evasió fiscal

Hervé Falciani, en llibertat amb mesures cautelars

La Fiscalia havia demanat presó incondicional fins que es resolgués el procés d'extradició a Suïssa

per Aida Morales / Sergi Ambudio , 5 d'abril de 2018 a les 14:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Hervé Falciani. Foto: Adrià Costa

El cas Falciani s'ha accelerat aquest dijous. El jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea ha decidit deixar en llibertat l'extreballador de la banca i expert en sistemes d'informació, acusat de revelar secrets bancaris i detingut aquest dimecres. Així doncs, el magistrat ha actuat en contra del criteri de la Fiscalia, que havia demanat presó incondicional mentre no es resolgués el procés d'extradició a Suïssa. 

El principal argument que ha presentat el ministeri fiscal per mantenir-lo entre reixes mentre es tramita definitivament el procés és el risc de fuga. Ara bé, després de valorar tots els interrogants, el jutge ha optat només per retirar-li el passaport i prohibir-li sortir d'Espanya.



Al llarg del matí, la defensa de Falciani ha presentat un habeas corpus per sol·licitar la seva immediata posada en llibertat. L'advocat al·lega que es tracta d'una "detenció il·legal", ja que "una persona no pot ser jutjada pel mateix delicte dues vegades". Ara la pilota està a la taulada del Departament Federal de Justícia de Suïssa, que ha de tramitar una petició formal d'extradició. Tal com avança el seu portaveu, Folco Galli, aquest proper moviment del país helvètic serà "com més aviat millor".

Una detenció "improcedent"

El despatx ILOCAD, del qual és soci director l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, argumenta que els motius pels quals es va arrestar Falciani són els mateixos pels quals ja va ser jutjat i posat en llibertat el 2013. Per això, considera que es tracta d'una detenció improcedent que incompleix la jurisprudència espanyola i assumeix el principi non bis in ídem pel qual una persona no pot ser jutjada pel mateix delicte dues vegades".


"És inexplicable que aquesta dada no es conegués ja per la Policia Nacional. A més, es tracta d'una detenció innecessària perquè Falciani té domicili conegut, sent això també notori per a la Policia", afirmen. D'altra banda, la defensa posa l'accent en el fet que "la col·laboració de l'enginyer en múltiples casos de corrupció en diferents països ha estat fonamental, entre ells a Espanya" i, de fet, "el mateix Tribunal Suprem ha validat aquesta col·laboració i no es pot utilitzar algú perquè col·labori i que després se'l detingui".

"La mateixa justícia espanyola ha considerat valuosa la col·laboració de l'informàtic de sistemes en casos de corrupció com són la trama Púnica i el cas Pujol. Així mateix, els Estats Units ja es van beneficiar de les dades que conté la "llista Falciani", quan va acusar HSBC de blanquejar diners procedents del narcotràfic. Per això, el banc suís va ser multat per les autoritats nord-americanes i condemnat al pagament de gairebé 2.000 milions de dòlars", afegeix.


Primera detenció el 2012

Falciani ja va ser detingut anteriorment l'1 de juliol del 2012 a Barcelona, després que Suïssa emetés una primera ordre internacional de detenció per haver robat dades i trencat el secret bancari. Llavors, les autoritats espanyoles van denegar la seva extradició, al·legant que no es considerava que s'hagués vulnerat la llei, sinó que, per contra, havia actuat conforme la normativa de prevenció del blanqueig de capitals. Segons aquesta, els treballadors de les entitats bancàries han de comunicar qualsevol indici d'irregularitats bancàries. 

Durant el temps que va ser a la presó, va col·laborar amb la Fiscalia Anticorrupció en la cerca d'informació que ajudés en la investigació sobre frau fiscal a Espanya. Poc després, l'enginyer va quedar en llibertat, tot i que va continuar treballant amb el ministeri fiscal, amb qui va destapar una llista de 2.800 noms. 

Anna Gabriel i Marta Rovira, a Suïssa

La segona detenció de Falciani, arran de la petició d'extradició de Suïssa, té el contrapès en la situació d'exili en què es troben, en aquest país, les dirigents independentistes Marta Rovira, d'ERC, i Anna Gabriel, de la CUP. En el cas de la republicana hi ha demanada una ordre d'e detenció internacional per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, malgrat que les autoritats de Suïssa van precisar que, en aquest país, no es concedien extradicions per motius polítics. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació