L'Estat s'ha quedat 11.607 milions del Govern en sis anys per una mala aplicació del finançament

No és només que el model de finançament estigui pendent de renovar-se des del 2014 i que, malgrat l'acord de la conferència de presidents de principis de 2017, ni tan sols estigui contemplat en els pressupostos del 2018. El problema afegit detectat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) apunta a que l'aplicació del sistema vigent ha estat clarament esbiaixada a favor de l'administració central, que any rere any s'ha apropiat de recursos que, segons l'esperit de la llei, haurien d'anar a les arques autonòmiques.

En el cas català, per exemple, la Generalitat hauria hagut de percebre 11.607 milions més dels que va cobrar entre 2009 i 2015 -últim any liquidat-, però el repartiment calculat pel govern espanyol ha fet que aquest s'hagi apropiat dels recursos, pervertint d'aquesta manera el resultat de la negociació que el va impulsar. En total, segons els càlculs de l'Ivie, l'executiu central s'ha quedat durant aquests sis anys 84.500 milions que en realitat haurien d'haver estat gestionats pels governs autonòmics, una quantitat gens menyspreable que equival a l'11,8% dels seus ingressos.

Catalunya, però, no seria la més perjudicada, sinó que ho seria Andalusia, amb 19.218 milions menys dels que li pertocarien. En tercer lloc, hi hauria el País Valencià, amb 9.766 milions per sota del que el sistema de finançament correctament aplicat li hauria aportat. De fet, totes les comunitats sortirien perjudicades pel biaix dels ministres d'Hisenda de torn, també de forma notable Galícia (7.007 milions), les Canàries (6.234 milions) o Castella i Lleó (6.093 milions). Al seu torn, les Illes Balears haurien hagut de gestionar 1.515 milions més durant aquests anys.

La repercussió en el deute autonòmic

Tal com indica l'Ivie, la comissió d'experts creada pel govern espanyol per analitzar el finançament ja va detectar problemes "molt rellevants en el disseny i funcionament del mateix", però no els va quantificar, exercici que han fet ara els acadèmics de l'organisme valencià. Els seus resultats indiquen ara que les comunitats de règim comú haurien d'haver vist incrementats els seus recursos en 8,6 punts, cosa que implica que, si haguessin mantingut el nivell de despesa, el seu deute passaria a ser del 16,8% del PIB, en lloc del 25,4% com ara.
 
Aquests xifres, presentades a València en presència del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, i el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, han estat elaborades per experts com José Antonio Pérez, el representant valencià en el comitè estatal sobre el finançament. Segons aquests, la mala aplicació es deu a la sobreestimació dels lliuraments a compte en l'any de partida del model, l'aprovació per part de l'Estat d'estímuls fiscals que van reduir la recaptació, els efectes en el Fons de Suficiència per la compensació dels increments de tipus d'IVA i impostos especials, i la manca de participació de les comunitats forals en els mecanismes de finançament.

En concret, les comunitats haurien gaudir de 17.630 milions d'euros extres tan sols el 2015. Uns recursos que haurien servit per no haver d'augmentar el deute, per augmentar la despesa en sanitat, educació i protecció social, o per presentar unes finances que els permetessin finançar-se als mercats internacionals sense haver de recórrer a vies com el fons de liquiditat autonòmica (FLA).