05
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
06
d'abril
a la
13:28h
La situació de Josep Lluís Trapero es complica. Després d'eludir fins a tres vegades la presó provisional, aquest dijous la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha emès un contundent auto de processament que el podria deixar entre reixes fins a un màxim de 38 anys. Un nou pas endavant de cara al judici en què el major seurà a la banqueta dels acusats com a responsable de l'actuació del cos policial de l'1-O i durant les concentracions de la Conselleria d'Economia del 20 i 21 de setembre. Tot això, sota dos delictes greus: sedició i organització criminal.
Davant d'aquest escenari, hi ha números perquè Trapero es vegi obligat a reforçar la seva defensa per evitar ser empresonat, tal com actualment ho estan Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa, a instàncies del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Per altra banda, el president a l'exili, Carles Puigdemont, també dorm a hores d'ara en una cel·la, tot i que a la presó de Neumünster, a Alemanya.
Fins el moment, Lamela havia dictat mesures cautelars per als investigats, a qui havia retirat el passaport, prohibia sortir del territori espanyol i els obligava a signar cada quinze dies al jutjat. A més, el passat mes de març va declarar complexa la causa, el que significa que aquesta es podia allargar 18 mesos, amb un termini final que s'esgotaria el 27 de març del 2019. La jutgessa, però, no ha necessitat aquest temps, i ha anunciat el processament amb un extens i argumentat auto de 37 pàgines, que també recull la informació d'altres jutjats d'instrucció, com el de Cornellà, que s'ha inhibit a favor de l'Audiència.
Doble partida de sedició
Sobre Trapero; l'exdirector dels Mossos, Pere Soler; l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, i la intendent Teresa Laplana recau un carregat delicte de sedició que, en el cas del major, és per partida doble. Lamela atribueix a Trapero dos delictes de sedició, un primer relacionat amb el desplegament policial dels dies 20 i 21 de setembre, i l'altre respecte de l'1 d'octubre.
Aquest és un delicte pel qual el codi penal preveu penes de fins a 15 anys de presó, així com la inhabilitació del càrrec públic. Segons l'article 544 cometen un delicte de sedició "aquells que s'alcin públicament i tumultuosament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les funcions i el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".
En l'auto, Lamela recorda que, en el cas específic de la cúpula policial, el delicte de sedició no exigeix l'ús de la força i, per tant, es justifica per la simple acció d'alçar-se. A més, en aquest cas s'agreuja amb el fet de voler "trencar l'organització territorial de l'Estat". Per això, la jutge creu que el delicte de sedició s'ha de tractar, també, com un delicte "contra la forma de govern".
La sedició, però, mereix altres interpretacions. En declaracions a NacióDigital, el catedràtic de dret penal Josep Maria Tamarit ha recordat que la sedició comporta "penes molt greus" i que, per tant, s'hauria d'entendre de forma "restrictiva". Segons el seu punt de vista, aquest delicte ha de comportar "violència" i, "en cap cas es pot cometre per omissió".
A més, Tamarit considera que, si l'argumentació de Lamela és vàlida per processar-los per sedició, també ho seria en el cas de totes les persones que van votar i van formar part de les meses electorals. Per tant, creu, només és una "manera de resoldre jurídicament un conflicte social i polític".
La suma d'organització criminal
El delicte d'organització criminal pel qual es processa Trapero, Soler i Puig té especial transcendència pel fet d'atribuir-lo al cos de Mossos d'Esquadra. L'article del codi penal que el contempla és el 570 bis, i el descriu com una "agrupació formada per més de dues persones de caràcter estable o per temps indefinit que, de manera concertada i coordinada, es reparteixen diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre un delicte". La pena de presó pot ascendir fins als vuit anys.
La jutgessa justifica l'organització criminal pel fet que els Mossos van funcionar de manera jeràrquica amb Puigdemont al capdavant, i en el marc d'una estratègia "premeditada i perfectament coordinada", en benefici dels defensors de la independència. En aquest punt, afirma que la policia catalana va mostrar "total passivitat" enfront de les ordres d'aturar el referèndum, i fins tot va coordinar la seva actuació a través d'un canal de comunicació alternatiu anomenat "Clave 21", per on s'havia d'informar sobre els fets o les incidències que no es podien emetre per l'emissora corporativa.
Sobre l'organització criminal, Tamarit assegura que "no hi ha base" per justificar el delicte, i considera que és una "barbaritat i una monstruositat" argumentar que una organització policial "sigui criminal".
Davant d'aquest escenari, hi ha números perquè Trapero es vegi obligat a reforçar la seva defensa per evitar ser empresonat, tal com actualment ho estan Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa, a instàncies del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Per altra banda, el president a l'exili, Carles Puigdemont, també dorm a hores d'ara en una cel·la, tot i que a la presó de Neumünster, a Alemanya.
Sobre Trapero, Pere Soler, Cèsar Puig i Teresa Laplana recau un carregat delicte de sedició que, en el cas del major, és per partida doble
Fins el moment, Lamela havia dictat mesures cautelars per als investigats, a qui havia retirat el passaport, prohibia sortir del territori espanyol i els obligava a signar cada quinze dies al jutjat. A més, el passat mes de març va declarar complexa la causa, el que significa que aquesta es podia allargar 18 mesos, amb un termini final que s'esgotaria el 27 de març del 2019. La jutgessa, però, no ha necessitat aquest temps, i ha anunciat el processament amb un extens i argumentat auto de 37 pàgines, que també recull la informació d'altres jutjats d'instrucció, com el de Cornellà, que s'ha inhibit a favor de l'Audiència.
Doble partida de sedició
Sobre Trapero; l'exdirector dels Mossos, Pere Soler; l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, i la intendent Teresa Laplana recau un carregat delicte de sedició que, en el cas del major, és per partida doble. Lamela atribueix a Trapero dos delictes de sedició, un primer relacionat amb el desplegament policial dels dies 20 i 21 de setembre, i l'altre respecte de l'1 d'octubre.
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero Foto: ACN
Aquest és un delicte pel qual el codi penal preveu penes de fins a 15 anys de presó, així com la inhabilitació del càrrec públic. Segons l'article 544 cometen un delicte de sedició "aquells que s'alcin públicament i tumultuosament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les funcions i el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".
En l'auto, Lamela recorda que, en el cas específic de la cúpula policial, el delicte de sedició no exigeix l'ús de la força i, per tant, es justifica per la simple acció d'alçar-se. A més, en aquest cas s'agreuja amb el fet de voler "trencar l'organització territorial de l'Estat". Per això, la jutge creu que el delicte de sedició s'ha de tractar, també, com un delicte "contra la forma de govern".
La sedició, però, mereix altres interpretacions. En declaracions a NacióDigital, el catedràtic de dret penal Josep Maria Tamarit ha recordat que la sedició comporta "penes molt greus" i que, per tant, s'hauria d'entendre de forma "restrictiva". Segons el seu punt de vista, aquest delicte ha de comportar "violència" i, "en cap cas es pot cometre per omissió".
Tamarit considera que la decisió de Lamela només és una "manera de resoldre jurídicament un conflicte social i polític"
A més, Tamarit considera que, si l'argumentació de Lamela és vàlida per processar-los per sedició, també ho seria en el cas de totes les persones que van votar i van formar part de les meses electorals. Per tant, creu, només és una "manera de resoldre jurídicament un conflicte social i polític".
La suma d'organització criminal
El delicte d'organització criminal pel qual es processa Trapero, Soler i Puig té especial transcendència pel fet d'atribuir-lo al cos de Mossos d'Esquadra. L'article del codi penal que el contempla és el 570 bis, i el descriu com una "agrupació formada per més de dues persones de caràcter estable o per temps indefinit que, de manera concertada i coordinada, es reparteixen diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre un delicte". La pena de presó pot ascendir fins als vuit anys.
La jutgessa justifica l'organització criminal pel fet que els Mossos van funcionar de manera jeràrquica amb Puigdemont al capdavant, i en el marc d'una estratègia "premeditada i perfectament coordinada", en benefici dels defensors de la independència. En aquest punt, afirma que la policia catalana va mostrar "total passivitat" enfront de les ordres d'aturar el referèndum, i fins tot va coordinar la seva actuació a través d'un canal de comunicació alternatiu anomenat "Clave 21", per on s'havia d'informar sobre els fets o les incidències que no es podien emetre per l'emissora corporativa.
Sobre l'organització criminal, Tamarit assegura que "no hi ha base" per justificar el delicte, i considera que és una "barbaritat i una monstruositat" argumentar que una organització policial "sigui criminal".