Rut Ribas (JERC): «No es pot titllar ERC de covarda, només cal mirar on són Junqueras i Rovira»

Rut Ribas (Sant Sadurní d'Anoia, 1990) és la diputada més jove del Parlament des que va ser escollida el 21-D a les llistes d'ERC. Aquest partit, paradoxalment, també té el segon diputat més jove, Gerard Gómez del Moral, i el senador de menys edat de la cambra alta, Bernat Picornell, fet que evidencia el pes del jovent en l'organització. Precisament, les Joventuts d'ERC, les JERC, celebren aquest cap de setmana una conferència nacional per actualitzar el seu full de ruta -i de passada, per actualitzar el logotip-, el qual intentaran fer valer en el debat intern que preparà la formació adulta.

Després d'algunes setmanes de debats territorials, els militants de l'organització juvenil es trobaran a Vilafranca del Penedès per segellar el document definitiu, amb algunes esmenes vives encara. Com una que qüestiona l'aposta per tornar a explorar la pantalla del referèndum pactat, per bé que sembla força clar que les JERC donaran suport a l'aposta del partit per eixamplar la majoria social abans d'afrontar un nou embat. En parla Ribas amb NacióDigital des del Parlament, on també busca amb el grup republicà afrontar una investidura efectiva.

- Com valora l'alliberament de Puigdemont? Obre la porta per investir-lo, com demana la CUP?

- Celebrem l'alliberament. Queda palès que a l'estat espanyol no hi ha separació de poders i ara la justícia espanyola ha quedat en evidència, i més demostrant i explicitant que mai hi ha hagut violència i descartant el delicte de rebel·lió. Ara amb més força que mai hem d'exigir la llibertat de tots els presos polítics i preses polítiques. Està en mans de JxCat proposar el candidat, i actualment el candidat que han proposat és Jordi Sánchez. Hem de seguir acumulant raons i saber que farà l'Estat després de les resolucions de l'ONU i l'alliberament de Puigdemont. Cal saber si seguirà retratant-se i vulnerant els drets i llibertats del diputat.

- La candidatura de Sànchez és un pas adequat per a una investidura efectiva com la que reclama ERC?

- Sempre hem dit que avalaríem el nom proposat pel grup amb més vots dins el sobiranisme i ara torna a estar sobre la taula el de Sànchez, també després que l'ONU hagi certificat que se li estan vulnerant els seus drets com a diputat. Farem el possible perquè sigui investit com a president de la Generalitat.

"Farem el possible perquè Jordi Sànchez sigui investit com a president de la Generalitat"

- Confia que els tribunals espanyols apliquin les mesures cautelars dictades per l'ONU?

- Hem vist que l'Estat no va de farol. Allò que diu, ho compleix. Això posarà el jutge Llarena entre l'espasa i la paret i acabarà decidint el que vulgui, dins els seus criteris. No sé fins a quin es pot confiar tant en l'estat espanyol com en Llarena.

- Tot i això, tot apunta que hi pot haver una investidura efectiva abans de Sant Jordi. Són uns terminis acceptables?

- És molt necessari que es constitueixi un Govern i es posin en marxa les conselleries. Amb el 155, tot està molt endarrerit i no es poden dur a terme certes polítiques. Esperem que abans de Sant Jordi es pugui tornar a activar plenament l'activitat parlamentària.
 
- En el document de la conferència nacional, la JERC fa certa autocrítica i afirma que el calendari fixat de 18 mesos era "totalment insuficient per tal de fer quelcom tant ambiciós i transformador com és formar un nou estat". Va ser un error marcar aquests terminis?

- En el seu moment es va creure que era una bona idea, però després hem vist que el que feia era limitar molts passos i veure'ns pressionats per uns tempos concrets. Per això, ara creiem que ens hem d'aixecar de nou per afrontar el següent embat que hi haurà amb l'Estat per aconseguir la construcció de la República. I per fer-ho, cal fer autocrítica per veure en què hem fallat, per no tornar-ho a repetir, i aquest possiblement sigui un dels punts a tenir en compte.

"Cal fer autocrítica per veure en què hem fallat, per no tornar-ho a repetir, i la fixació del termini de 18 mesos possiblement sigui un dels punts a tenir en compte"

- També s'hi diu que l'"excessiu personalisme" de Carles Puigdemont "va fer retardar la investidura d'un nou president". Hauria hagut de cedir pas abans?

- És també una crítica general a que, en anteriors ocasions, tot s'ha endarrerit perquè s'han tingut en compte noms i s'ha evitat que el projecte avancés. Però a dia d'avui també hem vist que, per a l'altre organització política, ha deixat de ser una prioritat i es poden trobar altres solucions en aquest aspecte.

- Hi ha cert debat enfrontat entre l'independentisme sobre si cal incrementar la majoria social o implementar ja la República. En aquest document, les JERC es posicionen a favor d'eixamplar els suports a l'independentisme. Per on es pot créixer?

- És una de les qüestions a què donem més importància. Des d'una perspectiva més juvenil, ens fixem molt en el moviment estudiantil. És molt important que hi hagi sindicats estudiantils forts i coordinats que englobin tots els centres educatius per tal que, a l'hora de sortir als carrers, les mobilitzacions siguin a l'una i, així, es pugui eixamplar la majoria entre el jovent.

"És molt important que hi hagi sindicats estudiantils forts coordinats perquè, a l'hora de sortir als carrers, les mobilitzacions siguin a l'una"

- El jovent ha estat un dels sectors socials més favorables a la independències. Tot i això, les últimes enquestes apunten que les noves generacions més joves ja no li donen tant de suport com les no tan joves. L'unionisme ha entrat en el debat sobre la qüestió en aquests col·lectius?

- Quan el procés no existia com a tal, els que sortíem al carrer érem els més independentistes. El debat entre unionisme i sobiranisme existeix en el jovent, es pot trobar en qualsevol àmbit, des de les classes fins als grups d'amics, però això no ho interpreto com que el jovent sigui menys independentista, sinó tot el contrari. Arran de l'1-O, es va despertar molt l'interès en els joves en aquesta qüestió i ens hem de sentir molt orgullosos sobre com va funcionar el moviment estudiantil en aquelles dates. I el vot jove hi era, i ERC va obtenir percentatges elevats entre el vot juvenil. Quan veus afectats els teus drets i notes manca de vies per complir els teus drets, necessites més que sortim d'aquest atzucac.
 
- Com viviu que, quan ERC i JERC defenseu que cal eixamplar la majoria social, se us titlli des de les xarxes socials de covards o d'haver-vos fet enrere, o que la CUP us acusi d'haver tornat a l'autonomisme?

- No podem permetre que se'ns digui que som covards, que anem enrere o que som autonomistes, perquè només cal veure on està el nostre president del partit [Oriol Junqueras] i la secretària general [Marta Rovira]. Tenim més de vint militants encausats, per tant, dol que et diguin certes coses, quan és evident qui està a la presó o a l'exili o encausades. Demostrarem que el nostre objectiu és la construcció de la República, i hi arribarem costi el que costi i fent els passos que s'hagin de fer. És clar que ho donarem tot, però quan hi hagi respostes efectives.

- En aquesta línia d'ampliar majories, reclameu que la lluita antirrepressiva no exclogui aquells moviments no estrictament independentistes. Hi ha actituds que ho provoquen?

- Fa una setmana, les entitats juvenils es van reunir per signar un manifest per anar a l'una contra la repressió. És molt important que, tot i no tenir una mateixa proposta política o que certes organitzacions no es vulguin posicionar, sí que puguem units en aquest context i poc a poc ho anem aconseguint.

"Arran no va firmar el manifest unitari contra la repressió perquè no hi apareixia la paraula República"

- En aquell manifest hi havia sindicats estudiantils, consells de la joventut, joventuts sindicals, esplais, organitzacions escoltes i, a nivell polític, des de la JNC -joves del PDECat- fins a la Joventut Comunista de Catalunya -vinculats als "comuns"-, però no Arran -proper a la CUP-. Què va passar?

- No vaig viure en primera línia les negociacions, però la idea del manifest era combatre la repressió conjuntament totes les entitats juvenils. Arran no hi era perquè no apareixia la paraula República al manifest, si no ho recordo malament.

- És un trasllat al món juvenil del debat nacional, en què la CUP acusa JxCat i ERC de no voler la República?

- Allò sorgeix del diumenge en què empresonen el president Puigdemont, quan veiem que cal anar a l'una i tot ve a través d'aquella manifesta on malauradament hi va haver càrregues policials. Hi ha qui vol interpretar altres coses, quan el que volíem era anar units contra la repressió que vivim.
 
- Aquell diumenge, alguns militants de les JERC van ser agredits pels Mossos. Quina valoració feu tant de l'actuació policial com dels CDR?

- L'actuació policial, malauradament, és nefasta, però també hem de tenir en compte per qui estaven sent ordenats els Mossos. Evidentment, no avalem el que van fer, tot el contrari. Quant als CDR, creiem que hem d'estar a tot arreu, i les JERC també hem d'estar-hi. Els donem tot el suport, especialment ara que estan en el punt de mira. Però el que sí que demanem és que totes les actuacions siguin des del pacifisme, tal com avui en dia es treballa i s'actua.

- Quants militants de les JERC van ser agredits pels Mossos?

- No ho sé del cert, però no arribaven a cinc. Uns quants militants van anar a l'ambulància arran dels cops.

"Uns quants militants de les JERC van anar a l'ambulància pels cops que van rebre pels Mossos en les protestes per l'empresonament de Puigdemont"

- Tornant a l'estratègia d'ampliar la base, defenseu l'aplicació des del Govern de polítiques republicanes, les quals afirmeu que "són el millor favor" que es pot "fer a la causa d'una futura República catalana, essent polítiques efectives i realistes que impactin positivament en la vida de la majoria de la gent, en contraposició amb proclames o declaracions d'intencions que no es materialitzen en cap canvi palpable". Una bona gestió des del Govern que evidenciï que l'Estat és qui eviti aplicar polítiques ambicioses és el camí per sumar nous suports?

- També, i creiem igualment que és molt important formar Govern perquè dur a terme molts dels punts que defensem. Mai no hem aparcat les polítiques socials durant aquest temps, tot el contrari. És molt important dur a terme aquestes polítiques perquè la gent visqui millor i, per tant, la idea és que així s'incrementi la majoria sobiranista.

- Què s'entén per polítiques republicanes?

- Ja les hem dut a terme la darrera legislatura. És la renda garantida de ciutadana, per exemple, o aturar els desnonaments. Des de la mirada juvenil, ens trobem que els joves ni tan sols podem marxar de casa dels pares perquè saltem de contracte temporal en contracte temporal i això impedeix que puguem tenir una mirada de futur i embarcar-nos en el lloguer. Acabar amb això són mesures republicanes.- Algunes d'aquestes com la llei contra l'emergència habitacional han estat suspeses o anul·lades fins a dues ocasions per part del Tribunal Constitucional (TC). Què cal fer en aquests casos?

- Seguirem intentar dur-ho a terme. Ells tenen els seus arguments, però és de vital importància que aquestes lleis es duguin a terme i siguin efectives, especialment per la situació en què es troben moltes famílies.

- Però això passa per ignorar els vetos del TC i aplicar-les, per aprovar una tercera llei per si passa el filtre...?

- Al llarg d'aquesta legislatura, quan hi hagi Govern, ho veurem.

Rut Ribas afirma que ha patit la precarietat en propi cos, amb contractes de màxim un any de durada. Foto: Adrià Costa

- Una altra problemàtica del jovent és l'atur. Aquesta mateixa setmana, la Comissió Europea picava el crostó a l'estat espanyol perquè afirmava que els nivells de desocupació juvenil eren "inacceptablement alts". Què pot fer la Generalitat davant aquesta situació?

- Un dels motius pels quals estic aquí és per treballar perquè es noti que els joves som presents i per treballar per nosaltres. Jo això ho he notat, aquests últims anys he estat a l'atur, he tingut com a màxim contractes d'un any... Tenim propostes per rebaixar els nivells d'atur juvenil i acabar amb els nivells de temporalitat que patim.

"Un dels motius pels quals estic aquí és per treballar perquè es noti que els joves som presents i per treballar per nosaltres"

- Però la Generalitat hi pot incidir?

- S'ha de treballar. Per ara, tenim la garantia juvenil i altres projectes que ja existeixen en què s'hi poden incidir.

- En el document de les JERC, més enllà de la gestió quotidiana, també es fan propostes per avançar en el procés. Així, es recupera la idea del referèndum reconegut internacionalment, en base a una negociació bilateral amb l'Estat forçada per una mediació externa després que l'independentisme aconsegueixi el 50% dels vots, desconnectar de "les grans empreses del capitalisme extractiu" i capacitar-se per aturar l'economia a través del moviment sindical i estudiantil...

- Això és el que diu el document base i és un dels temes que esperem debatre tota la militància de les JERC. Hi ha esmenes vives en aquest sentit i caldrà abordar aquesta qüestió. Sí que és cert que som conscients que no arribem al 50% i això és molt necessari i, de la mateixa manera que ens volem independitzar de l'estat espanyol, també ho volem fer d'aquestes empreses del capitalisme extractiu de l'Íbex-35. I és molt important el paper dels moviments estudiantils i dels sindicats de treballadors.

"De la mateixa manera que ens volem independitzar de l'estat espanyol, també ho volem fer de les empreses del capitalisme extractiu de l'Íbex-35"

- I el referèndum torna a posar-se sobre la taula...

- Veurem què acaba quedant aquest cap de setmana. Ara bé, s'apunta a un referèndum on no hi hagi robatoris d'urnes i on a dins hi hagi uns vots que puguin ser comptabilitzats i reconeguts per Europa i el món.

- En tot cas, això passa per superar el 50% dels vots en unes eleccions?

- És un dels objectius que tenim, no sé si sine qua non, però cal arribar a aquesta gent que ens falta, per ser més a les urnes i als carrers, quan sigui necessari.

Rut Ribas, en un dels patis del Parlament. Foto: Adrià Costa

- Sigui com sigui, també assenyaleu que, si l'Estat segueix sense voler entrar a negociar, caldrà passar a una etapa de control de les infraestructures i les institucions i a l'exercici de la sobirania sobre el territori, per forçar reconeixements internacionals.

- Per això, cal ser més a les urnes i als carrers. Si ens trobem que, com fa darrerament l'Estat, no té cap interès en seure a una taula, el nostre principal objectiu és arribar a la República catalana. I si es tracta d'un moviment popular, serà així, però cal ser més als carrers.

- Aquest és, de fet, el pas previst inicialment quan passessin els 18 mesos. S'ha evidenciat que no s'estava preparat i, per això, cal guanyar temps i múscul?

- Sí, però no ens rendim i ens hem de preparar per aquest nou embat, quan arribi.

"No ens rendim i ens hem de preparar per un nou embat amb l'Estat, quan arribi"

- En el document també es fa referència a l'estratègia per articular els Països Catalans. Són encara una realitat i un objectiu?

- I tant, les JERC estem arreu dels Països Catalans, tenim militants a la Catalunya Nord, a les Illes i al País Valencià, i anem a l'una. L'objectiu principal de la ponència és fixar com formem aquest nou estat, però a la vegada la resta de Països Catalans hi han de ser i hem treballat amb els companys d'aquests territoris tenint en compte les realitats que es troben, perquè són força diverses. Al País Valencià i a les Illes han aconseguit sortir de les urpes del PP i cal seguir treballant per ser més forts i no tornar-hi.

"L'objectiu de la ponència és fixar com formem aquest nou estat [a Catalunya], però a la vegada la resta de Països Catalans hi han de ser presents"

- Quan encara no havia començat el procés, el jovent era la punta de llança de l'independentisme a Catalunya. A la resta dels Països Catalans, el jovent ara va també una passa per endavant?

- Els joves hi són i, arrel del que viu Catalunya, estan revifant alguns debats que havien quedat oblidats en aquests territoris. Ho hem vist amb la llengua, la sanitat, l'escola... Els joves de les Illes i el País Valencià són força diversos, però la lluita del jovent independentista és més viva que mai.
 
- A nivell d'estratègia electoral, les JERC es fixa el repte que ERC esdevingui la primera força als ajuntaments i, a nivell d'àrea metropolitana de Barcelona, planteja extrapolar les fórmules d'aliances de les esquerres sobiranistes a Sabadell o Badalona -un objectiu compartit pel partit-. És una via també per implantar també mesures republicanes?

- Les municipals seran molt importants perquè també s'ha de fer república des dels municipis i, per això, cal el màxim de vots i alcaldies possibles. Seria molt interessants que, agafant exemples com el de l'ajuntament de Sabadell, es pugui treballar en molts altres consistoris. Ja ho dèiem en campanya: fer república en minúscules. Que la feina d'ERC es reflecteixi també en els municipis, és com anirem guanyant. A nivell de JERC, a més, tenim una trentena de càrrecs electes i ens fixem com a objectiu ser-ne una setantena i estar en ciutats destacades, perquè estem legitimats i preparats per afrontar aquests tipus de polítiques municipals.

"Seria molt interessat que, agafant exemples com el de Sabadell, es pugui treballar en molts altres consistoris per fer república des dels municipis"

- Aquesta estratègia de grans aliances d'esquerres metropolitanes no quadra gaire amb la proposta de Jordi Graupera d'una sola llista independentista a Barcelona...

- D'entrada no, no ho contemplem.

- Pel que fa a les europees, que se celebraran el mateix dia, també aposteu perquè es presenti ERC en solitari. No us plantegeu tampoc en aquest cas una llista unitària independentista?

- No està debatut a les JERC, veurem què decideix el partit en els propers mesos.

- A nivell sindical, aposteu per enfortir la Intersindical-CSC. Com valoreu el paper dels grans sindicats, com CCOO i UGT?

- Aquest serà un debat que sortirà també aquest cap de setmana. Tenim militants afiliats a diversos sindicats i, en la primera proposta de ponència, és cert que s'aposta per aquesta línia. Tot i això, malauradament, les principals veus dels grans sindicats fan un paper que no va en línia amb el que defensem, i això ens dol. Si ens trobem davant certs tipus de comentaris [de dirigents sindicals contraris al procés], és complicat anar units, però ja es veurà què acaba sortint.

"Els grans sindicats fan un paper que no va en línia amb el que defensem, i això ens dol. Davant certs tipus de comentaris, és complicat anar units"

- A nivell intern, les JERC van alçar la veu contra els comentaris masclistes filtrats de Lluís Salvadó i en van demanar la dimissió. Esteu satisfets del procediment disciplinari obert a ERC?

- Del que estem molt satisfets és de com vam afrontar com a JERC aquells dies. Van ser jornades molt complicades per a l'organització, però malauradament podíem ser injustos però havíem de ser exemplars. Els nostres principis són molt clars i ens hi havíem de cenyir. Ho vam traslladar a ERC i ara Salvadó està en aquest procés disciplinari a partir del codi ètic del partit. Veurem com acaba.