El despertador: 11 d'abril

Marta Rovira, aparició imminent

La secretària general d'ERC ha tingut activitat política permanent des que és a Suïssa i, com Puigdemont, vol aprofitar la plataforma de l'exili per enderrocar el relat de la violència de l'Estat. Avui també són notícia els CDR, la presentació del llibre d'Oriol March, Guillem Agulló, el judici de Can Vies, les relacions Gay de Montellà-Rosell, el Consell del País Valencià i el Parkinson

per Ferran Casas, 11 d'abril de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marta Rovira va marxar a l'exili el 23 de març. Des d'aleshores no se'n sap res oficialment, més enllà de l'emotiu agraïment dels seus pares al suport que, en el darrers dies, han rebut dels seus veïns de Vic. La secretària general d'ERC és a Suïssa i és a punt de trencar el silenci i reaparèixer públicament per "fer sentir" la seva veu amb llibertat, que és el que la va motivar a prendre la dolorosa decisió de deixar el país.

L'aparició serà mediàtica i Rovira podrà explicar com encara la defensa dels seus drets polítics fora de Catalunya i quines han estat les seves primeres passes. La secretària general d'ERC no ha deixat de comunicar-se aquests dies amb els seus companys de partit (que miren de reorganitzar-se i resoldre la investidura amb Junts per Catalunya i la CUP), amb el president Carles Puigdemont i amb els representants polítics d'aquell país, on hi ha diverses institucions transnacionals. 


Els moviments de l'exili català generen cada cop més interès i complicitats i inquieten la diplomàcia espanyola, que veu com l'estratègia judicial d'endossar el delicte de rebel·lió comença a caure, sobre tot a partir de la resolució de la justícia alemanya sobre Puigdemont. Llarena haurà de reformular la seva instrucció quant a l'aportació de proves. Si no hagués marxat ningú a l'exili la unanimitat a l'entorn de la "rebel·lió" i la "violència" seria esfereïdora a Espanya.
 

La tardor republicana, al detall i sense violència. L'octubre català va ser caòtic, emotiu i ple d'alts i baixos. Però l'única violència la va posar l'Estat. És el que va passar i el que va explicar i explica encara el periodisme que actua amb la divisa de la honradesa i la fidelitat als fets. Uns fets que ara l'Estat i els seus jutges volen manipular per incriminar els responsables del procés. La campanya de criminalització dels Comitès de Defensa de la República, fins i tot banalitzant el terrorisme, n'és l'última prova i ahir va fer sortir la gent al carrer després de les detencions. Ho expliquen en aquesta crònica Sara González i Aida Morales i ho retrata en aquesta opinió Irene Ramentol. Per tenir perspectiva del que va passar i perquè en detall us aconsello que aquest Sant Jordi compreu el llibre d'Oriol March Los entresijos del procés, que ha publicat Los Libros de Catarata i que està tenint una gran acollida. Els subscriptors de NacióDigital podeu optar a guanyar-ne un dels que sortegem. I avui tots els lectors esteu convidats a la presentació, que faran el mateix autor i la periodista de TV3 Lídia Heredia. Serà a les set del vespre a la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, 62, de Barcelona. Ben cèntric. No hi falteu!  



La impunitat, encara. Vint-i-cinc anys. Fa un quart de segle que un grup de neonazis va assassinar, a Montanejos, un petit poble de Castelló, al jove militant de Maulets Guillem Agulló. El judici va ser una farsa en el qual es va negar el mòbil polític de l'assassinat i es va tancar amb condemnes irrisòries i la dreta blavera es va envalentir encara més. Una situació, la de la violència ultra, que no era nova al País Valencià i que cada cop té més presència a Catalunya. El cas Agulló va marcar tota una generació de joves. Sobre el tema escriu, en primera persona, el politòleg valencià Jordi Muñoz en un article que no us heu de perdre. Aida Morales repassa la violència (i la impunitat) blavera en aquest reportatge.

Can Vies torna en el moment més baix de Colau. Aquest dimecres el focus mediàtic torna sobre el centre ocupat Can Vies de Barcelona, tot i que serà per l'activitat judicial. Cinc mossos d'esquadra s'asseuran al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona per haver apallissat tres joves que participaven en les protestes contra el desallotjament el 2014. En el judici, que durarà tres dies, es debatrà sobre la impunitat policial, els desordres públics i les càrregues no reglamentàries, és a dir, els cops de porra per sobre de la cintura. Can Vies va ser un dels casos que més va desgastar el govern de Trias, que es va quedar entre dos aigües. Ada Colau va guanyar les eleccions, però la seva debilitat la tenalla (el balanç del mandat serà pobre) i la castiga als plens. El d'ahir va ser molt dur i li van tombar el tramvia i la multiconsulta. Jordi Bes retrata la "multidesfeta" de l'alcaldessa.



Vist i llegit

L'escàndol dels màsters castiga el PP i posa en un compromís als seus socis de Ciutadans. Rajoy espera que escampi i segueix la pauta d'altres escàndols. A El Confidencial ho explica molt bé el seu subdirector, Fernando Garea, a "El protocol del PP: 'Cristina, sigues forta', funeral i fase de dol".


 El passadís

Encara falten mesos per a les eleccions a Foment del Treball, però ja hi ha molts moviments interns. Joaquim Gay de Montellà no es pot tornar a presentar i, segons fonts de l'entitat, porta malament la seva futura retirada. Ha circulat ja (ahir ho va publicar l'Ara) el nom de Josep Sánchez Llibre com a candidat, tot i que ell es manté hermètic. L'exdiputat d'UDC és ara el responsable de les relacions de la CEOE amb el Congrés dels Diputats i manté una bona sintonia amb el cap de la patronal espanyola, el català Joan Rosell. També Gay de Montellà ha estat considerat un home de Rosell, però ara aquestes relacions han empitjorat. I el motiu és precisament la successió a la patronal catalana. Rosell veuria amb bons ulls la candidatura de Sànchez Llibre, però sembla que Gay de Montellà no tant i que preferiria "deixar" la presidència en mans d'alguna persona afí, que evidentment no és l'altre aspirant, el president de la CECOT Antoni Abat, que també s'ha postulat. Aquest "procés" a la patronal catalana portarà cua.


 L'efemèride

I si avui fa 25 anys que l'extrema dreta es va cobrar la vida de Guillem Agulló en fa quaranta que es reunia, per primer cop, el Consell del País Valencià. Era una institució preautonòmica aprovada per decret del govern espanyol i que es constituïa a partir dels diputats electes a les corts espanyoles el mes de juny de 1977. El 10 d'abril es va nomenar aquell primer executiu, que presidia el socialista Josep Lluís Albinyana, i l'endemà ja es reunia i començava a treballar per la creació de les institucions autonòmiques. La bandera d'aquell primer Consell era la senyera sense franja blava, s'acceptava que la llengua era el català i no es qüestionava el nom de País Valencià. La dreta espanyolista el va boicotejar i escanyar tant com va poder i l'estatut redactat a Benicàssim va quedar en via morta pels efectes del 23-F i es va canviar per un molt menys ambiciós pactat pel PSOE i la UDC, que diluïa molt la personalitat nacional per complaure el blaverisme. El Consell es va dissoldre després de les autonòmiques de 1983, que va guanyar el PSOE. El documental Del roig al blau retrata els anys de la transició al País Valencià. El podeu veure aquí


 L'aniversari

Un 11 d'abril de 1755 naixia a Anglaterra el metge James Parkinson, que va descobrir la malaltia que du el seu nom i que es caracteritza per una paràlisi agitant, especialment a les extremitats en persones d'edat ja avançada. És un mal molt estès, que té origen cerebral i que afecta un 1% dels majors de 60 anys a casa nostra. No es coneix el remei però sí mesures per mitigar el dolor i retardar els efectes. Parkinson va morir el 1824. En aquest vídeo d'Els Matins de TV3 se n'expliquen alguns dels efectes.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació