Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

«Parets altes i fredes, amb olor d'humitat i injustícia»: així ha viscut la detenció un membre del CDR

Arnau Móra, fill de l'exalcalde d'Arenys de Munt que va impulsar la primera consulta sobiranista, relata per escrit com ha viscut l'experiència

per Redacció, 10 d'abril de 2018 a les 19:35 |
Dispositiu dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els Mossos d'Esquadra han detingut i posteriorment posat en llibertat aquest dimarts sis persones, membres dels CDR de Malgrat de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Pont de Vilomara i Solsona, acusats de trencar el cordó policial al Parlament el 30 de gener, dia en el qual Carles Puigdemont havia de ser investit. La policia catalana els acusa de delictes d’atemptat contra els agents de l'autoritat, desordres públics i desobediència.

Un dels detinguts, el fill de Carles Móra, l'exalcalde d'Arenys de Munt que va impulsar la primera consulta sobiranista, ha detallat la seva experiència en un escrit difós a través de les xarxes socials. Llegeix el text íntegre a continuació.


Són tres quarts de set i sona el despertador. Ja fa més de dues hores que el pare ha anat a buscar el pa. Em desperto valent, com sempre, per afrontar el dia amb molt d'entusiasme. Són aproximadament dos quarts de vuit i em trobo a l'estació, esperant el tren per anar al cole.

De sobte, miro el mòbil i veig que el pare em truca. Despenjo i, de bon començament, el seu to no és el de sempre. El noto preocupat. Mentrestant, em diu que hi ha dos agents dels mossos a casa i que ara et vindran a buscar i, sobretot, no et moguis. Abans de penjar, el pare em diu "endavant, Arnau; molta força i estigues tranquil".

Em presento: Em dic Arnau i tinc 21 anys. Sóc fill de l'exalcalde perseguit per la justícia per voler fer la primera consulta per la independència. Sóc besnét de l'Eloi, un jove republicà que va estar tancat a la Modelo pel sol fet de pensar lliurament i diferent. Sóc nét de la Maria, una senyora forta i valenta, que des del dia en què va néixer, 18 de juliol del 1936, fins avui, no ha mostrat tenir por i estic segur que no la manifestà mai de mai.
En definitiva, no vull que la por formi part dels meus gens. Totes aquestes coses em vénen al cap un cop penjo al telèfon. Són tres quarts de 8 i arriben dos agents dels mossos. Pujo al cotxe. Són les vuit aproximadament i ja sóc a comissaria, detingut i emmanillat. Em llegeixen els meus drets i m'escorcollen.


Són les vuit i vint i entro a la garjola. Miro al meu voltant i veig parets altes i fredes, amb olor d'humitat i a injustícia. Em sento sol i començo a pensar, avui més que mai amb l'Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, la Carme Forcadell, en Joaquim Forn, en Jordi Turull, en Josep Rull, en Raül Romeva, la Dolors Bassa, els alcaldes imputats, els músics empresonats, amb les persones com jo...i penso que ja justícia és arbitrària en aquest país.

Són un quart de 9 aproximadament, i em criden per agafar-me les empremtes digitals i fer-me fotos. En aquest moment, només puc pensar que això és una pel·lícula i que jo sóc el protagonista. En acabat, torno a la cel·la i allí m'esperen uns minuts molts llargs, abans no arriba l'advocat.

Són tres quarts de 9 i em desplacen a una habitació molt senzilla; tres cadires i un ordinador. Aquí, amb el meu advocat, molt trempat per cert, trec el primer somriure del dia. Noto escalfor i esperança; ja no estic sol. És un quart de 10 i decideixo no declarar i fer-ho davant d'un jutge. Em fan quatre preguntes més i...llest.

Surto de l'habitació i signo uns documents i em tornen les meves pertinences. En acabar, surto amb el meu advocat i l'agent d'aquesta comissaria, he viscut enreixat també emocionalment, i ens dirigim cap a recepció on m'esperen els meus pares, la meva parella i els meus sogres. Ens fem una abraçada molt forta, sincera i llarga. Són ¾ de 10 aproximadament i surto de comissaria. A fora hi ha els mitjans de comunicació, però el nostre objectiu és senzill: anar cap a casa.

Pujo al cotxe i abraço el pare i penso un altre cop amb tots els moments difícils que va tenir ell no fa gaire anys i amb què, sobretot, mai va tenir por.
Ara em dic a mi mateix i a tots vosaltres: NO HEM DE TENIR POR!

Arnau Móra

Arenys de Munt, 10 d’Abril de 2018

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació