Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

Puigdemont, entre la internacionalització i la «realpolitik»: claus d'una (possible) extradició

La divisió dins de l'electorat de Merkel sobre el futur del dirigent sobiranista, els precedents de peticions d'extradició demanades per Turquia i la imprevisibilitat de la Cort Constitucional, entre les principals incògnites a desvetllar les properes setmanes

per Pep Martí, 4 d'abril de 2018 a les 18:50 |
Carles Puigdemont, durant el col·loqui a Ginebra en els dies previs a la seva detenció | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La fiscalia de Schleswig-Holstein ha decidit tramitar la petició espanyola d'extradició del president Carles Puigdemont. Es tracta d'un pas més en el procés que ha de seguir la justícia alemanya abans de prendre la decisió definitiva sobre el líder sobiranista. La internacionalització del conflicte no pot ser en aquests moments més evident. La sort del president a l'exili és en mans d'un tercer país, la República Federal Alemanya, que és, a més, l'estat líder de la Unió Europea. Però, a la vegada, l'expedient Puigdemont és ara també un afer de política interior alemanya. Us n'expliquem algunes claus.

1. Espanya, pendent d'una "comunitat autònoma"


La decisió sobre la sort de Puigdemont la prendrà l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, l'equivalent a un Tribunal Superior de Justícia d'una comunitat autònoma espanyola. I és que les atribucions sobre política d'extradicions estan en mans dels lands o estats federats d'Alemanya. Es tracta d'un estat federat on hi ha una minoria nacional de llengua danesa. Però el fet que el land tingui atribucions sobre extradicions, no impedeix que la decisió final no surti del territori de Schleswig-Holstein. Sobretot si el govern federal d'Angela Merkel volgués intervenir per vetar l'extradició, però aquesta és una cosa que l'executiu alemany ja ha assegurat que no farà. O que la defensa de Puigdemont recorri al Tribunal Constitucional alemany.  

2. El precedent dels "colpistes" turcs  

Després de l'intent de cop d'estat a Turquia del juliol del 2016, Ankara va demanar a Berlín que concedís l'extradició a un seguit d'opositors al règim d'Erdogan. Entre ells hi havia jutges i fiscals, així com alguns oficials de l'exèrcit, que s'havien refugiat a Alemanya i als quals Erdogan acusa de formar part de la xarxa que encapçala el clergue Fethullah Gülen. El darrer any i mig, Ankara ha demanat diverses extradicions a les autoritats alemanyes, arribant a acusar Alemanya de ser còmplice del terrorisme.

Erdogan va assegurar fa uns mesos que havia donat informació al govern alemany sobre 4.500 suposats "terroristes" que viuen a Alemanya. Berlín no ha accedit als desitjos turcs. Erdogan acusa els seguidors de Gülen de "colpistes", en un llenguatge que recorda bastant l'emprat per les autoritats espanyoles contra els dirigents sobiranistes a l'exili. Amb tot, les diferències són molt evidents. Comparar els fets sagnants succeïts a Turquia -amb aixecament militar inclòs, trets i bombardejos d'estaments oficials, i prop de 250 morts- el juliol del 2016 amb la mobilització civil a Catalunya del setembre i octubre passats pot semblar excessiu.


El febrer passat, Der Spiegel va informar que Alemanya havia atorgat asil a quatre oficials turcs, entre ells l'excap de l'Acadèmia Militar d'Ankara, implicats en l'intent de cop a Turquia. Segons l'Oficina de Migració Federal, prop d'un miler de diplomàtics turcs han demanat asil a Alemanya des de l'intent de cop del juliol del 2016
 

Manifestants per la llibertat de Puigdemont a la Porta de Branderburg Foto: Twitter @Almogavar92


3. L'ofensiva contra els CDR també mira a Berlín

L'ofensiva de la fiscalia espanyola contra els CDR entra dins de l'escalada repressiva de l'Estat contra el sobiranisme. Però no es pot desvincular de l'actual operació per demanar l'extradició de Puigdemont. En un país com Alemanya, en què batega la por a tot moviment popular incontrolable, els atacs contra els CDR poden contribuir a espantar cercles oficials alemanys. Cal veure l'èxit de l'operació d'equiparar les protestes sobiranistes i la violència de grups marginals.

En la memòria política alemanya es recorda l'aparició de nuclis d'esquerra radical a finals dels seixanta, amb presència en l'àmbit universitari, que van ser considerats una amenaça al sistema. Els anys setanta es va aprovar un anomenat decret antiradicals, que impedia a persones considerades radicals accedir a la funció pública. També l'aparició del moviment ecopacifista a inicis dels vuitanta va ser vist com una dissidència perillosa des de sectors conservadors.          

4. Les oposicions, contra l'extradició

Fins ara, la major part de posicionaments públics de dirigents polítics en contra de l'extradició han estat fets per membres dels partits que són a l'oposició. El més destacat ha estat Die Linke (L'Esquerra). Membres d'aquesta formació, com Zaklin Nastic i Diether Dehm, han visitat Puigdemont a la presó de Nemünster. Fins i tot li han arribat a oferir una residència permanent a Alemanya, en cas que això el pogués ajudar a normalitzar la seva situació i sortir de la presó.

Adam Casals, exdelegat de la Generalitat a Viena i bon coneixedor de la realitat alemanya, diu a NacióDigital que "el suport de Die Linke és un fet positiu i ha de ser benvingut". Però adverteix que "cal incidir sobretot en el bloc central de la classe política perquè Die Linke és l'hereu del partit que va governar l'Alemanya de l'est".

Segons una enquesta de Die Welt, els electors de tots els partits alemanys estan fortament dividits davant l'extradició. Però on els contraris a extradir el president català són àmpliament majoritaris és precisament en els extrems, en els rengles de Die Linke i de l'Alternativa per Alemanya (AfD), la nova formació antieuropeista que va entrar amb força al Bundestag en les darreres eleccions federals. Adam Casals convida a "ser prudents" amb aquests suports. En canvi, subratlla la rellevància del posicionament de mitjans com Der Spiegel, exponent del progressisme intel·lectual, en contra de l'extradició.

5. El partit de Merkel, entre Rajoy i la prudència     

Segons la mateixa enquesta de Die Welt, al partit d'Angela Merkel, la CDU, és on s'imposen els favorables a lliurar Puigdemont a Espanya (un 51% a favor enfront un 33% contraris). Entre els dirigents democristians, la majoria es manté silenciosa i d'altres fluctuen entre els més explícitament alineats amb Madrid i els qui miren de distanciar-se del punt més calent del conflicte. Elmar Brok, eurodiputat de la CDU i que és considerat un dels pesos pesants dels de Merkel a l'Eurocambra, s'ha fet portaveu dels més crítics amb Puigdemont i ha sentenciat que "ha de respondre davant de la justícia espanyola".

Tampoc no han passat desapercebudes les paraules del nou president del Bundestag, Wolfgang Schäuble, per qui la qüestió no és gens trivial. Va mostrar en una entrevista la seva confiança en la justícia alemanya. Schäuble va afegir la següen reflexió: "Aconsellem els espanyols que solucionin el problema de manera que els catalans hi puguin conviure". Una crida suau a una sortida dialogada. Cal tenir en compte que Schäuble és possiblement l'alemany que millor coneix Espanya: ha estat durant anys el ministre de Finances i ha estat el principal interlocutor alemany del govern espanyol.    
 

Alguns dels magistrats de la Cort Constitucional alemanya. Foto: Europa Press


6. Un Constitucional imprevisible

La Cort Constitucional Federal pot acabar sent la darrera veu en el procés d'extradició de Puigdemont, si els tribunals de Schleswig-Holstein fan costat a la petició de la fiscalia i la defensa del president recorre. En aquest cas, el seu veredicte és una autèntica incògnita. Aquests dies s'ha insistit en la independència dels tribunals, i especialment de la Cort suprema. En el cas alemany, aquest fet s'ha volgut escenificar fins i tot situant la seva seu lluny del govern i del legislatiu. Concretament, a la ciutat de Karlsruhe.   

Els membres de la Cort són molt gelosos de la seva funció. Hi ha hagut els darrers anys sentències polèmiques, però que han estat considerades fruit del criteri jurídic dels magistrats. El setembre del 2012, els jutges van avalar el Pacte Fiscal Europeu, que incloïa els criteris de dèficit i el rescat financer de la zona euro. Però va establir correccions al fixar uns límits a la contribució d'Alemanya al mecanisme d'estabilitat i que el parlament hagi de rebre tota la informació al respecte.   

El gener del 2017, va rebutjar il·legalitzar el neonazi Partit Nacional Democràtic (NPD), com li havia demanat el Bundesrat (Senat alemany). Segons la Cort, el NPD defensa postulats anticonstitucionals, però és massa feble per ser una amenaça.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació