GUILLEM AGULLÓ: 25 ANYS

La impunitat de l'extrema dreta: el que no va canviar l'assassinat de Guillem Agulló

El 25è aniversari del crim coincideix amb l'auge d'episodis violents de la ultradreta espanyolista a Catalunya | L'assassí confés del jove valencià va quedar en llibertat després de complir només quatre dels 14 anys de condemna

per Aida Morales, 10 d'abril de 2018 a les 20:30 |
Concentració ultra a València amb José Luis Roberto, d'España 2000, al capdavant | Daniel García-Sala
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Guillem Agulló és un nom que ha passat a la història des de la tragèdia. Va ser un jove valencià, de Burjassot, assassinat el 1993 -quan només tenia 18 anys- per l'extrema dreta, i el seu nom es va convertir, des d'aquell moment, en una de les principals banderes per denunciar la impunitat política, policial i judicial  la ultradreta al País Valencià. Una dinàmica que, tal com continua denunciant la família, encara no ha canviat. L'únic condemnat al judici, l'assassí confés de Guillem, l'ultra Pedro Cuevas, ho va ser a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre.

Agulló militava, en el moment en què va ser assassinat, en l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets i participava en el moviment antiracista i antifeixista Skinheads Against Racial Prejudice (SHARP). Dues militàncies -la independentista i la d'esquerres- que expliquen el simbolisme associat a la seva mort. El cas del jove, però, no ha estat el primer ni l'últim d'una llarga (i sospitosa) llista d'exemples d'impunitat de l'extrema dreta al País Valencià. D'aquest lamentable fet se'n compleixen 25 anys aquest 11 d'abril.


Els atacs bomba dels anys setanta

L'anticatalanisme ha estat un moviment amb ressò al País Valencià des de fa anys. No obstant això, va ser a partir dels anys setanta quan va començar a fer-se fort per afermar una personalitat que no tingués res a veure amb Catalunya ni el català. Es va vincular a dinàmiques feixistes sense que ningú pogués aturar-lo i la dreta local ho va promoure. Van ser anys complicats, amb accions encara avalades indirectament per la dictadura de Francisco Franco. Anys de violència i de caldo de cultiu.


Dues de les accions més destacades van ser el paquet bomba a la casa de l'escriptor Joan Fuster, i la bomba contra el filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis

Durant la dècada dels setanta es van viure atacs amb artefactes incendiaris a llibreries i seus polítiques, i el boicot de conferències. Entre aquests, l'atac amb explosius a la llibreria La Araña, o la bomba contra la impremta Vila, on s'imprimia la revista Valencia Semanal. Al llarg d'aquests anys, el Grup d'Acció Valencianista (GAV) va liderar i reivindicar bona part dels moviments, entre els quals la tancada a la Diputació o l'atac amb explosius a la ciutat de Novelda. D'aquest últim, un any després es detindria i acusaria Miguel Navarro Salas, membre del grup que, conjuntament amb Fuerza Nueva, va agredir els assistents de la tercera escola d'estiu el 1978. 


Dues de les accions més destacades, però, van ser el paquet bomba a la casa de l'escriptor Joan Fuster i la bomba contra el filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis. El 1979, a més, el GAV també va cremar una senyera del Consell al balcó de l'Ajuntament de València, un fet que va acabar amb l'agressió de diversos representants com l'alcalde socialista Ricard Pérez Casado.
 

Cartell de Maulets sobre el cas Guillem Agulló


La impunitat dels grups d'ultradreta, també molt vinculats a moviments neonazis i hooligans, va continuar amb penes mínimes durant els anys vuitanta. El llavors president del GAV, Martín Villalba, va ser condemnat a tres mesos per injúries i calúmnies, i altres membres de l'organització van quedar en llibertat per disturbis o accions similars, després de pagar multes que en cap cas van superar es 20.000 pessetes. Durant els anys vuitanta els artefactes explosius van continuar esclatant, sense pena ni aturador, davant de seus polítiques i d'entitats culturals.

La gota que va fer vessar el got

L'assassinat de Guillem Agulló va ser, durant els anys noranta, la gota que va fer vessar el got. Els anys anteriors havien estat marcats per diversos gestos violents de grups d'ultradreta que ja havien creat polèmica, com ara les pancartes d'ideologia nazi al camp de Mestalla o la punxada de rodes d'autobusos durant la Diada del País Valencià. No obstant això, la veritable línia vermella es va creuar l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (l'Alt Millars).

L'assassinat del jove independentista, fruit d'una ganivetada propinada per Cuevas, membre de l'anomenat Komando Marchalenes IV Reich, va tornar a posar sobre la taula la impunitat de l'extrema dreta en aquest territori. El tràgic fet va commocionar i indignar els moviments d'esquerres d'arreu dels Països Catalans, i malgrat que no va acabar amb la pena esperada, va convertir-se en l'estela de la reivindicació de diversos moviments, que van organitzar-se per fer front a l'auge del feixisme.

L'assassí confés de Guillem Agulló va formar part, durant les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, de les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional

Cuevas, conegut com "el Ventosa", va ser jutjat dos anys més tard i condemnat a 14 anys de presó per homicidi, dels quals només en va estar quatre entre reixes. Anys més tard, va tornar a ser detingut en l'Operació Pánzer, per pertinença a una xarxa neonazi, on va acabar absolt. Altra vegada al carrer, l'assassí confés d'Agulló va formar part, durant les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, de les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional. 
 

Protestes de grups d'ultradreta a València Foto: Diari La Veu


Els atacs, sense condemna

En la dècada dels 2000, però, els atacs van continuar i es van incrementar. La porta de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de Castelló de la Plana va cremar; el 2002 es va incendiar la seu d'Endavant a València i el 2003 es va atacar el Casal Jaume I de Russafa. Tensió i mal ambient, també, durant els anys posteriors, amb agressions per motius d'ètnia i en sectors vinculats al futbol, ja fos en actes, seus polítiques o universitats. El 2006 es va atacar la casa natal de Joan Fuster i el monument en honor seu a Sueca (la Ribera Baixa), mentre que el 2007 i durant els anys posteriors van continuar les agressions als participants d'actes per la llengua, amb nous artefactes explosius en seus de partits polítics. 

Casos d'anticatalanissme, però també de racisme i apologia del feixisme, com el conegut com Pánzer, en què finalment l'Audiència de València va absoldre els 18 acusats del grup neonazi Frente Antisistema (FAS), pels delictes de tinença d'armes -algunes prohibides i no reglamentades- i associació il·lícita. En aquest cas, el tribunal va considerar que no hi havia prou proves per condemnar els acusats -entre els quals l'assassí d'Agulló- i va anul·lar les diligències aportades. 

La ultradreta espanyola es fa forta a Catalunya

Avui dia, i amb bona part dels responsables d'aquestes accions en llibertat, la tensió al País Valencià continua, i es trasllada, també, a Catalunya al caliu del procés sobiranista. L'escalada repressiva de l'Estat a l'independentisme torna a portar la confrontació al carrer, tal com es va fer notori aquest dissabte a Artés (el Bages)

Aquest va ser el darrer episodi que recorda el cas de Guillem Agulló, ara que arriba l'efemèride del seu assassinat. A Artés, un grup d'ultres espanyolistes va atacar diversos ciutadans que penjaven llaços grocs. Es tracta de motards feixistes i etnicistes molt violents que, perfectament coneguts pels Mossos d'Esquadra, ja han protagonitzat diverses batalles amb punys americans, armes blanques, porres extensibles i altres objectes contundents. A Catalunya, com en el cas de València, els jutge el va absoldre.
 

Espelmes en record de Guillem Agulló. Foto: IES Sant Jordi

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació