La mare de Felip VI ha estat el testimoni del cúmul de desastres que coronen la família reial espanyola, que no surt del descrèdit | El darrer cas que ha evidenciat les tensions ha estat l'enfrontament públic amb la seva jove quan volia fer-se una foto amb les seves netes
L'incident protagonitzat per la família reial a la catedral de Palma l'1 d'abril, quan la reina Letícia va impedir que la reina Sofia es fes una fotografia amb les seves netes, ha tornat a mostrar el mal rotllo existent a la Zarzuela. En l'anècdota hi són presents tots els ingredients del clima verinós que regna a la casa del rei des de fa temps: la tensió entre titulars i emèrits, la mala relació entre les reines, la pèssima educació de la princesa Elionor i la preocupació de Joan Carles i Felip per tot plegat.
Per Sofia, ser humiliada en públic per la seva jove és molt greu. Per molts monàrquics, que mai han acceptat l'experiodista asturiana, això és el que passa quan s'obren les portes de Palau a una plebea, que es recolza, a més, en la seva mare, que passa èpoques a la Zarzuela, per educar les nenes. Per d'altres, el vídeo no és altra cosa que un exemple més d'un conflicte que s'arrossega de fa anys. Però, per Sofia, és un episodi més d'un seguit de moments difícils que van començar al seu país de naixement.
La reina emèrita, que va abandonar palau un dia, quan a Grècia es va suprimir la monarquia, veu ara, en l'ocàs de la seva vida, com se l'arracona a Zarzuela. L'escena a la catedral ha tingut un impacte enorme i "corona" una setmana nefasta per l'Estat. En la figura de Sofia s'hi plasmen totes les contradiccions de la monarquia. Aquests són deu dels pitjors moments viscuts per l'esposa de Joan Carles de Borbó.
1. Postergada pel germà
Sofia de Grècia i Dinamarca va venir al món a Psykhiko, a tocar d'Atenes, el 1938. Va conèixer Joan Carles el 1961, en el casament dels ducs de York. El nuviatge va ser curt i es van casar a Atenes el 14 de maig de 1962. Ell era el fill d'un pretendent a l'exili, Joan de Borbó, que reclamava els seus drets al tron a un dictador, el general Franco, que tenia els seus propis plans de successió. Ella era la filla del rei Pau I de Grècia.
La filla, sí, però no pas l'hereva. El seu germà Constantí va néixer dos anys més tard que ella, el 1940, però seguint la llei grega, com a home la precedia en el tron. Però, a més, en casar-se amb Joan Carles, va abandonar la religió ortodoxa per abraçar la fe catòlica. Això implicava renunciar per sempre als drets dinàstics.
2. Expulsats del seu país
El rei Pau va morir el 1964. Constantí va pujar al tron. Però el seu regnat seria tempestuós. L'afany del monarca per intervenir en política i la seva ideologia conservadora va fer créixer el sentiment republicà en un país que havia patit guerres civils i dictadures. El 1967, Constantí va cometre un error fatal: va beneir el cop d'estat dels coronels, un moviment d'extrema dreta que va instaurar un règim repressiu. El rei s'hi va acabar enfrontant perquè els militars el volien relegar a un paper decoratiu. Va marxar a l'exili.
Quan finalment va caure la dictadura, es va convocar un plebiscit sobre la forma de govern que va guanyar l'opció republicana. Aquest és un capítol que Sofia mai ha oblidat. Ha efectuat, això sí, molts viatges particulars a Grècia, alguns d'ells amb un contingut melancòlic, com el que va fer el juny passat, en què va voler retornar a alguns espais de la seva joventut i retrobar-se amb vells amics.
Proclamació del rei Joan Carles I Foto: Casa Reial
3. Darrera de Carmen Polo
Després de renunciar als seus drets al tron, el 1969 es va convertir en princesa d'Espanya, quan Franco va designar Joan Carles com a successor. Van ser sis anys molt durs, sempre temorosos de ser un dia bandejats per un caprici del dictador. Sofia era la segona dama perquè la primera era Carmen Polo, la dona del dictador. L'entorn del Palau del Pardo mai va deixar de conspirar per veure si feia canviar de plans el vell autòcrata. La neta del dictador s'havia casat amb un altre Borbó, Alfons, enfrontat amb Joan Carles. Finalment, el novembre de 1975, Sofia es convertiria en reina consort.
4. La primera "decepció" amb Joan Carles
En els primers anys se'ls veia una parella "professional", que és com Joan Carles I va definir un dia la seva dona. Però el cert és que l'estil de vida del rei emèrit era ben conegut per molta gent. Si en els primers anys de regnat, els mitjans de comunicació van ser prou discrets pel que fa a la vida afectiva del monarca, poc a poc es van deixar anar.
Diuen que va ser el 1976 quan la reina va descobrir la primera infidelitat del rei. Sembla que Joan Carles era en una finca de Toledo per una cacera, però no exactament per caçar animals. La reina s'hi va presentar sense avisar... i va tornar a la Zarzuela, va agafar els seus tres fills i va volar a l'Índia. A Madràs, on estava en aquell moment la seva mare, la reina Frederica de Grècia. No se sap quin consell li va donar a la filla, però Frederica, que havia estat una gran intrigant a Grècia, estava curada d'ensurts.
Rumors a banda, el monarca va mantenir llargues etapes de relació amb l'actriu Bárbara Rey i la mallorquina Marta Gayà, potser un dels vincles més estrets. A mesura que la relació amb Sofia es refredava i el rei s'anava fent gran, la indiscreció creixia fins al punt de deixar en evidència la reina, que a vegades no sabia quina cara posar en alguns actes oficials.
5. La caiguda de Sabino, la fi d'un aliat
Una figura clau a la Zarzuela durant la transició va ser el general Sabino Fernández Campo. Conservador i amb afany de mantenir sota control els excessos del rei, era un aliat de Sofia. La nit del 23-F va jugar un paper clau per impedir que el seu antic amic, el general colpista Alfonso Armada, entrés a palau ("¿Armada? Ni está ni se le espera"). Més tard, sembla que es va oposar a algunes amistats perilloses del monarca, com el banquer Mario Conde, i va ser cessat el 1993. La seva sortida va deixar més aïllada Sofia.
6. Una filla separada
El casament de la infanta Elena a Sevilla el 1995 va ser tot una festassa. L'agraciat, Jaime de Marichalar, pertanyia a la noblesa navarresa. Però la relació, malgrat donar fruits en forma de dos fills (Felipe Juan Froilán i Victòria Frederica) va anar pel pedregar. El 2007, la Casa Reial va fer públic el "cessament temporal de convivència". Van desfermar-se els rumors. La infanta demanava la nul·litat pontifícia. La revista Época, afí a la dreta extrema, va assegurar que Elena havia acusat Marichalar de "consum ocasional de cocaïna" i la cosa va acabar als tribunals. L'any 2010 s'oficialitzava el divorci. Per la família reial, però, la ruptura entre Elena i Marichalar era només un aperitiu del que havia de venir. El vel de protecció anava desapareixent.
La infanta Cristina, al banc dels acusats Foto: Europa Press
7. I l'altra, processada
El cas Nóos, que va esclatar el 2010, va suposar una crisi gravíssima per la monarquia espanyola. La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, mostrats com la parella ideal a mesura que naufragava el matrimoni de l'altra infanta, van afrontar un cúmul d'acusacions de corrupció. El febrer del 2017, el jutge va sentenciar Urdangarin a sis anys de presó per frau, prevaricació, malversació, tràfic d'influències i delicte contra la hisenda pública. Està pendent del Suprem per fer efectiva l'entrada a presó. Cristina va ser condemnada a pagar una multa de 265.000 euros com a responsable a títol lucratiu. La parella viu a Ginebra i les visites de Sofia, que pressiona Felip VI per reintegrar-la al cercle familiar, són habituals, mentre el gendre espera l'ordre d'ingrés a presó.
8. Una plebea a Palau
El príncep Felip es va casar amb Leticia Ortiz el 2004, posant fi a tot tipus d'especulacions sobre qui seria l'afortunada. Al final, va optar per una periodista de TVE, divorciada. Una plebea entrava a palau, i ho feia en un clima que ja era enterbolit. La química mai va acabar de funcionar amb Joan Carles i Sofia, molt clàssics en la seva concepció de la institució, i la crisi de la monarquia, que va dur a l'abdicació del rei el 2014, tampoc va ajudar a millorar l'ambient. Felip VI complirà el proper juny els seus quatre anys de regnat.
Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Foto: Europa Press
9. Humiliada per Corinna
En els darrers anys, la relació entre Joan Carles i Corinna zu Sayn-Wittgenstein, cognom aristocràtic fruit d'un matrimoni fracassat d'aquesta ambiciosa alemanya, va acabar d'enterrar el que quedés d'afecte entre els dos emèrits i ho va fer a ulls de tothom, passant dels rumors a les portades dels diaris. Corinna no només va ser la companya de Joan Carles, sinó que va penetrar amb força en les altes instàncies de l'Estat, formant part fins i tot de delegacions oficials a l'estranger. Una vexació més per una Sofia que no guanyava per disgustos mentre el descrèdit de la Corona era manifest. L'accident de maluc de Joan Carles el 2012, quan caçava elefants a Botswana amb Corinna, va desembocar en un escàndol i va ser com una revenja per Sofia, que darrerament es refugia en la seva família grega i passa llargues temporades a Londres. Perquè no faltés cap ingredient, l'avió va transportar el rei ferit a Espanya un 14 d'abril. Després vindria aquella frase d'aparent humilitat del monarca: "Perdó, m'he equivocat. No tornarà a passar".
10. Desaire a la catedral de Palma
L'escena a la catedral de Palma ha estat l'últim episodi d'una història accidentada. La nova parella reial intentava recuperar el crèdit de la monarquia. El procés sobiranista, però, ha suposat una forta erosió de la figura de Felip VI a Catalunya, des del seu discurs del 3 d'octubre en què va abonar la repressió de l'Estat. Ara a la Corona se li ha obert un nou front mostrant el caràcter agressiu de Letícia, així com la ineficàcia de la formació que rep l'hereva, la princesa Leonor, que va apartar d'una manotada la seva àvia.
L'efecte ha estat immediat. En un acte oficial celebrat aquesta setmana, la reina jove ha hagut d'escoltar escridassades contra ella, un fet del tot excepcional. Les humiliacions, siguin contra un poble o contra una àvia, es paguen cares.
