mossos d'esquadra

La unitat de segrestos a Catalunya: així treballa l'operatiu més desconegut dels Mossos

La policia catalana alerta del risc de no denunciar fets delictius que poden suposar un "perill" per a la vida | Els segrestos per narcotràfic són els més habituals, tot i que també hi ha un nombre considerable de casos fingits

per Aida Morales , 8 d'abril de 2018 a les 10:05 |
La unitat de Segrestos i Extorsions dels Mossos d'Esquadra, preparada per actuar. | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els segrestos i l'aura que envolta la seva resolució és un aspecte fosc i poc conegut de la realitat policíaca de cada país. I en aquest àmbit, Catalunya i la tasca que realitzen els Mossos d'Esquadra no és una excepció. Malgrat que el volum de denúncies no és alarmant ni es pot comparar amb la d'altres països -per exemple, de l'Amèrica Llatina-, Catalunya té cada any més d'una desena de segrestos que abarquen des de grups organitzats de tràfic de drogues fins a falses operacions per motius econòmics o personals. 

Tot això s'investiga des de la Unitat de Segrestos i Extorsions dels Mossos d'Esquadra, formada per una dotzena de policies especialitzats en investigació, negociació i maniobres d'aproximació. Una unitat "latent" que revela algunes de les seves interioritats a NacióDigital per posar llum sobre el seu funcionament. Ells són els encarregats dels casos d'extorsions i segrestos des del "minut zero". Situacions "crítiques", afirmen, que gestionen directament i sense demora, ja que en aquests casos, lamenta el cap de la unitat central, Jordi Domènech, "el respecte i el valor de la vida varia".


El "ball de la negociació"

La majoria de casos de segrest arriben a la policia a través d'una denúncia. Com qualsevol fet delictiu, hi ha d'haver una persona que comuniqui la situació per tal que els Mossos l'investiguin. A l'Estat hi ha diverses unitats especialitzades en segrestos i extorsions, una de les quals a Catalunya, comandada per mossos formats específicament per actuar en situacions límit.


Els Mossos asseguren que l'única manera de neutralitzar la por derivada dels segrestos és posar en marxa un protocol de treball i professionalització

Tots els casos de segrestos i extorsions, explica el cap de l'àrea, Enric Martínez, es basen en la por. "Si no hi ha un grau d'intimidació potent, ningú no regala els seus diners", indica. Sigui com sigui, precisa, "l'única manera de neutralitzar la por és posar en marxa un protocol de treball i professionalització", que és el que desenvolupa la policia quan se li trasllada el cas. 


"El primer que fem és una avaluació del risc, analitzem el perill i la veracitat de l'amenaça", explica Martínez. Llavors, la unitat es coordina a nivell espanyol, s'assigna un equip negociador o d'investigació i comencen els protocols per identificar, geolocalitzar, recopilar informació i buscar càrrega de prova per tirar endavant el procediment judicial. Malgrat que Mossos no desgrana els detalls interns d'aquest procediment -amb l'objectiu de mantenir protegides les estratègies que es desenvolupen-, la majoria de casos acaben amb una actuació de detenció. Segons expliquen, és el que s'anomena "el ball de la negociació". 
 

Un agent de la unitat de Segrestos i Extorsions dels Mossos d'Esquadra escoltant un àudio. Foto: Aida Morales


La situació, però, varia molt depenent de si s'amenaça la vida o no, i si el segrest es produeix en un país on es garanteix la seguretat jurídica o on es pugui confiar en el cos policial. Si es tracta de segrestos vinculats a casos terroristes, la policia catalana treballa directament amb seguretat de l'Estat i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

El segrest més típic: per drogues

El cas més típic de segrest a Catalunya és el que implica grups de narcotraficants. En aquests, relata Domènech, els segrestos es produeixen per part d'un grup sobre un altre. Normalment, afegeix Martínez, són organitzacions amb un "historial important d'agressions". 

"El 80% de la nostra càrrega de treball a Catalunya és per un ajustament de comptes o tràfic de drogues", detalla el cap de la unitat central. Quan es tracta d'un segrest per assalt, normalment es produeix en el moment en què s'intercanvia droga per diners. La cosa es complica quan hi ha deutes entremig. En aquests casos, normalment es porta la persona captiva a algun lloc amagat o, fins i tot, es pot produir un segrest addicional, que implicaria una tercera persona, moltes vegades, de la família. 

Segrest fingit, segrest llampec i segrest virtual

El segrest fingit o simulat, el segrest llampec i el segrest virtual són tres tipologies que complementen la més típica. El primer es produeix, segons Mossos, amb una freqüència d'un parell de vegades l'any, en el marc de rutines domèstiques i per tal d'encobrir adulteris o una despesa important de diners. 

Els segrestos fingits entre menors són alguns dels que criden més l'atenció dels mitjans

"El perfil que hem tingut fins ara acostuma a ser en el matrimoni: a l'home, per encobrir una despesa de prostíbuls, se li acut dir que l'han segrestat", relata Martínez. "Això és un greu error", precisa, ja que en aquest moment s'activa tot un protocol que acaba destapant la mentida. Altres casos que s'han produït, per exemple, han estat l'anunci de segrest d'un nen que només volia tornar a unir els seus pares separats. 

Precisament, els segrestos fingits entre menors són alguns dels que criden més l'atenció dels mitjans. Aquestes situacions comencen com a desaparicions i normalment no transcendeixen perquè no hi ha ningú que demani res a canvi. En altres països, però, han aparegut modes com, per exemple, competicions sobre quants dies es pot estar desaparegut i a quants mitjans de comunicació es pot arribar a sortir. 

Pel que fa al segrest llampec, a Catalunya no hi ha massa casuística. La peculiaritat d'aquest delicte és la seva rapidesa en la retenció d'una persona i la petició de diners a canvi de deixar-la en llibertat. Es tracta d'una dinàmica molt coneguda a l'Amèrica del Sud, tot i que a l'estat espanyol seria considerada detenció il·legal. 
 

Unitat de Segrestos dels Mossos d'Esquadra. Foto: Aida Morales


Aquesta tipologia, però, també té una versió virtual. En aquest cas, se simula un segrest i es demana, a canvi, una quantitat no gaire alta de diners que s'ha de pagar en un termini curt de temps. És habitual que s'aprofiti que la persona està de viatge o incomunicada, de manera que no es pot confirmar la seva ubicació, o que hagi perdut el telèfon mòbil. En la majoria de situacions de segrest virtual, aquest no existeix, tot i que l'estafador truca els seus contactes a l'espera que algú contesti i pagui.

Un delicte controlat

"És una modalitat que tenim molt controlada, que no es fomenta perquè no es paga", precisa Martínez sobre segrestos i extorsions. "I com que aquí hi ha seguretat jurídica i es confia amb la policia, no es genera caldo de cultiu", afegeix. 

A més, destaca el cap de la unitat, els Mossos disposen de "molts mitjans per protegir la vida de les persones", principalment si hi ha risc. "Això fa que s'hi aboquin recursos i es neutralitzin i localitzin grups delictius de seguida", afegeix. A més, la majoria de persones que realitzen segrestos o extorsions són gent amb antecedents violents, és a dir, a qui ja es té controlada. 

La pena de presó per un segrest pot arribar als 25 anys si no s'informa de la localització de la víctima, tot i que la pena habitual i sense agreujants oscil·la entre els sis i els dotze anys. Els motius d'incrementar la pena de presó podrien ser mantenir la víctima retinguda més de 15 dies o bé segrestar una autoritat o funcionari públic. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació