La fotografia d'aquest divendres és la de Carles Puigdemont sortint de la presó de Neumünster. Però l'estampa no només deixa en evidència la justícia espanyola -l'audiència territorial d'Schleswig-Holstein ha descartat el delicte de rebel·lió perquè no detecta cap indici d'alçament "violent-, també assenyala l'estratègia de Mariano Rajoy. La Moncloa fa mesos que va entregar tota la iniciativa als tribunals i va renegar de la política, i avui en paga les conseqüències. Puigdemont s'ha encarregat de recordar-li al president espanyol en la primera intervenció pública just després d'abandonar la cel·la que ha ocupat des del 25 de març.
Recuperada la veu després de dues setmanes de reclusió, el president a l'exili ha exhibit la victòria en el primer round, conscient que la decisió presa per la justícia alemanya amenaça el pla de Rajoy per aniquilar l'independentisme. Ja en lliberat, Puigdemont ha subratllat que "és el moment de fer política" i ha apel·lat a l'entesa amb l'Estat: "El temps del diàleg ha arribat". Després de fer una esmena a la totalitat a l'estratègia espanyola, ha titllat de "vergonya per a Europa" que hi continuint havent presos polítics i n'ha exigit l'alliberament. Aquest aspecte és clau: resulta una anomalia processar els companys de trajecte de Puigdemont per rebel·lió quan no se sustenta l'acusació contra el principal protagonista.
En una peça tan contundent com reveladora, Juan Carlos Escudier escrivia a publico.es en les últimes hores sobre l'erràtica estratègica de l'Estat, desmuntada ara per la decisió de les autoritats judicials alemanyes. Exposava l'autor que "durant mesos s'han aplaudit decisions incomprensibles que han passat per sobre del Codi Penal i del sentit comú", fins al punt d'haver "dissenyat una Justícia a la carta incompatible amb l'essència mateixa de la democràcia". "La pretesa carcassa jurídica que sustentava la causa contra el procés era poc menys que una excentricitat que no resisteix la prova del cotó de la justícia europea", sentenciava la peça d'Escudier en una reflexió inapel·lable.
El focus, doncs, també és a Madrid, on s'esperen moviments. A la Moncloa, de moment, miren cap al Tribunal Suprem i el jutge Pablo Llarena ja ha recorregut al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, conscient d'actuar amb el pas canviat. El nou escenari no només afebleix el relat de Llarena sinó que també sacseja la investidura. El president del Parlament, Roger Torrent, ha obert una ronda de contactes exprés amb els grups. Jordi Sànchez era l'opció plantejada a principis de setmana, però la CUP no renuncia a apostar pel candidat original. Puigdemont, al centre de totes les mirades.
Cristina Cifuentes, contra les cordes. La presidenta madrilenya va oferir explicacions dimecres a l'Assemblea de Madrid -poc versemblants i menys documentades- sobre l'afer del seu màster, però la tempesta del cas no ha mitigat. L'afer ja és a la Fiscalia i les posicions públiques que arriben de la Universitat Rei Joan Carles afegeixen incertesa i interrogants al títol de Cifuentes. El desgast de la dirigent madrilenya és un altre element de preocupació per al PP, que des d'aquest divendres celebra la convenció del partit a Sevilla. Els populars pretenien aprofitar la cita andalusa per omplir el dipòsit de benzina camí del nou curs electoral, però el gir en el cas Puigdemont i l'erosió patida per Cifuentes enterboleixen els plans de Génova.
La nyap del Castor. Florentino Pérez no ha dit l'última paraula sobre la indemnització del projecte Castor. Tal com revelen els comptes fets públics per ACS, la constructora -responsable de l'empresa concessionària del magatzem de gas- ha demandat el govern espanyol per considerar insuficients els prop de 295,5 milions d'euros que el Ministeri d'Indústria li va assignar el novembre de 2015 com a compensació pel projecte fallit. ACS descarta que ni la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant bona part del decret que li atorgava una indemnització de 1.350 milions d'euros, ni la investigació judicial oberta a Vinaròs -arran dels terratrèmols ocasionats pel projecte- acabin tenint "perjudicis" per als comptes del grup. El serial del Castor no ha finalitzat i el contribuent en pot pagar la factura.
Vist i llegit
Quan millor semblava jugar el seu equip, Pep Guardiola ha patit un revés seriós a la Champions League -derrota 3-0 a Anfield-, que complica la continuïtat del Manchester City al torneig continental. La desfeta citizen ha desfermat les crítiques dels detractors del tècnic català, els que mai van entendre la seva fidelitat a la idea de Cruyff i també els que detesten al de Santpedor pel compromís amb el moviment sobiranista. Amb un títol provocador ("Cuando odiamos a Guardiola"), el periodista Francisco Cabezas defensava, a les pàgines d'esports d'El Mundo, el llegat de Guardiola, per la plenitud assolida al Barça i pel compromís amb els principis futbolístics.
La frase de la setmana
"No és possible el diàleg amb qui ha protagonitzat una rebel·lió". La reflexió, verbalitzada hores abans que la justícia alemanya decidís l'alliberament de Puigdemont i descartés el delicte de rebel·lió, és de José María Aznar i demostra fins a quin punt l'expresident espanyol ha endurit el seu discurs en relació a Catalunya. En una sessió de treball de Faes per analitzar l'impacte del "nacionalisme català" al País Valencià -l'obsessió d'Aznar no té límits-, l'exlíder del PP va argumentar que l'independentisme "ha tornat a arrossegar Catalunya a una tragèdia". Queden lluny els temps en què Aznar pensava que es podia governar amb el suport del nacionalisme català. Ara nega el més essencial en política, la mínima disposició a negociar.
El nom propi
La vida d'Hervé Falciani va canviar quan va destapar informació sobre milers d'evasors fiscals a partir de les dades obtingudes a la filial suïssa d'HSBC Private Bank, entitat en la qual treballava. Des de llavors, Falciani ha estat sota la lupa de la justícia alhora que es convertia en assessor de diverses administracions en la lluita per combatre l'evasió d'impostos. Aquesta setmana Falciani ha estat el protagonista desconcertat en l'estranya relació entre les autoritats judicials espanyoles i suïsses. Va ser detingut i després alliberat per l'Audiència Nacional mentre Suïssa advertia que Falciani no serà cap "moneda de canvi" i recordava que, a diferència del relat emès des de Madrid, ja feia un any que havia demanat la detenció de l'enginyer, avui convertit en activista.
Els imperdibles
Els habituals d'aquesta tribuna saben que ens apassiona el futbol, però també la literatura i el cinema que expliquen històries vinculades a la pilota, perquè entenem aquest joc com una expressió artística. Per això, fins diumenge hi ha una cita ineludible a Barcelona, l'Off-Side Festival, integrat en el circuit internacional de festivals de documentals de futbol. L'edició del 2018 presenta treballs que ja ens fan venir salivera: des de la projecció de The Lane, sobre els 118 anys d'història de White Hart Lane, l'estadi del Tottenham, fins a Kenny, un film que s'endinsa en la personalitat d'un dels mites del Liverpool, Kenny Dalglish. En la secció Fora de joc, que recupera clàssics del gènere documental, destaca un treball sobre l'homosexualitat al futbol espanyol i les expressions d'homofòbia que encara perviuen. No us ho perdeu. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?