Judici als Mossos

El precedent de Trapero: pena de mort per al cap dels Mossos el 1934

Al judici del Sis d'Octubre el càstig va ser més dur per als comandaments policials que per als polítics: 30 anys per a Companys i sentència de mort per a Pérez Farràs, Escofet i Ricart per rebel·lió i alta traïció

per Pep Martí, 1 de febrer de 2020 a les 19:22 |
Mossos detinguts per la Guàrdia Civil després del Sis d'Octubre. | viquipèdia
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El judici contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha deixat declaracions rellevants, cap de tan sorollosa com la del pla per detenir personalment Carles Puigdemont. Amb la intenció de determinar si la policia catalana va desatendre les seves responsabilitats com a policia judicial, l'Audiència Nacional jutja l'excap policial, juntament amb els qui van ser els seus superiors, els excaps polítics de la policia Pere Soler i César Puig, i la seva subordinada, la intendent Teresa Laplana. No és el primer cop que comandaments dels Mossos seuen al banc dels acusats. Després del Sis d'Octubre de 1934 també va passar.

El processament de Trapero i la intendent Laplana remet, de manera inevitable, la que va patir també la cúpula del cos policial després dels fets del Sis d'Octubre, quan el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola. Una revolta contra el govern de Madrid que va ser reprimida per la força.

En aquella ocasió, la repressió contra els caps dels Mossos va ser especialment dura, amb càstigs superiors als que van patir Companys i els seus consellers. La Generalitat, amb el suport de voluntaris d'ERC, va proclamar Barcelona capital de la República després que el govern de la República integrés membres de la CEDA, el gran partit de les dretes espanyoles.

Tres condemnes a mort


La revolta va durar unes poques hores. No tenia cap viabilitat des del moment que la CNT, el poderós sindicat llibertari, va restar-ne al marge i que el capità general de Catalunya, Domènec Batet, rebutgés afegir-s'hi i es posés a les ordres de Madrid. Tropes de l'exèrcit van ocupar el Palau de la Generalitat i el Govern en ple fou detingut. Però després de forts tirotejos davant la resistència oferta pels Mossos.

Companys i els seus consellers van ser detinguts i processats el 1935 pel Tribunal de Garanties Constitucionals, el Tribunal Constitucional de l'època, que va condemnar-los a 30 anys de presó per rebel·lió. Però la sort hauria pogut ser molt més cruel per a la cúpula dels Mossos. El comandant del cos, Enric Pérez Farràs, i el seu segon, el capità Frederic Escofet, van ser sotmesos a consell de guerra i condemnats a mort el mateix mes d'octubre. Com també el tinent coronel dels Guàrdies d'Assalt, Joan Ricart, que havia seguit Companys. L'acusació era de rebel·lió i d'alta traïció.


L'Estat no podia perdonar dos oficials procedents de l'exèrcit: Pérez Farràs venia d'artilleria; Escofet havia estat als regulars del Marroc i era capità de cavalleria
  
L'Estat no podia perdonar dos oficials procedents de l'exèrcit: Pérez Farràs provenia del cos d'artilleria; Escofet havia estat als regulars del Marroc i era capità de cavalleria. Van voler donar exemple. Si calia castigar els líders d'Esquerra, en el cas de militars que s'havien afegit al separatisme, l'assumpte era vist encara amb més gravetat. La CEDA i el gruix de la dreta espanyola clamaven revenja. Alejandro Lerroux, el cap del govern, tremolava. I tenia raó perquè els mateixos militars que clamaven venjança un any després donarien un cop d'estat contra la República que va desembocar en la Guerra Vivil.

Alcalá Zamora concedeix l'indult

La revolta d'Astúries, que va produir-se alhora que el Sis d'Octubre amb el suport del PSOE i els sindicats UGT i CNT, va ser ofegada amb sang. En el consell de ministres del 5 de novembre de 1934, el govern estudia 22 sentències de mort: la dels tres oficials catalans i les de 19 asturians. Només el president de la República, el centrista Niceto Alcalá Zamora, estava disposat a batallar per impedir les execucions.

Finalment, va ser el president de la República, Alcalá Zamora, qui va decantar la sort dels caps dels Mossos imposant l'indult, enfront una dreta desaforada que exigia revenja
  
Finalment, Pérez Farràs, Escofet i Ricart van ser indultats i la seva pena commutada per 30 anys de presó. De la resta, foren executats dos, vinculats als fets d'Astúries, en el que va semblar una concessió del govern davant l'opinió de dretes. Després de les eleccions de febrer de 1936, amb la victòria de les esquerres, tant els polítics presos, amb Companys al davant, com els comandaments dels Mossos van recuperar la llibertat ja que van ser amnistiats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació