03
d'abril
del
2018
Actualitzat
a la
13:35h
Eva Granados, portaveu parlamentària del PSC, ha avalat aquest dimarts que la Fiscalia actuiï en el cas que "percebi actuacions violentes" per part dels comitès de defensa de la República (CDR). "Faríem bé de rebaixar la crispació", ha destacat Granados un dia després que la Fiscalia de l'Audiència Nacional hagi posat en el punt de mira els CDR, que podrien constituir -segons aquest organisme- un delicte de rebel·lió.
"De la revolta dels somriures hem passat a desenes d'actes vandàlics a seus de partits", ha recalcat la portaveu socialista, que veu en les accions dels CDR qüestions que estan "més a prop de la violència que de la llibertat d'expressió".
El vot de Puigdemont
El PSC ha anunciat que demanaran una petició de reconsideració després que la mesa de la cambra hagi acceptat la delegació de vot de Carles Puigdemont, empresonat a Neumünster. "La mesa s'ha precipitat. Fins ara s'havien atès totes les decisions dels lletrats", ha apuntat Granados, en referència al fet que l'aparell legal de la cambra ha expressat un posicionament contrari a l'admissió de la delegació de vot.
"Entenc que, si finalment es delega el vot, serà declarat nul. El que volem és la reconsideració. Esperem que aquesta vegada no es rebutgi de manera automàtica", ha recalcat la dirigent socialista, que ha posat de manifest que el president de la cambra, Roger Torrent, no ha fet cas al criteri dels lletrats. El partit valorarà després de la reconsideració si acudeix al Tribunal Constitucional (TC).
Granados ha anunciat que aquest dijous hi haurà un ple del Parlament matinal en el qual hi haurà l'informe de la diputació permanent i la tria dels diputats interventors. Un d'ells hauria de ser Lluís Salvadó, d'ERC, i els socialistes demanaran votació separada per les seves declaracions masclistes i pel fet d'estar investigat per malversació de fons públics. El ple també servirà per votar una comissió sobre els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost. "Entenem que cal que es faci de manera tècnica i discreta, no fent política partidista ni buscant discursos", ha apuntat.
Decisió de la mesa
La mesa del Parlament ha acceptat finalment la delegació de vot de Carles Puigdemont des d'Alemanya. La decisió, que s'ha pres amb els vots de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, deixa els dos partits independentistes amb 65 vots –els mateixos que la suma dels partits unionistes i els "comuns"-. D'aquesta manera, l'únic electe que continua sense poder votar és el republicà Toni Comín, exiliat a Brussel·les i que també està processat per rebel·lió, com Puigdemont i onze dirigents independentistes més.
La decisió s'ha pres, com comença a ser habitual, amb una advertència prèvia dels lletrats del Parlament, que no veuen clara la iniciativa. La delegació de vot ja es va presentar la setmana passada, però es va retirar pensant en el proper ple, en el qual JxCat ja aspira a comptar amb el vot del president a l'exili. Per bé que ara Puigdemont ja pot delegar el vot, la seva investidura a distància -així ho assenyalen fonts consultades per NacióDigital- no està per ara sobre la taula de manera efectiva. Primer caldria reactivar la modificació de la llei de la Presidència, que no convenç ERC i que serà combatuda per l'oposició en el moment en què comencin els tràmits.
Altres delegacions vigents
Des dels partits independentistes entenen que la detenció a Alemanya que manté Puigdemont a presó el té en una situació idèntica a la que tenen els polítics presos a Madrid, com Oriol Junqueras o Jordi Sànchez, que sí tenen reconeguda i acceptada la delegació del seu vot. Des de Cs i PSC, però, no ho veuen igual i per això els seus representants a la mesa han votat en contra de la decisió. Consideren que el TC es va posicionar en contra de la delegació del sufragi quan es va intentar per a la seva sessió d'investidura interrompuda i, a més, que la seva situació actual a Alemanya no és la mateixa que la dels presos d'Estremera i Soto del Real.
Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, que fa deu dies van ser empresonats de nou per ordre del Tribunal Suprem, van poder delegar el vot en el ple de la setmana passada, en el qual es va voler atorgar de nou un reconeixement simbòlic al líder de JxCat constatant que té la majoria suficient per ser investit. En aquest ple també es va començar a veure una plasmació real del front anti-repressió, amb els "comuns" posicionat-se al costat dels independentistes per demanar la llibertat dels presos.
L'acord de la mesa ha coincidit amb l'anunci de la fiscalia alemanya que tramitarà l'extradició de Puigdemont. Aquest procés es podria allargar durant 60 dies, ampliables a 90 en cas que el cas sigui especialment complex, i l'advocat alemany del president a l'exili ja ha fet saber que portarà el cas al Constitucional germànic.
"De la revolta dels somriures hem passat a desenes d'actes vandàlics a seus de partits", ha recalcat la portaveu socialista, que veu en les accions dels CDR qüestions que estan "més a prop de la violència que de la llibertat d'expressió".
El vot de Puigdemont
El PSC ha anunciat que demanaran una petició de reconsideració després que la mesa de la cambra hagi acceptat la delegació de vot de Carles Puigdemont, empresonat a Neumünster. "La mesa s'ha precipitat. Fins ara s'havien atès totes les decisions dels lletrats", ha apuntat Granados, en referència al fet que l'aparell legal de la cambra ha expressat un posicionament contrari a l'admissió de la delegació de vot.
"Entenc que, si finalment es delega el vot, serà declarat nul. El que volem és la reconsideració. Esperem que aquesta vegada no es rebutgi de manera automàtica", ha recalcat la dirigent socialista, que ha posat de manifest que el president de la cambra, Roger Torrent, no ha fet cas al criteri dels lletrats. El partit valorarà després de la reconsideració si acudeix al Tribunal Constitucional (TC).
Granados ha anunciat que aquest dijous hi haurà un ple del Parlament matinal en el qual hi haurà l'informe de la diputació permanent i la tria dels diputats interventors. Un d'ells hauria de ser Lluís Salvadó, d'ERC, i els socialistes demanaran votació separada per les seves declaracions masclistes i pel fet d'estar investigat per malversació de fons públics. El ple també servirà per votar una comissió sobre els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost. "Entenem que cal que es faci de manera tècnica i discreta, no fent política partidista ni buscant discursos", ha apuntat.
Decisió de la mesa
La mesa del Parlament ha acceptat finalment la delegació de vot de Carles Puigdemont des d'Alemanya. La decisió, que s'ha pres amb els vots de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, deixa els dos partits independentistes amb 65 vots –els mateixos que la suma dels partits unionistes i els "comuns"-. D'aquesta manera, l'únic electe que continua sense poder votar és el republicà Toni Comín, exiliat a Brussel·les i que també està processat per rebel·lió, com Puigdemont i onze dirigents independentistes més.
La decisió s'ha pres, com comença a ser habitual, amb una advertència prèvia dels lletrats del Parlament, que no veuen clara la iniciativa. La delegació de vot ja es va presentar la setmana passada, però es va retirar pensant en el proper ple, en el qual JxCat ja aspira a comptar amb el vot del president a l'exili. Per bé que ara Puigdemont ja pot delegar el vot, la seva investidura a distància -així ho assenyalen fonts consultades per NacióDigital- no està per ara sobre la taula de manera efectiva. Primer caldria reactivar la modificació de la llei de la Presidència, que no convenç ERC i que serà combatuda per l'oposició en el moment en què comencin els tràmits.
Altres delegacions vigents
Des dels partits independentistes entenen que la detenció a Alemanya que manté Puigdemont a presó el té en una situació idèntica a la que tenen els polítics presos a Madrid, com Oriol Junqueras o Jordi Sànchez, que sí tenen reconeguda i acceptada la delegació del seu vot. Des de Cs i PSC, però, no ho veuen igual i per això els seus representants a la mesa han votat en contra de la decisió. Consideren que el TC es va posicionar en contra de la delegació del sufragi quan es va intentar per a la seva sessió d'investidura interrompuda i, a més, que la seva situació actual a Alemanya no és la mateixa que la dels presos d'Estremera i Soto del Real.
Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, que fa deu dies van ser empresonats de nou per ordre del Tribunal Suprem, van poder delegar el vot en el ple de la setmana passada, en el qual es va voler atorgar de nou un reconeixement simbòlic al líder de JxCat constatant que té la majoria suficient per ser investit. En aquest ple també es va començar a veure una plasmació real del front anti-repressió, amb els "comuns" posicionat-se al costat dels independentistes per demanar la llibertat dels presos.
L'acord de la mesa ha coincidit amb l'anunci de la fiscalia alemanya que tramitarà l'extradició de Puigdemont. Aquest procés es podria allargar durant 60 dies, ampliables a 90 en cas que el cas sigui especialment complex, i l'advocat alemany del president a l'exili ja ha fet saber que portarà el cas al Constitucional germànic.
La mesa del Parlament d'aquest dimarts Foto: @parlamentcat