JxCat insistirà en Puigdemont i Sànchez mentre consensua el «pla D»

La investidura d'un nou president de la Generalitat es mou en diverses dimensions. En el primer escenari, Junts per Catalunya (JxCat) manté l'aposta per Carles Puigdemont -candidat a les eleccions del 21-D- i Jordi Sànchez -el seu número dos- com a possibles caps de cartell per un nou debat al Parlament, però la situació judicial dels dos dirigents independentistes -processats per rebel·lió al Tribunal Suprem i empresonats a Alemanya i a Soto del Real, respectivament- els ho complica molt. Malgrat això, la candidatura els manté en primer pla sempre i quan "es donin les circumstàncies", un condicional que manté activada la segona dimensió de la investidura. Un escenari que passa per buscar un nom de consens dins de JxCat que, de moment, encara no cristal·litza per l'heterogeneïtat del grup.

Puigdemont i Sànchez ja han estat candidats a la presidència de la Generalitat i els dos han hagut de renunciar per les traves judicials. El líder del Govern a l'exili va fer-ho l'1 de març, en ser reconegut de manera simbòlica pel Parlament, i en aquell moment va assenyalar l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El problema per a Sànchez és que el jutge Pablo Llarena, atent als moviments polítics i inflexible a l'hora de deixar sortir els presos polítics, li va denegar la llibertat per sotmetre's a la investidura.

La caiguda del número dos de JxCat -i, formalment, president del grup parlamentari- va ungir Jordi Turull, però Llarena va accelerar els terminis per processar-lo per rebel·lió i enviar-lo a Estremera entre la primera votació -fallida per l'abstenció de la CUP- i la segona, on tampoc tenia garantit el suport.

Fonts parlamentàries assenyalen que Artadi està més disposada que fa unes setmanes a ser candidata, però el PDECat no li brinda suport

La insistència en Puigdemont i Sànchez, a banda del component simbòlic i formal, té poques possibilitats de prosperar, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. El president a l'exili està pendent del procés d'extradició, que podria anar més ràpid del que es preveia, però de moment ha vist com la mesa del Parlament li admetia la possibilitat de delegar el vot des de la presó de Neumünster. Una de les possibilitats obertes és tornar a accelerar la reforma de la llei de la Presidència, que permetria una investidura a distància, però fonts parlamentàries assenyalen que "ERC no la vol impulsar, i sectors del PDECat, tampoc". La reforma va ser admesa a tràmit per la mesa, però l'oposició ja ha dit que la portaria al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), la qual cosa en retardaria tots els procediments.

"No renunciem a investir-lo quan es donin les circumstàncies. Una d'elles és la reforma de la llei", recalca un alt dirigent consultat sobre Puigdemont. En el cas de Sànchez hi ha més esperances en la mesura que les Nacions Unides han admès a tràmit la demanda presentada per tal de garantir els seus drets polítics. La resolució, segons va explicar el seu advocat, Jordi Pina, ja està en mans del Tribunal Suprem. L'expresident de l'ANC ha manifestat la seva disponibilitat per posar-se a disposició del Parlament en cas que el tornin a situar com a candidat, però es tracta d'una opció que no acaba de generar unanimitat dins del grup parlamentari perquè hi ha veus que defensen una investidura "urgent" i "efectiva". El problema, però, és que no hi ha cap dels noms en les travesses que generi consens.

De partit o independent

La qüestió s'abordarà aquesta mateixa setmana, en una reunió del grup parlamentari. Entre els noms que sempre apareixen hi ha el d'Elsa Artadi, portaveu dels diputats i molt ben connectada amb Puigdemont. "Un dels problemes que té és que no compta amb el suport del PDECat", sosté un dels consultats. Veus de la direcció, de fet, han arribat a indicar -en privat- que "no la pensen votar". En un primer moment ella es va autodescartar, però en aquests moments la posició "ha anat virant", segons diverses fonts consultades. Un dels problemes amb els quals es trobaria és l'oposició de la CUP, que de moment manté que el candidat és Puigdemont i que qualsevol altra opció ha d'anar acompanyada d'un programa republicà.

Marc Solsona, Marta Madrenas i Ferran Mascarell apareixen en l'horitzó com a candidats; la qüestió es començarà a abordar aquesta setmana

En el PDECat sobresurt el nom de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, que seria considerat una espècie de "nou Puigdemont" en record a l'operació que va permetre, l'any 2016, situar l'exalcalde de Girona al Palau de la Generalitat. Marta Madrenas, la successora del president a l'exili al consistori gironí, també apareix en les travesses, malgrat la seva inexperiència en política nacional. També hi ha sectors que avalarien situar Ferran Mascarell -número 26 a la llista, podria entrar al Parlament després d'una concatenació de renúncies-com a candidat. Mascarell va fer trajectòria al Govern amb Artur Mas, que segueix amb atenció els esdeveniments i que és reticent a forçar la màquina per investir Puigdemont, com va verbalitzar aquest cap de setmana.

Un altres dels aspectes que caldrà avaluar al llarg dels propers dies és el repartiment de càrrecs governamentals entre el PDECat i JxCat. Un dels noms que semblen fixos en el futur executiu és el de Miquel Buch, que apareix en les travesses per ser conseller d'Interior. Presidència i Territori, si no hi ha sobresalts, estaran ocupats per dirigents amb carnet de partit. A Cultura, en canvi, el lloc està reservat per a Laura Borràs, una de les incorporacions estrella de la llista de Puigdemont. El nom del president a l'exili, almenys fins que no sigui del tot impossible investir-lo, seguirà en primera fila.