apuntat a l'ofensiva. Ahir dimarts, va afirmar que si el PP s'enrocava amb Cifuentes, "haurem de prendre decisions". La dirigent unionista va dir que Cs era "implacable" amb tot tipus de casos de corrupció i va deixar la porta oberta a sumar-se a la moció de censura.
3. L'escàndol esquerda el PP
L'afer Cifuentes ha anat foradant, dia a dia, la moral i disciplina del PP. En la cimera de Sevilla del cap de setmana, encara es va poder preservar la unitat interna entorn la presidenta madrilenya. Rajoy, intentant salvar la convenció, es va abraçar a la política. Només el gallec Alberto NNúñez feijoo va gosar dir que si Cifuentes no tenia el màster, "no hauria dit la veritat". Però el pas de les hores era inexorable. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, va demanar que Cifuentes aclarís les coses. I el sempre díscol Juan Vicente Herrera, president de Castella-Lleó, va admetre que el cas anava pel pedregar.
4. Una universitat "creada" pel PP
Sisena universitat pública creada a l'estat espanyol, la Universitat Rei Joan Carles (URJC) és una criatura del PP madrileny. Va néixer el 1996, durant el mandat d'Alberto Ruiz Gallardón. El seu principal impulsor, pe`ro, va ser Gustavo Villapalos, exrector de la Complutense, i home clau en el front acadèmic del PP i en la vida de Cifuentes. Va ser a la Complutense on es van conèixer i van fer amistat, que es va consolidar quan ell era conseller d'Educació i ella diputada a l'Assemblea de Madrid.
L'escàndol també ha servit per deixar a la llum les nafres de la URJC. S'ha assistit a un intercanvi de retrets entre el rector, Javier Ramos, i el director del màster, Enrique Álvarez Conde, per veure qui era més responsable del desgavell. Ahir prenia cos un altre possible escàndol. Pablo Casado, vicesecretari de Comunicació del PP, que va cursar un màster similar a la URJC, va haver de sortir dimarts a donar explicacions després que se l'acusés de no haver anat mai a classe.
Casado va mostrar en roda de premsa els treballs duts a terme dins del màster, dirigit curiosament per Álvarez Conde. Casado va poder convalidar 40 dels 60 crèdits del màster, amb l'autorització de Fernando Suárez, cap del comitè de convalidacions, després rector de la universitat i al capdavall dimitit per un escàndol de plagi.
Pedro González-Trevijano va passar del retorat de la URJC al TC. Foto: Europa Press
5. González-Trevijano, el vincle entre el mastergate i el TC
Hi ha un fil que porta del mastergate al Tribunal Constitucional. Aquest nexe porta el nom d'un magistrat del Tribunal Constitucional, Pedro José González-Trevijano Sánchez. Era el rector de la URJC quan Cifuentes "cursava" el seu màster. Ja aleshores era considerat un home profundament conservador i arrecerat amb el PP. González-Trevijano va ser designat com a membre del TC el 2013, i va abandonar el rectorat. És un dels magistrats més conservadors del tribunal.
González-Trevijano va estar al centre d'una forta polèmica que va acabar als tribunals. Va ser acusat d'incomplir la legalitat quan es va presentar per un tercer mandat com a rector de la URJC. Finalment, va ser el TC el que va sentenciar a favor seu. L'any següent, el jurista va passar a ser membre del TC.