Barcelona: memòria històrica

​Barcelona impulsa una xarxa catalana de ciutats contra la impunitat franquista

El tinent d'alcalde Jaume Asens projecta replicar a Catalunya la iniciativa que ja existeix a l'Estat a partir d'aquest estiu | Aposta perquè els municipis catalans bombardejats durant la Guerra Civil promoguin un procediment civil contra l'estat italià

per Jordi Bes , 8 d'abril de 2018 a les 12:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Colau ha rebut a tres de les germanes de Puig Antich: la Carme, la Montse i l'Imma Foto: ACN


Barcelona segueix eixamplant el camí perquè es penalitzi la repressió del franquisme i es reparin les víctimes. La capital catalana té des del gener la presidència de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que és de caràcter estatal, i ara s'ha fixat l'objectiu de replicar una iniciativa similar que agrupi municipis catalans. "La xarxa que existeix a nivell estatal la volem crear a nivell català", avança a NacióDigital el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens. La intenció del govern d'Ada Colau és presentar-la aquest estiu.


Un dels àmbits en el qual Colau ha dedicat més esforços és amb tot allò que està vinculat a la memòria històrica. "Entre les coses que volem fer hi ha la de crear una xarxa catalana de ciutats o de localitats contra la impunitat franquista", explica Asens. Per ara, el consistori s'ha posat en contacte amb municipis com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Girona i Tarragona. En aquesta última ciutat governa el PSC amb el PP i ja forma part de la xarxa estatal, on també hi són Madrid, la Corunya, Cadis, Saragossa, Vitòria i València, entre altres.

La capital catalana vol aprofitar l'existència de la iniciativa estatal, creada a Pamplona el 2016, i posar en marxa una xarxa a Catalunya. El fil conductor que mou l'Ajuntament és que, mentre no es resol la querella argentina, cal abordar al màxim totes les línies d'actuació perquè la dictadura franquista no quedi impune. Això implica que des de l'àmbit municipal es presentin querelles als jutjats de primera instància espanyols, com ja ha fet Barcelona contra Carlos Rey González, el militar que va firmar la pena de mort de Salvador Puig Antich.


L'Ajuntament ja s'ha posat en contacte amb municipis com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Girona i Tarragona

Considera que és en aquests jutjats on les causes contra el franquisme poden tenir més opcions de prosperar, i posa d'exemple la querella que va presentar el municipi d'Elgeta, al País Basc: el jutjat d'instrucció número 4 de Bergara va ordenar el desembre que s'investiguin els crims de la dictadura per possible genocidi. Així ho va decidir una jutgessa suplent, però la tornada del titular va servir perquè a principis de gener es revelés que s'arxivava la querella, si bé l'Ajuntament va recórrer contra l'arxivament.


Suport del ple a actuar contra la dictadura

El govern de Colau, que fa un any ja va rebre el beneplàcit del ple municipal per interposar accions penals pels crims contra la humanitat durant la dictadura, aposta perquè la xarxa catalana serveixi per obrir un espai de cooperació entre les ciutats que van patir la repressió franquista. La planteja com una eina per intercanviar informació i donar suport a les querelles que es puguin presentar: les individuals, les personacions a la causa oberta a l'Argentina i les municipals en els jutjats de les ciutats, seguint l'exemple d'Elgeta i Barcelona.
 

Un panell sobre els 80 anys dels bombardeigs feixistes a Barcelona. Foto: Adrià Costa


La proposta encara és més ambiciosa, i advoca per constituir en aquest marc un eix de ciutats que van ser bombardejades durant la Guerra Civil, quan al litoral català es van patir especialment les accions de l'aviació feixista italiana. Al govern municipal entenen que es compten per desenes els municipis que van sofrir la caiguda de les bombes, raó per la qual proposa un front comú d'aquestes localitats per impulsar un procediment civil contra l'estat italià.

80 anys dels bombardeigs de la Itàlia feixista

Aquest març s'han complert els 80 anys dels bombardeigs dels avions italians a Barcelona, aniversari que la capital catalana ha recordat amb un programa d'activitats que ha inclòs la projecció a la façana de l'Ajuntament de "L'arbre de la memòria" perquè els barcelonins no oblidin els fets. També s'ha organitzat una exposició que es podrà veure a partir d'aquest juliol al Born en què s'explicarà com els infants van patir els bombardejos.

La proposta de la xarxa catalana es complementa amb la idea d'obrir un debat per reflexionar sobre la revisió democràtica de les places i carrers, un altre dels eixos que ha abordat el govern de Colau en el cas de la capital catalana. A més a més, es planteja establir espais de coordinació amb la Generalitat per articular el pla de fosses i el banc d'ADN des de les ciutats.
 
Querella pels abusos contra els homosexuals
Les accions de l'Ajuntament de Barcelona per evitar que el franquisme quedi impune no s'acaben aquí. A la darrera trobada de la Xarxa estatal de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que es va celebrar el gener a l'edifici de la presó Model, el tinent d'alcalde Jaume Asens va anunciar que el consistori presentarà una querella contra els responsables dels abusos al col·lectiu homosexual a la capital catalana durant el tardofranquisme. Segons Asens, "la querella està acabada", i només falta presentar-la i anunciar-la formalment.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació