Xavier Domènech: «Els esforços que està fent el PSC no poden ser rebutjats»

Aquest cap de setmana fa un any exacte del naixement de Catalunya en Comú, el partit que pilota Xavier Domènech (Sabadell, 1974), que ara també aspira a dirigir Podem Catalunya per fer-lo confluir amb els "comuns". En aquesta entrevista amb NacióDigital, Domènech denuncia la repressió i la regressió en drets i llibertats, però alhora reclama encetar una nova etapa, de futur, que passi per construir majories més àmplies i plurals. Per això, renega de la unilateralitat però també de la voluntat de bloqueig de la dreta espanyola.

- Comencem pel gir del cas Puigdemont. Quina lectura fa de la decisió de la justícia alemanya d'alliberar-lo i de no extradir-lo per rebel·lió?

- És una bona notícia que la justícia alemanya desmunti tot l'intent de causa general per rebel·lió. Això deixa en una posició insostenible les actuacions del Tribunal Suprem, i el PP i C's, que han alimentat la judicialització de la política.

- Què haurien de fer ara el govern espanyol i els partits que han defensat la causa per rebel·lió?

- Haurien de fer una profunda reflexió. Profunda, perquè això demostra que s'han equivocat en moltes coses. Primer, en Europa: fa uns dies les gran portades del règim i els partits que van donar suport al 155 s'escudaven darrere d'Alemanya per justificar la seva judicialització de la política i ara resulta que és Alemanya la que els ha tret la raó. Segon: el Tribunal Suprem, i Llarena en particular, també haurien de fer una reflexió quan el jutge alemany reconeix que no hi va haver violència i, per tant, tampoc rebel·lió. I tercer: crec que tot això deixa en ridícul certes declaracions d'Albert Rivera i demostra que aquest conflicte no es resol posant gent a la presó, sinó tot el contrari, reclamant el seu alliberament.

- Considera que som més a prop de desbloquejar la situació?

- El desbloqueig de la situació és una tasca que, globalment, portarà temps. I dic globalment perquè el desbloqueig de la situació implica moltes coses. Té a veure en com està el país, està relacionat amb el fet que una part del país ha vist frustrades les seves expectatives i que una altra part del país s'ha vist apartada de la representació pública en la política catalana, i té a veure amb l'existència de presos polítics. Catalunya ha de poder avançar endavant, però hi ha moltes responsabilitats compartides i la feina de desbloqueig ens ocuparà llargament. En termes concrets, és probable que la majoria independentista del Parlament camini cap a un acord que impliqui la formació de Govern. Nosaltres, en canvi, hem proposat un Govern d'independents, en el cas que aquesta majoria no ho aconsegueixi un acord, una proposta que implica un altre model d'entesa. I crec que la nostra fórmula és millor en la fase en la qual estem. I ho és perquè ens faríem més forts, el Govern representaria sensibilitats més àmplies que el que representa ara la majoria independentista i seria un executiu que tindria un full de ruta clar.

"La formació d'un Govern a partir de l'acord entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en la fórmula que sigui, fa evident que estratègicament no saben cap a on anar i avançar"

Considero que la formació d'un Govern a partir de l'acord entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en la fórmula que sigui, fa evident que estratègicament no saben cap a on anar i avançar. I vull dir tots, tant els que postulen una pretesa radicalitat com aquells que diuen que necessiten guanyar temps. En els dos casos, no saben on van i això no és bo per al país. La nostra proposta deixa clares les prioritats: recuperació de les institucions, un pla de xoc social per revertir la desigualtat creixent en la nostra societat, treballar per acabar amb la judicialització de la política i poder treure els polítics i els líders socials de la presó, i construir les bases d'una idea de Catalunya molt més àmplia del que hem viscut fins ara. Aquests quatre objectius són bastant més clars que la confusió actual de la majoria independentista. Dit això, ells van guanyar les eleccions i, si formen Govern, començaran a desbloquejar la situació.

- Si considera que aquesta proposta de Govern més ampli o plural és millor, no es plantegen tenir una actitud més proactiva? Fins a quin punt els "comuns" estan disposats a pactar amb les forces independentistes?

- Hem sigut molt proactius. No ens pertocava a nosaltres i hem fet una proposta clara.
 
- I no estan disposats a anar un pas més enllà?

- Aquí hi ha un pacte entre Junts per Catalunya i ERC, expressat públicament, i que es vol complir. No hi tenim res a dir. En aquest pacte es reparteix la presidència del Parlament i la presidència de la Generalitat, i també s'hi inclouen moltes altres coses que ja anirem descobrint, com les conselleries o el repartiment de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aquest no és el nostre pacte ni el nostre Govern. I diem que si el pacte no es concreta, obrim el debat. Però la nostra proposta no és un substitutiu, creiem fermament que és millor.

- El seu grup s'avindria a plantejar-se el vot a la investidura d'un independent encara que fos de la llista de Junts per Catalunya?

- No participarem d'una majoria que no és nostra, amb uns pactes de Govern que tampoc són nostres. En tot cas, participarem d'una majoria alternativa i superadora, però no d'aquesta majoria. El joc pel qual la figura d'un o altre president pot portar a avalar aquesta majoria no és el nostre joc.

"No participarem d'una majoria que no és nostra, amb uns pactes de Govern que tampoc són nostres"

- Té credibilitat el PSC per proposar un govern de concentració?

- És una qüestió essencial. El PSC ha fet recentment una proposta de reconciliació nacional i la resposta va ser molt contundent, i això té a veure amb la participació del PSC en el 155. Això és molt evident. Les motxilles entre partits estan afectant molt, i no només en el cas del PSC. Hi ha una explicació de per què no hi ha Govern. El relat oficial de Junts per Catalunya, ERC i la CUP diu que som en l'actual situació perquè l'estat espanyol no ens permet avançar. Però hi ha moltes explicacions alternatives que també construeix altres veritats. Una explicació és les motxilles que arrosseguen entre ells. I una altra és que s'estan pagant factures d'esdeveniments passats, com la declaració d'independència. Però em preguntàveu per la credibilitat del PSC. El passat és molt important, però en algun moment a Catalunya haurem de ser capaços d'obrir una nova etapa, i passa per no tirar-nos a la cara les legitimitats. Aquells esforços que està fent el PSC, com es va expressar en un ple recent, per obrir aquesta nova etapa per molta gent no poden ser suficients, però no poden ser rebutjats.

"El passat és molt important, però en algun moment a Catalunya haurem de ser capaços d'obrir una nova etapa, i passa per no tirar-nos a la cara les legitimitats"

- I el PSC no hauria de començar per deixar d'anar a manifestacions de Societat Civil Catalana?

- Sí, i també haurien d'evitar els selfies amb Albiol i participar en una moció de censura a l'Estat per fer fora el PP, que és un dels grans problemes que tenim, perquè representa una paret que tenim davant. Això ho podrien fer. Però, insisteixo, en el moment en el qual s'estén una mà crec que tots hauríem de valorar aquest gest.
 
-  Encara que no es formés aquest govern d'independents que demana, veu marge per arribar a acords al Parlament en l'eix nacional i en l'eix social?

- Durant la legislatura tindrem una actitud proactiva en tres eixos: el democràtic, el social i el nacional. I una actitud proactiva vol dir voluntat de construir majories per avançar com a país. Davant d'una situació de retrocés, amb el Govern intervingut i un marc de repressió molt fort, hem de veure com es combina sortir d'aquest retrocés i poder avançar.

- Es referia als tres eixos i volíem incidir en l'eix social. Com s'ha de procedir perquè lleis com la que garanteix la sanitat pública a les persones immigrants o l'impost sobre els pisos buits prosperin tenint en compte que el govern espanyol les porta al Constitucional?

- És evident que l'actuació del Tribunal Constitucional s'ha convertit en un obstacle en el camp social i econòmic. Però el que és un obstacle no pot ser una excusa. S'han pogut produir avenços en polítiques socials que no s'han produït perquè no ha existit la voluntat per fer-ho efectiva, no per l'actuació del Constitucional. I em remetré a les paraules d'un diputat de la CUP, que va admetre que havien votat uns pressupostos antisocials. I per què ho van fer? Perquè hi havien uns objectius nacionals que passaven per sobre dels socials. I en el moment en què es fan aquestes coses, quan es diu que no hi ha emancipació social si no hi ha emancipació nacional, s'erosionen certes coses. I així s'erosiona un país.

- Comprèn que, per afavorir la defensa dels processats per rebel·lió, es torni a posar sobre la taula la investidura de Jordi Sànchez per forçar l'Estat a complir les mesures cautelars dictades per l'ONU?

- Jordi Sànchez té drets polítics que també representen drets col·lectius. I s'ha de treballar perquè els drets polítics es puguin dur a terme. Ara bé, com que l'ONU ha admès el cas de Jordi Sànchez, perquè aquest recorregut pugui anar més enllà, ara es mostra que hi ha voluntat d'investir Jordi Sànchez. Per tant, més que una investidura o una presidència el que estem vivint és un recorregut d'internacionalització del conflicte. A banda d'això, el poble de Catalunya té dret a recuperar el seu autogovern, que va ser conquerit en el seu moment pels catalans. Hem de recuperar els drets que ens fan ser més forts col·lectivament per assegurar els drets de representació política. I ara mateix el que ens fa més forts és recuperar l'autogovern immediatament. Però també cal subratllar que això que estem vivint ja ho hem viscut. I tornar-ho a reviure constantment no sé si ens aporta massa, pels drets de Jordi Sànchez i pels drets col·lectius.

- Els "comuns" sí que han tancat files a l'hora de forjar un front antirepressiu. Més enllà de la manifestació del 15 d'abril, com ha de cristal·litzar això?

- És important la creació de l'Espai Democràcia i Convivència, que tots hauríem de reforçar i donar-hi suport. És un espai que neix tenint present que estem patint una regressió de drets i llibertats en molts camps, i que això demanda d'un treball de reversió d'aquesta situació que ha de ser constant, obrint-se cada cop a més majories, construint veritats col·lectives i estenent això no només a Catalunya sinó també a Espanya. Aquest és un dels objectius que tots hem de tenir present en el futur.
 
- Té costos interns, a Catalunya en Comú, el fet d'haver donat suport a l'independentisme en l'àmbit antirepressiu?

- No és que hi haguem donat suport, és que ho vam proposar nosaltres. Fa temps que vam dir que s'havien d'obrir aliances. En el camp social, vam dir que aquestes aliances havien d'anar des d'Òmnium fins als sindicats. I emergeix la proposta de l'Espai Democràcia i Convivència. Per tant, és una proposta compartida. La idea que hem de lluitar per construir plataformes i aliances més àmplies és absolutament compartida.

- Però la fotografia d'aquell dissabte al Parlament amb vostè al costat de Roger Torrent i els líders independentistes va incomodar un sector del partit. En aquella fotografia també hi apareixia l'expresident Artur Mas.

- El més central no són les fotografies sinó el moviment. I el moviment passa per construir aliances més àmplies. Nosaltres pensem que el cor de la recuperació dels drets i les llibertats, així com el progrés social, passa per majories de forces progressistes. Això és evident. Però en l'aliança que ara cal construir no s'exclou ningú.

"Nosaltres pensem que el cor de la recuperació dels drets i les llibertats, així com el progrés social, passa per majories de forces progressistes"

- Hi ha un sector del partit que demana una assemblea per parlar de la línia política en l'eix nacional de Catalunya en Comú i que reivindica que es parli sense complexos de federalisme i que el partit s'allunyi del processisme. Com gestionarà aquesta pulsió de cara a l'assemblea del 22 d'abril?

- Fa 12 mesos, just l'abril passat, vam construir un ideari polític després d'un procés molt llarg. En aquest debat va haver-hi tesis diverses. Vam votar i es va assolir una proposta. Això no vol dir que el conjunt polític no sigui plural, sempre ho ha sigut i ho hem valorat positivament. En aquell moment ens vam proposar que en el termini d'un any havíem de convocar una assemblea organitzativa i ara hem de fer una feina que és molt política, que és la definició dels models de treball conjunts al territori. És un debat que hem posposat massa vegades. I aquesta assemblea anirà sobre el model organitzatiu. Evidentment, això no vol dir que no hi hagi posicions diverses dins de l'espai i que qui les promou intenti treballar perquè les seves postures es facin més fortes.

- Però s'ha sorprès per la petició d'una assemblea per tractar de la línia política en l'eix nacional?

- Entenc que vol ser un debat sobre el model d'estat. Em sembla legítim que es vulgui aquest debat, però cada cosa pot tenir el seu temps.

- Deixi'ns tornar al front antirepressiu. Quina lectura farà si el PSC no participa de la manifestació del 15 d'abril?

- La Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, va fer un tuit en el qual deia això: "Jo sumo i segueixo". Sumar i seguir, en el front antirepressiu, vol dir la voluntat d'ampliar, no la voluntat d'excloure, tot i que alguns s'excloguin. Hi ha una cosa que m'ha sorprès molt de sectors independentistes. Jo vinc dels moviments socials i, en els moments repressius, com que es tracta d'una qüestió de democràcia, el que fas és que les interpel·lacions siguin extremadament àmplies, i que busquin sempre la suma i no la resta. És a dir, que la repressió no es converteixi en un espai de disputa i marcatge polític. Per això, no vull fer una valoració sobre el PSC. Simplement, voldria que vinguessin.

- Més enllà de les declaracions dels dirigents de Podem, té la sensació que no hi ha hagut una resposta ciutadana a l'estat espanyol contra la repressió i la regressió de drets i llibertats que s'està produint arran del conflicte amb Catalunya?

- Deixeu-me fer un desenfocament previ. Que vivim un context de retallada de drets, no ve d'ara. I podem veure que des del 2008 hi ha hagut una retallada de drets constant per la protesta social i la dissidència política. Hem viscut anys en els quals jo he vist fins a 300 activistes relacionats amb vagues generals en causes judicials, i també gent a la presó. I he vist i he viscut com, davant la protesta del 15-M, es demanaven actuacions de la Fiscalia i se sol·licitava presó, inclòs el propi Govern de la Generalitat. De fet, recordo el llenguatge: recordo les referències a "això és un cop d'Estat" i "s'estan travessant totes les línies vermelles d'una protesta". Això existia. No ho dic com a acusació sinó com a reflexió. Per tant, aquest context s'ha viscut a tot l'Estat. En el cas concret de Catalunya, s'ha assolit una singularitat molt potent. A Catalunya i Espanya hem treballat tant contra la llei mordassa com en la denúncia de la judicialització. I ha estat una constant. Els sectors que ara diuen que a Espanya no s'està dient res, abans no hi eren. S'ha de fer una feina, però hem de tenir en compte les conseqüències de la unilateralitat. A Espanya i també a Catalunya, la unilateralitat fa difícil separar la lectura antirepressiva de la lectura política. I d'això n'hem de ser conscients. La lluita pels drets i les llibertats ha de passar per davant de tot, però no podem perdre la consciència de la realitat. El discurs d'eixamplar la base és bastant contradictori amb el que s'ha fet.

"El discurs d'eixamplar la base és bastant contradictori amb el que s'ha fet"

- Però s'han d'impulsar accions a Espanya per fer evident el rebuig a la repressió?

- Hi ha diverses lluites antirepressives a l'Estat, i clarament la situació a Catalunya n'és
una, i hi ha una feina que s'ha de fer en el futur immediat, que és trobar la manera de com s'ha d'expressar això a l'Estat. Eines com l'Espai Democràcia i Convivència són bàsiques.

- Ha pogut visitar Jordi Cuixart o Oriol Junqueras?

- La meva voluntat és visitar-los i necessito que això pugui cristal·litzar, perquè els procediments penitenciaris no són senzills per a aquelles persones que no són advocats ni familiars dels presos.  
 
- Jaume Asens, en una entrevista a NacióDigital, expressava que les accions dels CDR són "legítimes". Hi està d'acord?

- Diria que m'he expressat així també. A Catalunya no hi ha cap escenari de violència, hi ha un escenari de protestes que, amb el que està passant, és normal. I l'expressió de la protesta és legítima. És un dret. I el que cal, més enllà d'aquestes accions, és produir accions més àmplies i plurals, que és el que ens farà forts. Per això, la nostra proposta és l'Espai Democràcia i Convivència.

- A què atribueix que dirigents del PP, del PSOE i de Ciutadans parlin de kale borroka per referir-se als CDR?

- A Catalunya no hi ha escenaris de violència, però hi ha escenaris de tensió. I és normal. El perill és que hi ha una estratègia buscada de generar més tensió, i això passa per la criminalització de la protesta i nosaltres hi estem totalment en contra.

"A Catalunya no hi ha cap escenari de violència, hi ha un escenari de protestes que, amb el que està passant, és normal. I l'expressió de la protesta és legítima"

-  Hi havia un pacte previ amb Pablo Iglesias abans de presentar-se a les primàries de Podem Catalunya?

- No. El que va haver-hi és que diverses persones de Podem Catalunya em van traslladar que la millor opció per construir conjuntament Podem podria passar per una candidatura. Això es completa amb persones que m'interpel·len, primer en privat i després en públic. I decidim fer el pas col·lectivament.

- Iglesias va ser una de les persones que el va interpel·lar?

- No. Pablo Iglesias pot expressar el que pensa en privat, ho podeu suposar, però no ho ha dit públicament. Ell sempre ha mantingut la idea de ser escrupolós i que aquestes són decisions que han de prendre els inscrits de Podem Catalunya.
 
- Vostè era l'última solució o la millor solució per atendre el caos que vivia Podem Catalunya?

- Espero que sigui la millor opció per construir un Podem que pugui superar dinàmiques de conflicte intern, un conflicte, per cert, poc polític. Necessitem un nou Podem que ha d'estar molt a prop de la protesta social, i desplegat per barris i pobles per construir una realitat morada. I això passa per superar el conflicte intern si volem canviar la nostra societat. I en relació a la confluència [amb Catalunya en Comú] sempre hi ha hagut una dinàmica de construir. Per tant, es tracta de fer un Podem fort que faci les confluències més fortes.

- Si guanya les primàries, l'assemblea del 22 d'abril serà la primera amb la confluència culminada?

- No, perquè la confluència és una construcció que s'haurà de fer dia a dia.

- Per tant, la seva victòria a les primàries de Podem no implica una fusió automàtica amb Catalunya en Comú?

- Si guanyés la nostra proposta significaria que es potenciaria Podem i, per tant, també es potenciaria la confluència. El treball seria més obert. El que necessitem és que Podem pugui participar amb totes les garanties i en tots els nivells en els debats conjunts.

- Al debat de candidats de Podem Catalunya va dir que no es presentaria "a gaire eleccions més". Què significa? Acumula esgotament?

- La nova política també és la renovació de cares. I crec que això té un tempo, però ara no me'l feu dir. Hem viscut anys intensos i això implica situacions extraordinàries, com la meva participació en tres eleccions i la construcció d'una nova formació política, i ara les primàries de Podem. Tot això té una permanència determinada. La meva voluntat i la col·lectiva no és que jo acumuli deu anys aquí.
 
- Vol concloure un cicle de quatre anys, els de la legislatura i de la direcció del partit?

- Tinc una responsabilitat i la compliré en els diferents fronts. Però no és només una voluntat meva, hi ha uns codis ètics i els penso complir.

- Barcelona és la joia de la corona dels "comuns". Perdre l'alcaldia seria una esmena a la totalitat al seu projecte?

- No concebo perdre l'alcaldia de Barcelona.

- De Barcelona en depèn tot.

- El cicle que hem completat és extraordinari. Hem arribat molt lluny, tant en eleccions generals com en eleccions municipals, però encara no hem arribat on volíem. I, a més a més, estem vivint una etapa de determinades regressions en coses que nosaltres volíem canviar. Tenim dos horitzons forts, les municipals del 2019 i les generals del 2020. Serien els dos grans moments per demostrar si podem superar els límits constatats en l'etapa anterior. I les municipals són absolutament claus. Ho són en termes de ciutadania i de polítiques públiques, perquè és on hem estat força de govern, però també pensant en el concepte de projecte polític. Amb un molt bon resultat a les municipals, les tendències es tornaran a revertir i l'horitzó d'esperança serà per a les forces del canvi. Volem avançar en aquelles propostes que ja van ser guanyadores a les principals capitals de l'Estat i que ara ho han de ser més enllà de les capitals, també a Catalunya.

"Tinc la sensació que Graupera va començar molt fort, des del contacte amb Puigdemont fins a la presentació de la proposta, però la sensació d'ara és que s'està desinflant"

- Com interpreta el moviment liderat per Jordi Graupera, que demana una suma de les forces independentistes per aspirar a l'alcaldia de Barcelona?

- Tinc la sensació que va començar molt fort, des del contacte amb Puigdemont fins a la presentació de la proposta, però la sensació d'ara és que s'està desinflant. Graupera feia una lectura de Barcelona-capital però, en canvi, no es definia sobre el tramvia ni el model d'escoles bressol. De fet, no es definia en moltes de les qüestions de ciutat. I tot ho solucionava amb el concepte d'excel·lència. I això ja ho hem viscut. Per molt que es presenti amb un embolcall nou, ja hem viscut el discurs que tot se soluciona perquè hi ha persones que són molt intel·ligents al davant. Ja sabem que això no soluciona res. La democràcia és una altra cosa. Les propostes i els projectes col·lectius es fan amb definicions, no afirmant que hi ha gent molt preparada al davant. Jo segur que no li donaré suport. No està a les meves mans el que proposa.