procés català

La justícia alemanya erosiona el relat del Suprem

La no acceptació de la rebel·lió en el procés d'extradició obert per a Carles Puigdemont suposa reconèixer que a Catalunya no s'ha produït un alçament "violent i públic"

per Sara González, 5 d'abril de 2018 a les 20:34 |
El jutge Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu | CCPG
La decisió de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein (Alemanya) de no extradir Carles Puigdemot per un delicte de rebel·lió és un torpede contra el relat construït pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. En aquests moments hi ha nou dirigents independentistes en presó preventiva i tres més fora del país processats per un delicte que el tribunal alemany ha titllat d'"inadmissible". I és que la no acceptació de la rebel·lió suposa reconèixer que a Catalunya no s'ha produït un alçament "violent i públic", els dos requisits sobre els quals es sustenta aquest delicte tipificat a l'article 472 del codi penal.

La conclusió del tribunal que ha deixat en llibertat Puigdemont sota fiança de 75.000 euros fa trontollar la resignificació del concepte de violència que fa Llarena a les seves interlocutòries i que tant criticada ha estat per juristes. La base de la seva tesi la situa en la manifestació del 20 de setembre davant de la conselleria d'Economia, que en la interlocutòria de processament dels dirigents independentistes compara amb una "presa d'ostatges" amb "trets a l'aire". Diu, en concret, que l'encerclament no tenia "un contingut exclusivament intimidatori", sinó que "van determinar l'efecte inherent a la violència" i, per tant, una "real restricció de la capacitat d'actuació com a conseqüència de l'ús de la força, tal i com passaria en el cas d'una presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire".


"Alguns sempre hem dit que la solució podia venir d'Europa. Cap país compra la jurisprudència perquè la lectura que en fa el jutge Llarena és endimoniada i cruel", assegura el catedràtic de Dret Penal de la UB Joan Queralt, que recorda que, en aquest cas, el verb clau del delicte és "alçament", que no dona lloc a interpretacions: "L'últim alçament que vam veure va ser el del 23-F". 

L'efecte dòmino argumental i el punt de referència per a la resta de països

Que caigui el concepte de violència provoca un efecte dòmino. Almenys a nivell argumental. Perquè aquest és imprescindible per justificar la presó preventiva en la qual es troben Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. La posada en llibertat de Puigdemont acaba confrontant la interpretació i l'actuació de la justícia alemanya amb la de Llarena. En aquests moments també la Fiscalia de l'Audiència Nacional, amb el suport de la Fiscalia General de l'Estat, ha anunciat que obre diligències d'investigació sobre els Comitès de Defensa de la República per delictes penals "de tot tipus", inclòs el de rebel·lió. 

El procés d'extradició de Puigdemont segueix vigent, però si aquesta s'acaba produint serà per delictes molt menors, com ara la malversació de fons públics, lluny dels fins a 30 anys de presó de pena màxima fixats pel codi penal espanyol pel delicte de rebel·lió. Si bé Llarena pot concloure, explica Queralt, que la decisió de la justícia alemanya "no el vincula" i que encara es pot recórrer, sí assegura que queda pràcticament descartat que Puigdemont pugui ser jutjat per rebel·lió. 


La decisió de l'Audiència de Schleswig-Holstein marca un modus operandi que pot ser molt tingut en compte per la resta de països que han de decidir quina resposta donen a les peticions de detenció d'Espanya. En el cas de Bèlgica, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig han quedat en llibertat després d'haver-se posat a disposició de la justícia belga mentre segueix la deliberació sobre la petició d'extradició del Suprem. També Clara Ponsatí va quedar en llibertat sota fiança després d'entregar-se a la justícia a Escòcia. En el cas de Suïssa, on està la secretària general d'ERC, Marta Rovira -i també Anna Gabriel, contra la qual no hi ha ordre de detenció-, ni tan sols s'ha obert un procés d'extradició. El govern suís ha deixat clar des del principi que no pensa autoritzar una entrega per motius polítics.

Caldrà veure si les decisions de la justícia alemanya i de la resta de països aboquen a Llarena a moure fitxa. De moment, l'acusació popular exercida pel partit d'ultradreta Vox ja ha dit que està estudiant les "mesures legals oportunes" per aconseguir que Puigdemont sigui jutjat per rebel·lió. En tot cas, que des del Suprem es mantingui el relat del delicte de rebel·lió pot derivar en una situació paradoxal: que pels mateixos fets, els dirigents que estan a la presó arribin al judici per ser jutjats per rebel·lió mentre que els que s'han exiliat s'enfrontin a delictes molt menors si finalment són entregats per malversació o corrupció. Aquest fet, segons penalistes consultats, suposaria obrir encara més de bat a bat les portes per recórrer davant dels tribunals europeus. 

L'avantatge de l'exili

La resposta, almenys per ara, de la justícia alemanya corrobora també que els dirigents que han optat per no personar-se davant del jutge Llarena i refugiar-se a altres països estan en aquests moments en una situació d'avantatge a nivell processal i a nivell polític. Puigdemont va argumentar en el seu dia que marxava per poder garantir els seus drets i la seva participació a la campanya electoral del 21-D. També Marta Rovira va dir a la seva carta que marxava per "recuperar la veu política" i actuar amb "llibertat". 

La internalització del conflicte i el fet que intervinguin fins a quatre països més enllà d'Espanya en el procés judicial també posa de manifest fins a quin punt fora de les fronteres espanyoles la causa oberta contra els independentistes es mira amb escepticisme -malgrat que hi hagi coincidències amb el codi penal alemany- i prudència, fet que contrasta amb la duresa del Tribunal Suprem, que va decidir mantenir Forn a la presó malgrat que la Fiscalia va demanar que fos alliberat.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació