05
d'abril
del
2018
Actualitzat
a la
13:18h
L'Audiència Nacional espanyola ha processat Josep Lluís Trapero, el cap dels Mossos cessat pel 155, pels delictes de sedició i organització criminal, segons ha informat l'alt tribunal. Concretament, es tracta de dos càrrecs de sedició, un per les protestes del 20 i 21 de setembre al Departament d'Economia i un segon pel referèndum de l'1 d'octubre.
La jutge Carmen Lamela també processa per organització criminal i un únic delicte de sedició pels fets de l'1 d'octubre a Pere Soler, exdirector dels Mossos així com a Cèsar Puig, secretari general d'Interior cessat pel 155. Finalment, també processa per sedició a la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre.
Lamela, en la interlocutòria de processament, assegura que Trapero, Soler i Puig "formaven part d'una organització criminal amb pautes de subordinació i treball en grup ben definits" sota una direcció comuna encapçalada pel president de la Generalitat, i que tenia per objectiu aconseguir la independència de Catalunya.
Tots ells hauran de comparèixer el proper 16 d'abril a les 10.00 del matí a l'Audiència Nacional, on Lamela els comunicarà formalment la interlocutòria de processament. És el que es coneix com una declaració indagatòria. Lamela havia obert la causa per sedició i després de la investigació i les declaracions, decideix enviar a judici els investigats per aquest delicte, així com organització criminal, en el cas de Trapero, Soler i Puig.
La magistrada dona així per conclosa la instrucció i ha dictat la interlocutòria de processament. Tots els que estaven investigats han estat processats. Aquests pas endavant cap a la celebració del judici s'afegeixa als que ja ha fet el jutge del Suprem Pablo Llarena, que envia a judici 25 dels 28 investigats. En aquell cas, però, n'hi ha 13 que seran jutjats per rebel·lió. Així doncs, i de moment, es jutjaran als tribunals espanyols 29 persones pel cas del procés.
Organització criminal jerarquitzada i liderada per Puigdemont
Segons la jutgessa, Trapero i al resta de processats formaven part d'una estratègia "premeditada i perfectament coordinada", en què els Mossos d'Esquadra tenien un paper central i "il·legal". De fet, apunta Lamela, aquests es van mantenir "al marge" de les actuacions que desenvolupava la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb una actitud dirigida a "obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència".
Tot això, destaca, es va voler "emmascarar" sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat, quan en realitat responien a pautes de subordinació a una "cúpula" en què es trobava Puigdemont, i que tenia caràcter estable des de feia més de dos anys. La suma de tot això, considera, va permetre la celebració del "referèndum il·legal" i la posterior declaració d'independència al Parlament del 27 d'octubre.
Delicte de sedició
Lamela atribueix a Trapero y la resta de processats un delicte de sedició, al considerar que no van fer res -incomplint les seves obligacions legals- per evitar els fets ocorreguts davant de la seu d'Economia i l'1 d'octubre. "Lluny d'actuar, es van limitar a fer veure que era impossible el compliment, a la vista del tumult de persones concentrades a l'edifici, quan en realitat es tractava d'una oberta negativa a les reiterades peticions d'auxili que van rebre, procedents de la Guàrdia Civil", apunta la jutge.
Pel que fa a l'1 d'octubre, la magistrada afegeix que l'actuació dels Mossos no només va incomplir l'ordre judicial, sinó que va anar més enllà: "Es va propiciar que els seus plans d'actuació fossin coneguts d'avançada pels ocupants del col·legis, facilitant que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien els Mossos a no actuar".
El delicte de sedició, recorda la jutge, contempla un aixecament o insurrecció contra el normal funcionament de les institucions, però no exigeix l'ús de la força. Es tracta, doncs, de la simple acció d'alçar-se, i que en el cas específic del 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre té, a més, una motivació específica que agreuja el delicte: voler "trencar l'organització territorial de l'Estat". Per això, Lamela afirma que la sedició s'ha de tractar, també, com un delicte "contra la forma de govern" de l'estat espanyol.
Les proves que justifiquen el processament
Segons Lamela, hi ha diversos indicis que permeten justificar els delictes pels quals s'imputa Trapero, Soler, Puig i Laplana. Entre aquests, l'alt volum de trucades que es van produir a l'entorn del 20 i 21 de setembre entre Trapero i Jordi Sànchez (17 trucades) i les 29 que hi va haver entre Trapero i el llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn.
Respecte de l'1 d'octubre, la magistrada recull intervencions telefòniques i documentació aconseguida al domicili de Josep Maria Jové, i en destaca el document Enfocats, que resumeix la suposada estratègia del Govern per assolir la independència i que inclou dins del "comitè estratègic" els secretaris generals dels partits independentistes, a més del president i el vicepresident del Govern, els presidents i portaveus parlamentaris d'aquests grups, els presidents dels partits i els líders de l'ANC, Òmnium i l'AMI. Així mateix, Lamela destaca que els Mossos ja sabien l'escenari que es produiria l'1 d'octubre i els punts de votació, i que, a més, hi va haver "certa connivència" entre alguns agents i responsables de les meses.
L'auto també indica que hi ha àudios on es reflecteix tota l'activitat desplegada des de la direccio de Mossos amb la finalitat que el cos fos "totalment ineficaç" el dia del referèndum.
Canal de comunicació alternatiu dels Mossos
Lamela anuncia, en l'escrit de processament, que s'ha descobert un canal de comunicació alternatiu que els Mossos van utilitzar l'1 d'octubre i que, sota el nom de "Clave 21", servia per informar sobre fets o incidències que no s'havien d'emetre per l'emissora corporativa. En aquest canal es van utilitzar telèfons mòbils particulars, així com corporatius.
A més, destaca, les comunicacions mostren com els Mossos van limitar-se a agafar les urnes quan els voluntaris els hi entregaven, una vegada finalitzada la votació o el recompte, i que fins i tot s'havia arribat a pactar aquesta entrega. Tot això mostra, segons Lamela, una "actitud de passivitat" dels Mossos i, per altra banda, la seva complicitat amb els membres de les meses. Això va suposar, en alguns casos, "actuar contra els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil".
L'auto també incorpora la declaració del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, així com d'un testimoni protegit, que assegura que els agents dels Mossos tenien l'ordre d'informar dels moviments del cos armat i la policia, i que la seva actitud havia de ser de "total passivitat", fins i tot, si els agents espanyols eren agredits per la població congregada davant dels col·legis. Segons aquest testimoni, les ordres eren evitar l'ús de la força i no utilitzar la defensa, motiu pel qual molts agents van optar per no portar-la.
La jutge Carmen Lamela també processa per organització criminal i un únic delicte de sedició pels fets de l'1 d'octubre a Pere Soler, exdirector dels Mossos així com a Cèsar Puig, secretari general d'Interior cessat pel 155. Finalment, també processa per sedició a la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre.
Lamela, en la interlocutòria de processament, assegura que Trapero, Soler i Puig "formaven part d'una organització criminal amb pautes de subordinació i treball en grup ben definits" sota una direcció comuna encapçalada pel president de la Generalitat, i que tenia per objectiu aconseguir la independència de Catalunya.
Tots ells hauran de comparèixer el proper 16 d'abril a les 10.00 del matí a l'Audiència Nacional, on Lamela els comunicarà formalment la interlocutòria de processament. És el que es coneix com una declaració indagatòria. Lamela havia obert la causa per sedició i després de la investigació i les declaracions, decideix enviar a judici els investigats per aquest delicte, així com organització criminal, en el cas de Trapero, Soler i Puig.
La magistrada dona així per conclosa la instrucció i ha dictat la interlocutòria de processament. Tots els que estaven investigats han estat processats. Aquests pas endavant cap a la celebració del judici s'afegeixa als que ja ha fet el jutge del Suprem Pablo Llarena, que envia a judici 25 dels 28 investigats. En aquell cas, però, n'hi ha 13 que seran jutjats per rebel·lió. Així doncs, i de moment, es jutjaran als tribunals espanyols 29 persones pel cas del procés.
Organització criminal jerarquitzada i liderada per Puigdemont
Segons la jutgessa, Trapero i al resta de processats formaven part d'una estratègia "premeditada i perfectament coordinada", en què els Mossos d'Esquadra tenien un paper central i "il·legal". De fet, apunta Lamela, aquests es van mantenir "al marge" de les actuacions que desenvolupava la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb una actitud dirigida a "obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència".
Tot això, destaca, es va voler "emmascarar" sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat, quan en realitat responien a pautes de subordinació a una "cúpula" en què es trobava Puigdemont, i que tenia caràcter estable des de feia més de dos anys. La suma de tot això, considera, va permetre la celebració del "referèndum il·legal" i la posterior declaració d'independència al Parlament del 27 d'octubre.
Delicte de sedició
Lamela atribueix a Trapero y la resta de processats un delicte de sedició, al considerar que no van fer res -incomplint les seves obligacions legals- per evitar els fets ocorreguts davant de la seu d'Economia i l'1 d'octubre. "Lluny d'actuar, es van limitar a fer veure que era impossible el compliment, a la vista del tumult de persones concentrades a l'edifici, quan en realitat es tractava d'una oberta negativa a les reiterades peticions d'auxili que van rebre, procedents de la Guàrdia Civil", apunta la jutge.
Pel que fa a l'1 d'octubre, la magistrada afegeix que l'actuació dels Mossos no només va incomplir l'ordre judicial, sinó que va anar més enllà: "Es va propiciar que els seus plans d'actuació fossin coneguts d'avançada pels ocupants del col·legis, facilitant que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien els Mossos a no actuar".
El delicte de sedició, recorda la jutge, contempla un aixecament o insurrecció contra el normal funcionament de les institucions, però no exigeix l'ús de la força. Es tracta, doncs, de la simple acció d'alçar-se, i que en el cas específic del 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre té, a més, una motivació específica que agreuja el delicte: voler "trencar l'organització territorial de l'Estat". Per això, Lamela afirma que la sedició s'ha de tractar, també, com un delicte "contra la forma de govern" de l'estat espanyol.
Les proves que justifiquen el processament
Segons Lamela, hi ha diversos indicis que permeten justificar els delictes pels quals s'imputa Trapero, Soler, Puig i Laplana. Entre aquests, l'alt volum de trucades que es van produir a l'entorn del 20 i 21 de setembre entre Trapero i Jordi Sànchez (17 trucades) i les 29 que hi va haver entre Trapero i el llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn.
Respecte de l'1 d'octubre, la magistrada recull intervencions telefòniques i documentació aconseguida al domicili de Josep Maria Jové, i en destaca el document Enfocats, que resumeix la suposada estratègia del Govern per assolir la independència i que inclou dins del "comitè estratègic" els secretaris generals dels partits independentistes, a més del president i el vicepresident del Govern, els presidents i portaveus parlamentaris d'aquests grups, els presidents dels partits i els líders de l'ANC, Òmnium i l'AMI. Així mateix, Lamela destaca que els Mossos ja sabien l'escenari que es produiria l'1 d'octubre i els punts de votació, i que, a més, hi va haver "certa connivència" entre alguns agents i responsables de les meses.
L'auto també indica que hi ha àudios on es reflecteix tota l'activitat desplegada des de la direccio de Mossos amb la finalitat que el cos fos "totalment ineficaç" el dia del referèndum.
Canal de comunicació alternatiu dels Mossos
Lamela anuncia, en l'escrit de processament, que s'ha descobert un canal de comunicació alternatiu que els Mossos van utilitzar l'1 d'octubre i que, sota el nom de "Clave 21", servia per informar sobre fets o incidències que no s'havien d'emetre per l'emissora corporativa. En aquest canal es van utilitzar telèfons mòbils particulars, així com corporatius.
A més, destaca, les comunicacions mostren com els Mossos van limitar-se a agafar les urnes quan els voluntaris els hi entregaven, una vegada finalitzada la votació o el recompte, i que fins i tot s'havia arribat a pactar aquesta entrega. Tot això mostra, segons Lamela, una "actitud de passivitat" dels Mossos i, per altra banda, la seva complicitat amb els membres de les meses. Això va suposar, en alguns casos, "actuar contra els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil".
L'auto també incorpora la declaració del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, així com d'un testimoni protegit, que assegura que els agents dels Mossos tenien l'ordre d'informar dels moviments del cos armat i la policia, i que la seva actitud havia de ser de "total passivitat", fins i tot, si els agents espanyols eren agredits per la població congregada davant dels col·legis. Segons aquest testimoni, les ordres eren evitar l'ús de la força i no utilitzar la defensa, motiu pel qual molts agents van optar per no portar-la.
Auto processament Trapero by naciodigital on Scribd