Josep Maria Cervera (AMI): «Hem de mantenir la tensió amb l'Estat»

S'ha llevat a les cinc del matí per arribar a temps a dues entrevistes programades a Barcelona. Primer atén el programa L'entrevista de La Xarxa, comandat per Mònica Hernàndez, i quan s'apaguen les càmeres contesta les preguntes de NacióDigital des del mateix estudi de televisió. Josep Maria Cervera (Figueres, 1968) és el nou president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i, com a alcalde de Port de la Selva, sap que cada vegada que es desplaça a la capital del país s'hi està un parell d'hores.

Cervera ha assumit la presidència de l'AMI en un context complicat, marcat pels empresonaments i el bloqueig institucional, i s'ha posat com a primer objectiu celebrar un gran acte amb centenars d'alcaldes per defensar els drets civils i polítics. No té clar, però, si es presentarà a la reelecció, ni sota quines sigles ho farà: si les del PDECat, el seu partit, o bé dins d'una llista que s'assembli a Junts per Catalunya.

- Quin paper ha de jugar l'AMI en aquest moment del procés? Quina estratègia ha emprendre l'entitat enmig d'un panorama que és complex?

- Quan vaig presentar candidatura ja vaig dir que l'objectiu principal era mantenir cohesionat el món municipalista i blindar ajuntaments i electes de l'embat judicial que estem patint. Un dels grans riscos que correm en aquests moments és que la justícia espanyola pretén que arribem a les properes eleccions locals amb tota la primera línia del municipalisme inhabilitada. És important que tota l'acció de l'AMI tingui el màxim rigor polític i jurídic, tot i que sabem que la justícia -o la injustícia- d'aquests moments genera moltes inseguretats.

- A grans trets, l'independentisme es debat entre dues grans corrents: formar un Govern efectiu que aixequi el 155 o bé mantenir el pols per investir Carles Puigdemont o un altre encausat, com Jordi Sànchez. Què ha de fer el país?

- Aquesta no és una opinió de l'AMI, és una opinió meva: entenc que no hem de tenir pressa. Ens equivoquem si ens sembla que tenir un Govern autonomista ens traurà la pressió del 155. Ens hem de mantenir molt ferms i seguir amb el rumb que havíem posat. Estic convençut que l'única manera de poder defensar la democràcia, els drets civils i polítics, la llibertat de premsa, la llibertat de pensament i la llibertat d'expressió és amb un estat propi, caminant cap a la independència. No sé si la paraula és confrontació, però sí que hem de mantenir la tensió amb l'Estat. En el moment en què abaixem els braços estarem signant la nostra derrota.

"Entenc que el resultat de les eleccions va ser clar: hi havia un candidat, que és el que va triar el poble, i el que calia fer era investir el que el poble havia decidit"

- La nova presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, deia que calia jugar-se-la per investir Puigdemont. Hi està d’acord?

- A títol personal hi he estat d'acord. El que hem de fer, cada vegada que puguem, és posar en evidència l'estat espanyol. Entenc que el resultat de les eleccions va ser clar: hi havia un candidat, que és el que va triar el poble, i el que calia fer era investir el que el poble havia decidit. Insisteixo: no és una posició de l'AMI, és molt personal.
 
- Per tant, la mesa del Parlament hauria de fer tot el possible per investir Carles Puigdemont?

- Entenc que sí. El que hem de fer és posar, cada vegada que puguem, en evidència l'Estat. Si nosaltres ja els fem la feina, segurament algú se sentirà més còmode, però no avançarem.

- Un dels problemes que hi ha sobre la taula són les mesures cautelars del Tribunal Constitucional. Tenint en compte els precedents de judicialització, proposar-lo pot fer que la mesa incorri en un delicte de desobediència. Val la pena?

- Tots hem d'estar disposats a assumir riscos. Amb això no vull dir que m'agradi que hi hagi gent a la presó. La prioritat és que aquesta gent [que hi ha a la presó] pugui sortir, però estic convençut que fer passos en sentit contrari tampoc ens estalviarà res. L'estat espanyol té una estratègia, i no l'atura per res.

- Els grans episodis de la presidència de Puigdemont són el referèndum i la declaració d'independència. Quin error es va cometre: no desplegar la República o no convocar eleccions?

- En el seu moment, el dia 27 d'octubre, deia que hauria estat al costat del president si hagués convocat eleccions. Segurament, en aquell moment, molts l'haguessin titllat de traïdor i li haguessin dit el nom del porc. Però també penso que, en perspectiva, molta gent hagués vist que era una oportunitat per consolidar el que ja teníem. Ens n'haguéssim anat a unes eleccions les quals no les hauria convocat el senyor Rajoy, sinó que les haguéssim convocat nosaltres amb una situació molt diferent, i segurament ens haguessin donat una altra perspectiva. Però jo també vaig ser dels que el dia 27 vaig anar al Parlament a donar suport explícit al president amb la decisió que havia pres. Crec que els que van estar molt contents aquell dia, o molt eufòrics, ara potser estarien pensant que tant de bo hagués convocat les eleccions. Si ens fixem en la realitat, és el que ha passat. Els que més pressionaven per fer la proclamació són els que avui menys volen continuar tensant. O volen tensar menys.

"Els que més presionaven per fer la proclamació són els que avui menys volen continuar tensant"

- Quina ha de ser la resposta de país en cas que Puigdemont sigui extradit per part de les autoritats alemanyes?

- Se'm fa difícil establir una resposta de país. Hem d'estar preparats per poder donar una resposta contundent i amb el màxim de transversalitat possible, consensuada amb el màxim d'actors possible.
 
- Aquesta resposta consensuada pot ser una vaga general?

- És veritat que una vaga general pot tenir transcendència, però hem de valorar molt bé si serem capaços de fer una aturada en la qual tinguem l'adhesió majoritària del país. Podem cridar a la vaga general, però si sabem que hi ha el 50% del país que no respon a la convocatòria, estem corrent un risc.

- L'empresonament del president ha fet que els comitès de defensa de la República (CDR) assumeixin protagonisme al carrer. Com s'hi ha de relacionar l’independentisme institucional, format per partits i entitats?

- El que no es pot pretendre és que els alcaldes fem de cabdills dels CDR. Si hi ha interlocutors amb els CDR, nosaltres podem ser la baula que pugui fer de corretja de transmissió entre la part institucional i el carrer, sense oblidar que hi ha altres actors, com Òmnium i l'ANC, que han jugat un paper clar en l'organització de la societat civil. En cap cas es tracta de substituir-los: tots tenim el nostre paper, i la suma de tots ens pot ajudar a trobar la unitat d'acció, que jo crec que faria bé al país en aquests moments.

- Les accions dels CDR són "violentes", com intenten fixar PP, PSOE, Ciutadans, la Fiscalia i els mitjans alineats amb les tesis de l'Estat?

- No són violentes. És la mateixa dinàmica que [els actors estatals] han tingut des del primer dia: construir un relat per justificar les accions que vindran al darrere. El que hem de fer és, en les accions dels CDR, intentar aïllar aquells que poden ser violents o que poden fomentar les connotacions violentes d'aquells actes. La dinàmica [de les institucions espanyoles] ha estat construir un relat per poder justificar les seves accions, i això ens passa amb els CDR. No oblidem què ens està passant amb Òmnium i l'ANC: hi ha qui parla que s'han d'il·legalitzar.

"Si hi ha interlocutors amb els CDR, nosaltres podem ser la baula que pugui fer de corretja de transmissió entre la part institucional i el carrer"

- En bona mesura, l'Estat ha de defensar que hi ha violència en el procés per mantenir dirigents polítics empresonats de manera preventiva arran de l'encausament per rebel·lió.

- Està claríssim. Aquesta violència no hi ha sigut. Què faran els països [Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Regne Unit] que s'han de pronunciar sobre les ordres europees de detenció? Es limitaran a mirar si la documentació que ha enviat Pablo Llarena s'ajusta als delictes que ells tenen [en el seu codi penal]? O entraran en el fons de la qüestió i diran que tot això es basa en un producte tòxic que és l'informe que va fer el senyor Pérez de los Cobos? No ho sé. Si el producte amb què s’ha cuinat el plat és tòxic, no ens sortirà un bon plat. S'ha creat aquest relat i aquest és el nostre gran drama: a base de repetir-ho, s’ho han cregut i volen fer-ho creure a uns altres. No hem de donar cap argument per fer-los la feina fàcil.
 
- Les accions dels CDR eixamplen la base social independentista?

- Aquestes accions les hem de pensar molt bé perquè el que ens convé és ampliar la base independentista. Estaria bé que els poguéssim dimensionar i tenir molt clar que podem sumar gent amb les nostres accions, i no restar-ne. És veritat que amb la nostra revolució dels somriures ha estat molt fàcil sumar adeptes, perquè ha estat un moviment cívic i alegre. En el moment en què les accions prenguin un altre caire, serà difícil conservar aquests grans suports.

- L'independentisme té el 47,5% dels vots. Què ha de fer per superar el 50%?

- El que hem de fer ara és intentar buscar consensos amb la gent que pensa que ara mateix no estan garantits els drets civils ni polítics, en aquest país. I convèncer aquesta gent que la manera de consolidar aquests drets -o assegurar-los- és amb un estat propi, amb la República catalana. Una de les accions que volem emprendre des de l'AMI és treballar per aquest eixamplament i, des dels ajuntaments -on convivim regidors de tendències polítiques diferents- podem tenir joc i buscar complicitats.

"El comportament espanyol és el comportament d'un estat autoritari que el que fa és imposar. No hi ha hagut cap intent per part seva de seduir l'independentisme"

- Un dels problemes als quals s'enfronta el país, després del 27-O, és que s'ha arribat a la conclusió que no hi ha prou força per tirar endavant la majoria independentista.

- Sí. Podem estar-hi mínimament d’acord. Però no fer passos cap aquí ens deixa en una situació molt pitjor que la de fer passos endavant.

- Una de les tendències que s'ha pogut observar en els últims mesos, després dels empresonaments i de les eleccions, és que ERC ha modulat el discurs. Pere Aragonès deia diumenge en una entrevista a La Vanguardia que cal una sortida dialogada amb Mariano Rajoy, i el PDECat sembla instal·lat també en aquesta línia. A què atribueix el canvi?

- Entenc que no s'ha de renunciar mai al diàleg. De totes formes, aquest diàleg no es dona si una de les dues parts no vol. I entenc que el problema per trobar aquest espai de diàleg no és nostre, ni d'ERC, ni del PDECat, ni de l'independentisme en general: el problema el tenim a l'altre costat. El comportament espanyol és el comportament d'un estat autoritari que el que fa és imposar. No hi ha hagut cap intent per part seva de seduir l'independentisme o de fer alguna proposta que pogués augmentar o reduir el 47% que tenim nosaltres. Veig molt difícil que hi hagi aquest espai de diàleg, per bé que no seré jo qui hi renunciaré.
 
- Li sorprèn que ERC, que a l'octubre va pressionar per fer la declaració de la independència, ara moduli el to?

- Sí, sí que sorprèn. No sé per què, tenia molt clar que ens podia passar això. En el seu moment ja vaig dir que si el president convocava eleccions tenia tot el meu suport, perquè pensava que unes noves eleccions l'únic que feien era reforçar el nostre projecte. El que s'ha demostrat és que la independència no era cursa de velocitat, sinó una cursa de fons. I en aquests moments una cursa de fons amb obstacles, gairebé una pista americana. No intentaria encasellar-me amb els tempos: el que hem d’anar és modulant la nostra acció en la situació que tenim. Malgrat tot, hem de ser optimistes i vendre esperança, i l'esperança passa per tenir un estat a favor.

- En aquesta cursa d'obstacles que descrivia, sembla clar que l'independentisme té assumit que caldrà negociar en algun moment, ni que sigui per obrir una nova etapa.

- Ho tenim més que interioritzat.

- Això arribarà quan hi hagi un nou president del govern espanyol? En altres paraules: es produirà quan no hi hagi Mariano Rajoy a la Moncloa?

- Depèn de qui el succeeixi. Dialogar amb Catalunya, a la resta de l'Estat, no aporta vots a ningú. Hem vist que hi ha posicions de Podem que a nosaltres ens poden semblar molt moderades i a ells els costen vots. És molt difícil que a l'altre costat hi hagi algú disposat a fer política d'Estat a canvi de perdre suports en el seu espai polític.

"L'1-O està clar que és una victòria contundent. Després el que hem tingut, no ens enganyem, és un seguit de derrotes. I per això entenc que també s'hagi fet aquest exercici de realisme d'ERC i de diferents sectors"

- S’ha desaprofitat el capital polític de l’1-O?

- Segurament. L'1-O està clar que és una victòria contundent. Després el que hem tingut, no ens enganyem, és un seguit de derrotes. I per això entenc que també s'hagi fet aquest exercici de realisme d'ERC i de diferents sectors. Quan has tingut una successió de derrotes, el que cal, i això és el que pretenc fer el dia 13 en l'executiva de l'AMI, és replegar-nos, recomptar-nos i repensar l’estratègia. I és veritat que l'1-O ens va sortir molt bé, i del que hem fet després no hem guanyat res. Hem perdut. Ens han derrotat, en aquestes batalles.
 
- Parla de repensar-se i de recomptar-se. Cal tornar al referèndum pactat?

- No s'ha de descartar. Entenc que un referèndum pactat, en aquests moments, seria una oportunitat més. Nosaltres hem demostrat que, si d'alguna cosa som amics, és de les urnes. Té molt més sentit un referèndum pactat que un referèndum "il·legal", tot i que això últim no té gaire sentit: com pot ser il·legal un referèndum? No ho és ni per llei ni per sentit comú.

- Ja hem vist què li ha passat a la cúpula del moviment independentista. Tenim Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. La seva antecessora, Neus Lloveras, va haver de declarar al Suprem. Està disposat a assumir conseqüències penals per raó del seu nou càrrec?

- No voldria ser cap màrtir. El que és evident és que quan fas el pas saps que estàs comprant números. El que no voldria és haver fet aquest pas i no fer el que crec que toca en aquests moments per por. No dic que no en tingui, però buscaré el coratge i la determinació necessàries per vèncer-la i poder tirar endavant. Intento defensar el meu pensament i el projecte amb criteris polítics, que és pel que estem aquí. Veient com respon l'Estat, sabem que tots estem a disposició dels capricis de la justícia espanyola.

"No dic que no tingui por, però buscaré el coratge i la determinació necessàries per vèncer-la i poder tirar endavant"

- En quina situació econòmica es troba l'AMI? Ha baixat el pagament de quotes?

- L'AMI és una entitat petita, el nostre pressupost es nodreix de les quotes dels municipis i gira al voltant dels 300.000 euros anuals. La situació és similar a la que hem tingut altres anys, i ens permet mantenir l'estructura i poder fer petites accions. No estem parlant d’un gran pressupost que ens permet assumir grans reptes. Tot just s’han girat les quotes d’aquest any i el nivell de pagament és el d’anys anteriors. Sí que és veritat que la nostra situació està judicializada al màxim, no només pel Suprem sinó que perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha resolt sobre l'adhesió de Terrassa a l'AMI. No és la primera sentència que tenim, ja n'havíem tingut a Reus i a la diputació de Tarragona, i tenim pendent la de Castelldefels. Un cop més, torna a ser el mateix: afrontar voluntats polítiques dels municipis, traslladar-les a la justícia i tombar-les en base a la legalitat que interpreta l’Estat.
 
- Ha parlat amb Ada Colau?

- No. Ho tinc pendent, he fet alguna gestió i espero que puguem parlar ben aviat.

- Queda temps en aquest mandat per fer una consulta sobre l'ingrés de Barcelona a l'AMI en aquest moment o ja cal esperar a la propera legislatura?

- No sé si hi ha temps. El que entenc és que hem de sumar Barcelona a aquest acte d'alcaldes a favor dels drets civils, la democràcia i la llibertat d'aquest país. Ella ja ha donat mostres que també veu que han estat erosionats. La meva feina és convèncer-la perquè que se sumi en aquest moviment. Ens ha d'ajudar a eixamplar la base de l’independentisme: el que es demostrarà és que només podem garantir aquests drets amb un estat propi.

"Hem de sumar Barcelona a aquest acte d'alcaldes a favor dels drets civils, la democràcia i la llibertat d'aquest país"

- Quan calcula que serà aquest acte?

- Hi estem treballant.

- Vostè és alcalde i associat al PDECat. Quina relació han de tenir el partit i JxCat? El partit té els drets electorals i econòmics, però dins del grup parlamentari hi ha gent que impulsa una associació que es dirà Junts per la República. Com s'articula tot aquest espai?

- Amb generositat per part de tots dos. És important que siguem capaços de llegir quin és el moment, que tots siguem capaços de veure la importància d'uns i altres. El PDECat ha estat molt generós, i el que entenc és que ara no es pot menystenir cap situació. Hem de mirar on es pot confluir. No hem d'oblidar que el PDECat és hereu de Convergència, que és on convergia molta gent. Hem de mirar de ser capaços de convergir i de trobar els nexes d’unió que facin possible que tot tiri endavant de la millor manera possible sense que ningú se senti menystingut.