05
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
14:20h
Alejandro Rojas Marcos (Sevilla, 1940) és advocat. Va ser un dels dirigents polítics de la transició i fundador del Partit Andalusista. Va ser diputat al Congrés i al parlament andalús, i alcalde de Sevilla (1991-95). Ha estat a Barcelona per assistir en una jornada sobre la reforma del model territorial i conserva la brillantor de sempre. En aquesta entrevista explica a NacióDigital com veu, ja retirat del primer pla, la situació política a Catalunya.
- Com veu la situació a Catalunya?
- Per mi, ha estat conreada per l'actuació dels diversos governs centrals. L'independentisme no ve d'ahir i és del tot legítim. Jo entenc perfectament el sentiment d'humiliació que pot sentir part de la societat catalana. Com també l'actuació de molta gent que no havia estat abans separatista i que ara ho és per l'actuació no ja del govern central, sinó de tot el poder central. A Espanya el que hi ha és una connivència del poder econòmic, polític, mediàtic, que és tot un bloc i que amb la seva actuació ha fet créixer tant el sector independentista. Home, quin recurs els quedava als independentistes que no fos infringir la llei? No siguem ingenus. Però ara han d'assumir les conseqüències.
- Com s'ha arribat a l'actual xoc?
- Hi ha un cúmul d'errors des de la transició fins aquí. La transició s'havia de fer i jo me'n sento corresponsable. Aleshores es va donar un poder excessiu als partits polítics, i dins de cada partit, a molt poca gent. Però allò va ser una mesura quirúrgica per uns moments i hi ha hagut un abús de poder, tant intern com extern. Hi ha dues frases d'Alfonso Guerra molt indicatives: "Qui es mou no surt a la foto"; és a dir, la dictadura interna dins dels partits. Jo també m'hi sento responsable perquè he estat dirigent d'un partit polític. I aquella altra: "Montesquieu ha mort", és a dir, no hi ha separació de poders. Només hi ha l'executiu.
- Un dels problemes de l'Estat és la inexistència de la separació de poders?
- Em sembla evident que no hi ha separació de poders. Sabem com es nomenen els membres del Tribunal Constitucional, del Consell General del Poder Judicial. Qui governa Espanya, té sempre la temptació també de governar el poder judicial. Això no vol dir que la majoria dels jutges no hagin actuat amb independència. Ho han fet i ens han tret de molts atzucacs.
- Vostè ha estat crític amb el cafè per a tots.
- És que es va donar cafè a qui no el demanava. Per rebaixar la potència de pobles com el català o el basc, es va posar en marxa el cafè per a tots. Jo sempre he defensat la igualtat. A Catalunya, Euskadi i Galícia se'ls va donar el que havien perdut i jo ho aplaudeixo. Però s'havia d'haver deixat la porta oberta a la resta. Els andalusos ens vam voler igualar, i ho vam fer. Però pensar que a Andalusia volem una igualtat real a Catalunya... Però si els fets són diferents. A Andalusia no hi ha la consciència de poble de Catalunya. Si no hi ha la voluntat col·lectiva i no hi ha el poder, què fem?
- Com jutja el paper del govern de Mariano Rajoy?
- L'estil de governar de Rajoy, tant a Catalunya com en els altres temes, és molt semblant al de Franco. Salvant les distàncies, eh. Franco era un dictador. Probablement els ve de l'origen gallec. És deixar que els problemes es resolguin sols. Si aquí s'estava incubant una rebel·lió, com ha deixat que el problema arribés fins aquí?
- Què li va semblar l'1-O?
- Em va semblar vergonyós. L'Estat havia de defensar la unitat, però va actuar de manera prepotent. "No hi haurà urnes, no es votarà", es va repetir. Doncs senyors, hi va haver urnes i votació. I després s'envia la Guàrdia Civil a fer un paper indigne, com molts guàrdies civils m'han dit. Però no eren ells els responsables. Com es poden enviar milers de guàrdies civils a enfrontar-se a un milió de persones al carrer? Quina barbaritat és això?
- La possible imatge d'un president Puigdemont tornant emmanillat, com la valora?
- Seria una imatge greu, però si ell és un dirigent polític que ha decidit seguir un determinat camí, imagino que per ell serà un dia de glòria. Si és capaç de digerir i pagar el preu pel qual s'ha fet. Si ell creu legítimament en la independència i en la sobirania del poble de Catalunya, és el camí que ha escollit.
- Quina és la sortida?
- Aquest és un problema de poder. Els independentistes, per tenir èxit, han de sumar adeptes, i on hi ha el 47% que n'hi hagi un 80%. I l'altre costat, no m'agrada la paraula constitucionalista, ha de guanyar també adeptes. Molts independentistes ho són pels errors de Madrid.
- Per què no li agrada el terme constitucionalistes?
- Perquè és com sacralitzar la llei, com si fos un testament. Les lleis les fan els vencedors, i estan per canviar-les. I pot ser legítim incomplir-les si un creu que és honest fer-ho, sempre que estigui disposat a pagar-ne les conseqüències.
- El camí engegat per l'Estat...
- El poder central ha de saber que per aquest camí que ha engegat anem molt malament. Quan escolto en els debats als anomenats constitucionalistes només diuen "la llei", "la llei". La llei no és sagrada. És el resultat d'un acord.
- Quin error creu que ha comès el sobiranisme?
- Com a polític, no m'ha agradat que molts dirigents, no dic tots, quan s'han vist davant del jutge i de la presó, han canviat el seu discurs. Un líder polític ha de morir amb les botes posades. Crec que aquí hi ha hagut oportunisme.
- Com veu la situació a Catalunya?
- Per mi, ha estat conreada per l'actuació dels diversos governs centrals. L'independentisme no ve d'ahir i és del tot legítim. Jo entenc perfectament el sentiment d'humiliació que pot sentir part de la societat catalana. Com també l'actuació de molta gent que no havia estat abans separatista i que ara ho és per l'actuació no ja del govern central, sinó de tot el poder central. A Espanya el que hi ha és una connivència del poder econòmic, polític, mediàtic, que és tot un bloc i que amb la seva actuació ha fet créixer tant el sector independentista. Home, quin recurs els quedava als independentistes que no fos infringir la llei? No siguem ingenus. Però ara han d'assumir les conseqüències.
"A Espanya hi ha una connivència entre el poder polític, econòmic i periodístic que amb la seva actuació ha fet créixer l'independentisme"
- Com s'ha arribat a l'actual xoc?
- Hi ha un cúmul d'errors des de la transició fins aquí. La transició s'havia de fer i jo me'n sento corresponsable. Aleshores es va donar un poder excessiu als partits polítics, i dins de cada partit, a molt poca gent. Però allò va ser una mesura quirúrgica per uns moments i hi ha hagut un abús de poder, tant intern com extern. Hi ha dues frases d'Alfonso Guerra molt indicatives: "Qui es mou no surt a la foto"; és a dir, la dictadura interna dins dels partits. Jo també m'hi sento responsable perquè he estat dirigent d'un partit polític. I aquella altra: "Montesquieu ha mort", és a dir, no hi ha separació de poders. Només hi ha l'executiu.
- Un dels problemes de l'Estat és la inexistència de la separació de poders?
- Em sembla evident que no hi ha separació de poders. Sabem com es nomenen els membres del Tribunal Constitucional, del Consell General del Poder Judicial. Qui governa Espanya, té sempre la temptació també de governar el poder judicial. Això no vol dir que la majoria dels jutges no hagin actuat amb independència. Ho han fet i ens han tret de molts atzucacs.
"Es va implantar el cafè per a tots per rebaixar la potència de pobles com Catalunya i Euskadi, però es va donar cafè a qui no el demanava"
- Vostè ha estat crític amb el cafè per a tots.
- És que es va donar cafè a qui no el demanava. Per rebaixar la potència de pobles com el català o el basc, es va posar en marxa el cafè per a tots. Jo sempre he defensat la igualtat. A Catalunya, Euskadi i Galícia se'ls va donar el que havien perdut i jo ho aplaudeixo. Però s'havia d'haver deixat la porta oberta a la resta. Els andalusos ens vam voler igualar, i ho vam fer. Però pensar que a Andalusia volem una igualtat real a Catalunya... Però si els fets són diferents. A Andalusia no hi ha la consciència de poble de Catalunya. Si no hi ha la voluntat col·lectiva i no hi ha el poder, què fem?
- Com jutja el paper del govern de Mariano Rajoy?
- L'estil de governar de Rajoy, tant a Catalunya com en els altres temes, és molt semblant al de Franco. Salvant les distàncies, eh. Franco era un dictador. Probablement els ve de l'origen gallec. És deixar que els problemes es resolguin sols. Si aquí s'estava incubant una rebel·lió, com ha deixat que el problema arribés fins aquí?
- Què li va semblar l'1-O?
- Em va semblar vergonyós. L'Estat havia de defensar la unitat, però va actuar de manera prepotent. "No hi haurà urnes, no es votarà", es va repetir. Doncs senyors, hi va haver urnes i votació. I després s'envia la Guàrdia Civil a fer un paper indigne, com molts guàrdies civils m'han dit. Però no eren ells els responsables. Com es poden enviar milers de guàrdies civils a enfrontar-se a un milió de persones al carrer? Quina barbaritat és això?
- La possible imatge d'un president Puigdemont tornant emmanillat, com la valora?
- Seria una imatge greu, però si ell és un dirigent polític que ha decidit seguir un determinat camí, imagino que per ell serà un dia de glòria. Si és capaç de digerir i pagar el preu pel qual s'ha fet. Si ell creu legítimament en la independència i en la sobirania del poble de Catalunya, és el camí que ha escollit.
- Quina és la sortida?
- Aquest és un problema de poder. Els independentistes, per tenir èxit, han de sumar adeptes, i on hi ha el 47% que n'hi hagi un 80%. I l'altre costat, no m'agrada la paraula constitucionalista, ha de guanyar també adeptes. Molts independentistes ho són pels errors de Madrid.
"La llei no és sagrada, la fan els vencedors i està per canviar-la"
- Per què no li agrada el terme constitucionalistes?
- Perquè és com sacralitzar la llei, com si fos un testament. Les lleis les fan els vencedors, i estan per canviar-les. I pot ser legítim incomplir-les si un creu que és honest fer-ho, sempre que estigui disposat a pagar-ne les conseqüències.
- El camí engegat per l'Estat...
- El poder central ha de saber que per aquest camí que ha engegat anem molt malament. Quan escolto en els debats als anomenats constitucionalistes només diuen "la llei", "la llei". La llei no és sagrada. És el resultat d'un acord.
"No m'ha agradat que molts dirigents han canviat el seu discurs davant el jutge. Un líder polític ha de morir amb les botes posades"
- Quin error creu que ha comès el sobiranisme?
- Com a polític, no m'ha agradat que molts dirigents, no dic tots, quan s'han vist davant del jutge i de la presó, han canviat el seu discurs. Un líder polític ha de morir amb les botes posades. Crec que aquí hi ha hagut oportunisme.