Procés català: reportatge

El manual de l'Estat per relacionar els CDR amb la violència

Experts consultats com els periodistes Martxelo Otamendi i Julen Hordegozo, així com els politòlegs Jordi Muñoz i Gemma Ubasart, apunten que es busca aplicar la recepta basca a Catalunya construint un relat a partir dels mitjans, les declaracions de dirigents i, finalment, la intervenció de la Fiscalia

per Sara González , 8 d'abril de 2018 a les 14:45 |
Actuació contundent dels Mossos contra una acció dels CDR. | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Kale borroka. "Comandos separatistes". "Grupuscles de semiviolència". "Activitat violenta i intimidatòria". Són algunes de les expressions que en els darrers dies han utilitzat dirigents polítics del PP, Ciutadans i PSOE per referir-se a les accions dels Comitès de Defensa de la República (CDR). L'emergència d'aquests nous actors de la mobilització social independentista que en les últimes setmanes han protagonitzat protestes al carrer i talls de carreteres és el nou focus en el qual es centra l'Estat per associar el procés català a la violència i traçar un paral·lelisme amb el conflicte basc.

Primer, són mitjans de comunicació d'àmbit estatal els que posen les bases de la tesi amb expressions i fotografies. Després, són els dirigents polítics dels partits interessats qui les fan seves i les pregonen a nivell mediàtic. Finalment, és la Fiscalia de l'Audiència Nacional, amb el suport de la Fiscalia General de l'Estat, tot anunciant que obre diligències d'investigació sobre els CDR per delictes penals "de tot tipus", inclòs el de rebel·lió, pel qual ja estan sent processats 13 dirigents independentistes. Aquest és l'engranatge que, segons els experts consultats per NacióDigital, està utilitzant l'Estat per fer quallar que l'independentisme està derivant en violència al carrer. És el que anomenen la "recepta basca".


La construcció d'un "estat d'opinió"

"La Fiscalia no podria suggerir que tallar carreteres pot ser un delicte de rebel·lió si no hi hagués abans una construcció mediàtica i declaracions de PP, Cs i PSOE. És un pas previ necessari", argumenta el politòleg i professor de la Universitat de Barcelona Jordi Muñoz. Afegeix que aquest és precisament el patró que es va aplicar al País Basc i que ara s'està extrapolant "sense diferències" a Catalunya. No en va el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha promès combatre els CDR amb "tots" els mitjans policials i judicials, fet amb el qual consolida l'imaginari d'un enemic comú a batre.  


"Aquí hem patit la metodologia del tot és ETA i a Catalunya s'està aplicant el tot és rebel·lió", explica el director del diari basc Berria, Martxelo Otamendi. El periodista relata que va ser a partir de l'any 1996, amb la presidència de José María Aznar, qiuan es va buscar "ampliar els marges d'acusació" perquè no només els membres d'ETA fossin considerats part de l'organització terrorista, sinó també membres de l'esquerra abertzale. "El jutge Garzón és l'autor de l'arquitectura judicial, ell li va donar cobertura", assegura.

Martxelo Otamendi, director del diari Berria: "Aquí hem patit la metodologia del tot és ETA i a Catalunya s'està aplicant el tot és rebel·lió"

Ara, assegura, aquest patró s'està aplicant sobre Catalunya amb els CDR com a principal objectiu. "Estan anant en la mateixa línia. El que en unes altres circumstàncies seria un acte de sabotatge, ara tot és violència", relata. Tot comença, detalla, amb mitjans i polítics "parlant de vandalisme" i il·lustrant-ho amb fotos de gent encaputxada. "Es crea l'estat d'opinió, després venen el informes de la guàrdia civil i aleshores la justícia actua", resumeix. Aviat, augura, és "possible" que arribin les primeres detencions.

Els disturbis, insisteix Otamendi, "no són vandalisme" i s'han donat en altres contextos com ara protestes socials o vagues generals. Però en un moment en què "convé fabricar" un estat d'opinió per "justificar processos judicials", es tira pel "boc gros". Més encara, assegura, quan es disposa d'imatges amb persones encaputxades. "És lògic que els membres dels CDR es vulguin tapar la cara. Si seure a terra en defensa del dret a votar ja és considerat com una acció violenta és lògic que si aixequen barreres de peatges es vulguin tapar el cap per les conseqüències que pugui tenir", considera.

Un mateix patró per a un context diferent

"Al País Basc es va passar de la política antiterrorista basada en perseguir comandos d'ETA a una repressió general de l'esquerra abertzale que va acabar amb il·legalització de partits o tancaments de diaris", argumenta Muñoz. El professor de Comunicació Pública de la Universitat del País Basc i periodista Julen Hordegozo afegeix que ja fa temps "que alguns polítics i mitjans estaven desitjant relacionar ETA i Catalunya". Afegeix que ETA és un "significant ple" que la majoria de ciutadans, "com és lògic, perquè té un passat, associa a violència i inhumanitat".

La politòloga i professora de la Universitat de Girona Gemma Ubasart recorda que a inicis del 2000, en plena excepcionalitat antiterrorista, "es va estirar com un xiclet el tipus penal de pertinença a organització terrorista a partir de teoremes que van construir a l'entorn d'ETA" i que ara, en relació amb els CDR, "hi hauria la temptació de fer quelcom semblant amb el delicte de rebel·lió". 

El politòleg Jordi Muñoz subratlla que la principal diferència és l'"absència de violència per part de l'independentisme" català i el suport social que té
 
Muñoz apunta, però, que cal tenir en compte que les diferències entre el conflicte basc i el català són evidents. Primer perquè hi ha hagut una "absència de violència per part de l'independentisme", però també perquè mentre el suport a l'esquerra abertzale ha superat per poc el 20% en els millors moments, el de l'independentisme, prenent com a referència els resultats del 21-D, s'enfila fins al 47%.
 

Assemblea del CDR de Sants. Foto: Mariona Batllés


Desfer l'empat entre blocs

Segons Hordegozo, la batalla del relat és "crucial" en un moment en què hi ha dos blocs clars que mantenen els seus respectius suports i els costa avançar. "Volen trencar l'empat apel·lant al significant d'ETA. No són capaços d'il·lusionar un país sencer amb res, per això batallen per destruir l'altre", diu el periodista basc. 

Pel que fa al bloc independentista, considera que la fórmula per bastir una suma de més del 50% és buscar "un altre element comú" que pot girar entorn al dret a decidir i la defensa del marc democràtic.

Les interlocutòries de Llarena com a punt de partida

De fet, les interlocutòries del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena han estat precisament criticades per fer una resignificació del concepte de violència per intentar justificar els delictes de sedició i rebel·lió. Consideren, de fet, que la manifestació davant la conselleria d'Economia del passat 20 de setembre es van produir en un context d'aquests característiques. Segons Otamendi, Llarena està fent la funció de cobertura judicial a Catalunya com Garzón ho va fer a Euskadi.  

Fer front a aquesta construcció del relat en la qual hi participen els principals aparells de l'Estat no és fàcil, reconeixen els experts. Sobretot perquè mentre a la resta de l'estat espanyol no es consumeixen mitjans de comunicació català, a Catalunya sí se'n consumeixen d'estatals que contribueixen a apuntalar l'associació del procés sobiranista al concepte de violència. "L'estratègia de no violència de l'independentisme és un dels seus actius més importants i ha de mantenir-lo. La pràctica dels CDR segueixen el manual de la protesta no violenta", argumenta Muñoz. "La denúncia i la mobilització social és l'única forma de fer-hi front. L'Estat té la Guàrdia Civil i els jutges", considera Otamendi.

Julen Hordegozo (periodista): "Aquí cal fer una reflexió i és com es canalitza aquesta indignació. Generalment, en l'equació és important saber quina resposta li convé menys al teu adversari polític"

Hordegozo, per la seva banda, alerta que l'Estat busca "provocar" perquè el moviment de reivindicació independentista català faci "un salt qualitatiu" i passi de l'ambient festiu i pacífic que l'ha caracteritzat a una indignació que es tradueixi en accions més contundents. "Aquí cal fer una reflexió i és com es canalitza aquesta indignació. Generalment, en l'equació és important saber quina resposta li convé menys al teu adversari polític", puntualitza. 
 

Acció dels CDR al pas de la Volta Catalunya per la Pobla de Segur. Foto: Joan Macaya

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació