Del 12 al 15 d’abril té lloc a capital de l'Anoia la Fira de teatre infantil i juvenil de referència a Catalunya, la Mostra d’Igualada. Quatre dies de teatre per a tota la família, amb una Llotja i activitats adreçades a professionals del sector, i amb 53 companyies i 104 representacions que permetran als més menuts fer-se preguntes per iniciar l'apassionant viatge de trobar les seves pròpies respostes. Pep Farrés atén NacióDigital per parlar de l'edició d'enguany, en el que suposa el seu quart any com a director artístic del certamen.
- La Mostra 2018 té com a fil conductor la descoberta del món a través de les arts escèniques. El teatre com a vehicle per créixer, imaginar o viatjar.
- Ens agrada molt fer servir la Mostra com a plataforma per reivindicar aspectes del teatre que normalment passen més desapercebuts. L'any passat vam apostar per tractar temes tabús i poc tractats, i enguany volem explicar que el teatre per a nens i nenes també pot contenir idees i pot servir per reflexionar.
- Més que trobar respostes, l'objectiu seria fer-se preguntes.
- Penso que és un error concebre el teatre per a joves com una manera d'ensenyar una cosa. El teatre ha de ser teatre: les lliçons es donen a casa o a l'escola. Ha de ser una via per viure experiències. És cert que hi ha codis més apropiats per al teatre d'adults, però a l'hora de tractar un espectacle o d'enfrontar-se a la producció d'una obra, el rigor ha de ser el mateix tant per a nens com per a grans. Quan els nens s'adonen que els vols alliçonar, creen rapidíssimament un mur de contenció.Per això, hem de fer que el teatre infantil surti de l'àmbit de l'educació.
- De fet, és un tema que debatran a la Mostra.
- El dijous fem una jornada professional adreçada a tècnics d'ajuntament i pedagogs on volem debatre això. Hauríem d'evitar raonaments del tipus "com que els nens van fluixos d'anglès, farem teatre en anglès" o "cal que fem les adaptacions de les lectures obligatòries dels nens a classe". No anem bé, així. L'important és que ells no vegin el teatre com una lliçó més de la classe de literatura.
- El teatre com una manera de descobrir el món i descobrir-se un mateix.
- Els qui ja tenim una edat segur que recordem uns quants espectacles que hem vist al llarg de la vida. M'agradaria que reflexionéssim en el perquè d'aquests espectacles i no uns altres. En la nostra tria personal hi ha espectacles que d'alguna manera ens han alimentat i ens han aportat alguna cosa. Espectacles que et fan créixer, que t'obren la mirada, que et comuniquen, que te connecten amb un altre univers. La imatge de la mostra d'enguany és aquesta, amb la vocació de destil·lar totes aquestes idees.
- És una versió de l'aneguet lleig dels italians Factory Compagnia Transadriatica. No té text, i combina teatre i dansa, amb projeccions. Parla de la diferència i del rebuig. Ens han explicat el conte mil vegades, però si aconsegueixes que a través de la faula els nens i les nenes es preguntin si hi ha un nano diferent a la classe, i com el tracten, ja ho tenim. Aquest 2018 també hem demanat a les companyies les preguntes que els agradaria que es fes el públic un cop acabat l'espectacle. I, a la sortida, la gent es trobarà un cartró on podrà escriure-les.
- La programació d0aquest 2018 compta amb molt de circ. Un símptoma de la recuperació del gènere?
- Actualment, és un gènere amb molt bona salut. Hi ha molta gent que fa circ contemporani i d'autor, molt lligat a parlar de coses que ens interpel·len. Circ que es plantejar relacions de parella o temes que fan anar més enllà al nen. No és el circ del "més difícil encara", sinó que hi ha una dramatúrgia dins de l'espectacle, com una manera de posar les acrobàcies al servei d'una història.
- En aquest camp, la Mostra ha coproduït un espectacle de circ amb FiraTàrrega, Flou Papagayo.
- FiraTàrrega tenien moltes ganes de fer coses per a públic familiar, i nosaltres teníem la mancança de la internacionalització dels espectacles. Hem sumat esforços. Ara ajudem a proporcionar companyies familiars a Tàrrega i ells fan possible que tinguin projecció. L'obra s'estrena a Igualada, i està molt bé. És una companyia que fa circ d'autor, tot barrejant-lo amb música amb un aire molt poètic. Aconsegueixen que oblidis que estàs veient un espectacle de circ.
- Un altre dels punts a destacar és la Mostra JOVE, que s'ha consolidat amb activitats paral·leles ideades pels mateixos joves.
- És el quart any que soc a la direcció artística. El primer any, em vaig plantejar que fos més juvenil i no tant infantil, perquè creia que el públic adolescent estava desemparat a nivell cultural. Certament, en el món del teatre hi ha un forat des que hi deixen d'anar de la mà dels pares i fins que tornen de la mà de la parella. Aquell primer any, vam incloure espectacles per a joves, però ens vam trobar que quedaven confosos entre la programació.
- A partir del seu segon any, ja van destinar un espai només per a joves, a L'Escorxador.
- La idea era fer-lo només per a ells, que pràcticament no hi pogués entrar cap nen ni cap adult. Vam apostar per L'Escorxador. I enguany hem fet un pas més: que les activitats paral·leles hagin estat creades per un grup de participació jove, que hi treballa des del setembre. Es troben cada tres setmanes per crear aquestes activitats, amb l'objectiu compartit d'atreure els joves.
- La programació compta amb 19 estrenes, 10 d'elles a Catalunya i 9 absolutes.
- Jo no hi dono molta importància, a les estrenes, perquè no és la vocació de la Mostra. Però sí que és una manera de cridar programadors.
- Una altra de les claus dels darrers anys és el projecte de voluntaris, que arriben gairebé als 80.
- Fan una tasca increïble, perquè no podríem contractar la feina que fan, per quantitat i, sobretot, per qualitat. A més, paral·lelament a la programació la Mostra és un dels grans esdeveniments de ciutat. En aquest sentit, estic molt content del projecte de les famílies acollidores. Igualada tenia dos hotels i un d'ells va tancar. Ens vam quedar, de sobte, amb menys places hoteleres de les que necessitem. I vam inventar-nos una cosa que es fa a molts llocs d'Europa, que els famílies acullin companyies a casa seva. I això ha creat tota una xarxa de relacions enter les companyies i al gent d'Igualada.
- És el seu quart any a la direcció artística de la Mostra. Fins quan seguirà al capdavant del projecte?
- M'acaben de renovar per dos anys més. I ara sí que ja veig el final d'aquesta etapa. No pas perquè no m'agradi, sinó ben al contrari: sempre he dit que aprenc i gaudeixo molt. Són ja quatre anys a l'altra banda, i quan pots mirar pels dos costats una mateixa cosa, aprens moltíssim. Però, al mateix temps, penso que un director artístic d'un festival no es pot perpetuar gaire. Està bé que corri l'aire.
