Podem i la recerca de l'origen perdut

Nau Bostik. Fredor entre les quatre parets que més s'han amarat dels debats d'un partit que, des del seu naixement fa poc més de tres anys, no ha conegut la pau interna. Dues direccions, dos secretaris generals i dues gestores després de la seva gènesi, Podem Catalunya bull. I no per allò que passa fora, sinó per la tortuosa vida interna del partit. La formació lila segueix enfilada en un Dragon Khan. Fa cinc mesos perquè Pablo Iglesias va acorralar Albano Dante Fachin fins a la seva renúncia i ara per la tria del seu successor. De candidats no en falten. Fins a sis aspirants pugnen per la secretaria general.

Toca debat de candidatures. Just el dia abans que arrenqui la tria de les bases, que podran votar fins al 9 d'abril. Serà el dia 11 quan es coneixerà el nom del guanyador o de la guanyadora. El procés, però, ha estat marcat per la polèmica candidatura de Xavier Domènech, que ha fet el pas amb la voluntat de pacificar un partit polifònic i accelerar una confluència amb els "comuns" que fa un any no va ser possible.

El debat, gestionat estrictament rellotge en mà per la periodista Elena García, arrenca impregnat per les suspicàcies que ha generat el fet que Domènech hagi fet aquest pas. Hi ha un sector del partit que ho interpreta com una "opa" i un incompliment del reglament del partit. Les darreres setmanes han estat marcades per les denúncies i les peticions de la comissió de garanties catalana de retirada de la candidatura del líder dels "comuns", que han estat frenades en sec des dels òrgans estatals.

El buit de dues candidatures

"Nosaltres ens retirem. No podem quedar-nos de braços creuats davant d'un comitè que ha demostrat falta de competències", explica l'aspirant Merche Gil. La senadora Celia Cánovas, que també es presenta per liderar el partit, tampoc participa per denunciar la "indefensió" amb la qual considera que es troben els rivals de Domènech. "No estem en igualtat de condicions", sentencia.

Hi ha qui s'aixeca i marxa en silenci. Altres ho fan aplaudint, cridant o exhibint cartells amb el lema "No som Òmnium" com a rèplica a la fotografia que es va fer el líder dels "comuns" defensant l'entitat sobiranista en l'últim escorcoll a la seva seu. La majoria, espera pacientment que arrenqui el debat. 

Un "Podem fort". Que Podem tingui "veu pròpia". Recuperar la "il·lusió". El diagnòstic és compartit: s'ha perdut musculatura territorial i, com a conseqüència, hi ha una part de l'electorat que està desmotivat mentre Ciutadans va guanyant terreny. "La nostra força i els nostres adversaris no som nosaltres mateixos", diu Domènech. Però al partit hi ha qui li fa saber que la seva candidatura no és benvinguda. Ho fa principalment l'equip de l'exsecretària de coordinació interna Noe Bail, com pensa compaginar el lideratge de dues organitzacions i garantir el perfil propi de Podem.
 
No presentar-se a "massa eleccions més"

"En aquests moments hem de recordar qui som i qui érem. Només escoltant-nos tornarem a ser el que vam ser i el que serem", replica Domènech, que es reivindica com a membre de Podem des dels seus orígens i que ja avisa que no es pensa presentar "a massa eleccions més". En porta tres a les esquenes com a cap de llista en poc més de dos anys.

Tornar al carrer. Tornar a donar veu "als invisibles". Tornar d'allà on s'ha marxat o bé on no s'ha sabut estar. El líder dels "comuns" ho resumeix com un "retorn als orígens". Sí, diu Xavier Buzón, que aspira a ser membre del consell ciutadà, Podem Catalunya està "enfangat". Ningú ho nega. Entestats a fer de la necessitat virtut i esquivant el cos a cos agre, els aspirants acaben el debat dempeus, amb el puny en alt i amb un crit unitari: "Sí que es pot". El temps dirà si poden o no baixar del Dragon Khan i recuperar l'origen perdut.