Els comptes que va presentar Cristóbal Montoro, i que no tenen garantit el suport del PNB i menys encara del PSOE, no deixen de banda les atencions a la Casa Reial o la política de defensa. Els dos estaments segueixen veient com augmenten les seves partides i, en canvi, es consolida el maltractament endèmic a Catalunya. El percentatge d'inversió territorialitzada segueix sent poc més del 13%, molt per sota del seu pes poblacional i econòmic en el conjunt de l'Estat. Roger Tugas ho retrata en aquesta informació.
També posa lupa en dos aspectes que són especialment cridaners i significatius a l'hora de constatar les prioritats de Rajoy: la despesa militar ha crescut en dos anys 7,5 vegades més en proporció que no pas la social. En aquest àmbit, ull també a la partida per infraestructures militars i de seguretat a Catalunya, que es multiplica per 2,4. Senyal que hi volen ser anys. I l'altre assumpte, les infraestructures. La diferència entre el que es pressuposta i s'executa és normalment alta fruit d'una gestió deficient. Per aquest 2018, Renfe i el gestor Adif han previst directament gastar en la xarxa ferroviària 138 milions menys que fa un any. Els compromisos plurianuals salten pels aires. Sobre la "pluja de milions" de Rajoy (ja us vam dir que més valia no creure-se'l) llegiu l'opinió d'Irene Ramentol a "La veu de Nació".
Temps per pactar el "pla D". L'extradició de Puigdemont segueix el seu curs després de la decisió de la Fiscalia d'Alemanya. De moment, continua empresonat a l'espera que el jutge decideixi. Cada cop té, però, menys números de ser investit pel Parlament. Els partidaris de fer-ho, començant pels advocats de la seva defensa, són cada cop menys. Junts per Catalunya manté formalment l'aposta per ell o per Jordi Sànchez. És un moviment tàctic per guanyar temps mentre consensuen un altre nom, que passi el que passi té garantit el suport d'ERC i potser, fins i tot, el de la CUP en funció del programa. Ho explica Oriol March en aquesta informació. Llegiu també l'opinió de Francesc-Marc Álvaro.
El govern de "concentració democràtica" d'Asens. L'1-O, ho explicàvem aquest cap de setmana, és un patrimoni compartit. Tot el sobiranisme intenta fer-se'l seu, fins i tot els "comuns", que van criticar fins a darrera hora la falta de garanties i no ho van posar gens fàcil per cedir locals a Barcelona. El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, la veu més nítidament sobiranista en aquest mon, reforça -en una entrevista de Joan Serra Carné i Sara González- la proposta d'un govern de "concentració democràtica" per sortir de l'atzucac. Asens raona que el conflicte "pren més la forma d'una lenta partida d'escacs" i és dur amb el PSOE.
Gentrificació i manters, temes pendents. Asens i els seus lluiten per seguir governant Barcelona. Ada Colau ha aconseguit alguns èxits simbòlics i ha centrat la seva imatge, però el turisme i les seves conseqüències (la gentrificació) i la gestió de la diversitat segueixen sent assignatures pendents. Ahir ERC va debatre amb els responsables d'AirBnb i Jordi Bes en va fer aquesta crònica, i sobre els manters i la seva problemàtica en fa un extens reportatgeAida Morales.
Vist i llegit
La decisió de la UGT de Catalunya de sumar-se a la manifestació de l'Espai Democràcia i Llibertat el 15 d'abril ha incomodat la direcció estatal, que lidera Josep Maria Álvarez, fins fa poc al capdavant de la catalana. La divisió al sindicat que lidera Camil Ros, que vol satisfer totes les sensibilitats, en fa evidents els límits com a organització sociopolítica. Álvarez va dir que el sindicat "no serà darrere de cap pancarta pels presos" però ahir va intentar matisar la posició. Sobre tot plegat dissabte en vaig fer aquest article. Ahir també abordava el tema, en una carta a l'Ara, Montse Bassa, germana de la consellera de Benestar Dolors Bassa, ara presa a Alcalá Meco i que havia estat secretària general de la UGT a Girona. Lamentava la manca de suport explícit dels seus excompanys per por a perdre afiliats. "I bé, en ple vis-a-vis, la Dolors explica que en aquest dinar hi havia en Camil Ros. Ell va rebre una trucada d’en Pepe Álvarez i li va passar el telèfon. Aleshores, la Dolors ens diu: "Sabeu? Aquesta vegada la UGT em farà costat. M’ho va dir el Pepe”, evocava decebuda.
El passadís
El dilluns 26 de març, a la catedral de Solsona, es va celebrar la Missa Crismal. Un cop a l'any, a la seu episcopal es reuneixen tots els capellans de la diòcesi, es renoven les promeses sacerdotals i beneeixen els sants olis. Davant una cinquantena de capellans i uns quants feligresos, el bisbe Xavier Novell no va defugir el moment polític en la seva homilia. Fa unes setmanes es va queixar amargament que institucions penitenciàries no li permetés atendre el conseller Joaquim Forn a Estremera (no el van deixar passar de la porta) i s'ha mostrat crític amb el context de repressió. Al sermó de dilluns passat va explicar que ara li tocaria ser més prudent amb tot aquest assumpte perquè, des de Roma, li havien ordenat tenir una actitud més neutra i que a ell li tocava obeir la superioritat. Novell, però, no es va poder estar de recordar als assistents que, de la mateixa manera que ell ha d'obeir als seus superiors, els capellans ho han de fer amb ell. El tarannà conservador del bisbe (i un pèl autoritari segons els crítics) li ha costat enfrontaments amb el col·lectiu de capellans organitzat en l'anomenat Fòrum d'Ondara. Toca obeir.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1870 esclata la Revolta de les Quintes a Gràcia, que aleshores era un municipi veí de Barcelona. La negativa dels joves a anar al servei militar obligatori van provocar una intervenció dels militars que es va traduir en el bombardeig de la vila. Els militars van disparar contra la campana de la vila, que va quedar esquerdada però es va convertir en un símbol. Als voltants de la capital catalana es van donar moltes revoltes d'aquest tipus. Aquí podeu veure un vídeo de resum de la recreació que se'n fa cada any a Gràcia.
L'aniversari
El 4 d'abril de l'any 1945 naixia a Sabadell Antoni Farrés, que va morir a la mateixa ciutat el 2009. Sota les sigles del PSUC primer i d'ICV després va ser alcalde de la ciutat, el primer dels ajuntaments democràtics, que precisament recordàvem ahir en l'efemèride de les primeres eleccions. Va estar-se a la casa de la vila entre 1979 i 1999 i, amb ell, la transformació de la capital vallesana va ser extraordinària. Farrés, catalanista, antifranquista i referent municipalista de l'esquerra, era també implacable amb la corrupció: el 1995 va fer fora del seu despatx i denunciar un empresari que el volia subornar. També va ser diputat i en deixar l'alcaldia va seguir vinculat al municipalisme fins que un càncer de pulmó li va segar la vida. És una icona de l'esquerra de Sabadell. Aquest documental en glosa la figura.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi