privacitat: anàlisi

L’escàndol Facebook-Cambridge Analytica: un cas per revisar la protecció de dades i molt més

Els fets han encès de nou el debat de la privacitat i els algoritmes capaços de detectar comportaments humans. Fins a on es pot arribar?

per Karma Peiró, 2 d'abril de 2018 a les 07:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Mark Zuckerberg, al MWC Foto: José M. Gutiérrez


“Possiblement, la història més important de l’any, si no de la dècada”. D’aquesta manera es va referir l’escriptora J.K. Rowling al cas Facebook/Cambridge Analytica en una piulada de Twitter. I aquesta és només una entre milers de reaccions que ha recollit Internet en els darrers dies, després de saber-se que Facebook havia permès que es col·lectessin les dades personals de 50 milions d’usuaris. La informació va servir per donar suport a Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016, així com en la campanya proBrexit.  

  Els fets es van donar a conèixer a finals de març i han despertat recels de com Facebook protegeix les dades personals dels seus usuaris, qui pot tenir accés a elles, qui té dret a comprar-les, i sobre com és possible vulnerar les pròpies normes de privacitat que explicita la companyia. 

El debat de la protecció de dades, entre d'altres

 

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va sortir a donar explicacions una setmana més tard que esclatés l'escàndol, fet que va provocar protestes durant dies, creant l'etiqueta#DeleteFacebook, una campanya a Twitter expandida mundialment que animava a eliminar el perfil de la popular xarxa social. 
 

Captura del missatge de Mark Zuckerberg a Facebook demanant disculpes per la filtració massiva Foto: ND


The New York Times o Bloomberg van ser alguns dels mitjans nord-americans que donaven instruccions per esborrar definitivament el compte, a més de plantejar alternatives més segures i respectuoses amb la privacitat de les que avui ofereix WhatsApp, Messenger o Instagram, xarxes lligades també a Zuckerberg.    

És curiós com el temps provoca canvis en la filosofia de les multinacionals i dels seus fundadors. En el 2009, la BBC va entrevistar al creador de la plataforma i li va preguntar a qui pertanyia la informació personal que emmagatzemava. Un jove Zuckerberg no va dubtar en respondre que "pertanyia als usuaris, per descomptat!". "I no la voldrà vendre?", va preguntar-li la periodista. "No, per descomptat que no!", va afegir-hi. 
La història ha donat la volta a aquestes declaracions (que avui es recullen en una piulada) i, 9 anys després, es descobreix que va vendre dades de milions d'usuaris a la consultora tecnològica Cambridge Analytica. La confiança és un dels valors principals d'Internet i, Facebook, amb aquest nou error acaba de dinamitar-la. 

El debat de la protecció de les dades s'ha reobert arran del cas. Però, per ara, la preocupació rau especialment als Estats Units. Per dos motius: primer, perquè les dades dels milions d’usuaris eren pràcticament totes de nord-americans. I, segon, perquè les lleis de protecció de dades són menys restrictives que a Europa. 

S'ha creat l'etiqueta#DeleteFacebook a Twitter per eliminar el perfil de la popular xarxa social
Cal recordar que ara fa un any, el Congrés dels Estats Units va signar una resolució que té per objectiu derogar la llei que Obama havia d’aplicar de protecció a la intimitat a Internet. D'altra banda, el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, que posa especial èmfasi en la privacitat, serà d’obligat compliment el maig del 2018 per a tots els països de la UE.
 
"Internet no està en braços d'àngels"

Edward Snowden -qui va revelar el 2013 que l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units espiava els internautes- llançava la setmana passada una piulada mortífera acusant la plataforma de ser una farsa. “El canvi de nom d’aquestes empreses a xarxes socials és l’engany més exitós des que el Departament de Guerra va passar a dir-se Departament de Defensa”.
  “Internet no està en braços d’àngels", continua Snowden, referint-se a la protecció de dades. "És gestionada i explotada per empreses i controlada pels governs, que també hi tenen accés. Totes dues formes de poder, la privada i la pública, són una amenaça per a la intimitat".

"A Internet és molt senzill fer que alguna cosa sigui pública, i molt complicat que sigui privada”. La frase és del periodista i escriptor Timothy Garton Ash, inclosa al seu darrer llibre: Libertad de palabra (ed. Tusquets). Segons l’autor, "les possibilitats de vigilància de les noves tecnologies arriben més enllà de les absurdes maniobres de la Stasi”.
 

“La privacitat és també una condició de la llibertat d’expressió", diu Timothy Garton Ash Foto: Adrià Costa


La tesi principal de l’obra de Garton Ash, explica el funcionament de les eines més innovadores per analitzar grans quantitats de dades dels usuaris d’Internet. Alhora, alerta dels negocis que multinacionals tecnològiques i empreses de màrqueting estan fent amb el nou petroli tecnològic o big data. I afegeix: “La privacitat és també una condició de la llibertat d’expressió. La condició consisteix en la possibilitat d’escollir quina informació ha de ser privada i confiar que la decisió sigui respectada”.

Com va anar el cas Facebook/Cambridge Analytica?

Ja han passat prop de dues setmanes des que Christopher Wylie, un científic de dades, va obrir la boca i va fer tremolar els fonaments més sòlids de Facebook. El jove canadenc de 28 anys es va convertir, de la nit al dia, en el que es coneix com un "alertador" (whistleblower, en anglès). 

Les seves revelacions explicaven que Facebook havia venut dades personals de 50 milions d’usuaris. “Em sento responsable i per aquest motiu ho explico uns anys més tard. Va ser un experiment èticament reprovable perquè van jugar amb la psicologia d’un país sencer en un procés democràtic, sense avisar ni tenir el consentiment de ningú”.
 

El reportatge amb Christopher Wilye del The Guardian va donar la volta al món Foto: The Guardian
 

Wylie va explicar a The Guardian com en el 2013 va treballar per Alexander Nix, fins fa uns dies CEO de Cambridge Analytica (CA). Cambridge Analytica és una consultora tecnològica propietat del multimilionari novaiorquès Robert Mercer, que va ser un dels principals donants del Partit Republicà i de la campanya de Trump.

“La consultora no només es dedica a l’extracció de dades o a la construcció d’algoritmes. És una maquinària de propaganda política”, afegeix Wylie. Durant un temps va ser dirigida pel publicista i periodista conservador Steve Bannon, també conegut per haver estat el president executiu del diari sensacionalista Breitbart News i qui en el 2016 va ser l’assessor clau de Donald Trump.

“La idea era comprar big data de les xarxes socials -sense autorització dels usuaris- per enviar propaganda política personalitzada. Sobre aquesta base funcionava la companyia”, afegia Wylie.

Com es van recopilar les dades?

En aquest moment apareix un altre nom, el del rus Aleksander Kogan, un científic que treballava llavors per a la Universitat de Cambridge i que va desenvolupar l’aplicació que permetia recol·lectar la informació detallada de milions de persones. Cambridge Analytica va pagar a 270 mil usuaris per fer-se proves de personalitat i aportar dades per a un ús, suposadament, acadèmic.

No obstant això, també van recopilar, sense consentiment, informació dels contactes dels participants, amb el qual van aconseguir milions de dades més que després van ser venudes. Les condicions d’ús de Facebook limiten recollir informació d’amics únicament a la millora de l’experiència de l’usuari, però prohibeixen expressament la venda d’aquestes a tercers. Preguntat Kogan per què ho va fer, assegura “que no sabia que les dades s'utilitzarien per establir patrons de votants”. 
 

Mark Zuckerberg va vendre les dades de 50 milions d'usuaris Foto: GSMA / MWC


El diari britànic The Observer ho va denunciar en el seu moment però la companyia de Zuckerberg no va aplicar les mesures suficients per aturar el que ara es considera l'escàndol més gran de la història de Facebook. Simplement es va limitar a eliminar l’aplicació creada per Kogan. En les seves disculpes públiques, Zuckerberg assegura haver exigit i rebut la certificació de que les dades personals havien estat eliminades. "Però ja veig que no va ser així", va afegir fa uns dies.

Què passarà ara amb Facebook i Cambridge Analytica?

Més enllà de la polèmica actual que es pot allargar uns quants mesos, no gaire més. Molts usuaris indignats intentaran eliminar els seus perfils de la plataforma i comprovaran que és una missió impossible. Que encara que la xarxa social et permet la funció, sempre acaba emmagatzemant alguna traça d'informació personal. "És una trampa de la qual no es pot escapar", s'ha llegit aquests dies per Twitter.

La Comissió Federal del Comerç ha obert una investigació privada a la companyia. Ja en el 2011, l'agència independent se les va veure amb Facebook perquè s'havien detectats vulneracions dels drets de privacitat dels usuaris a partir de les dades que recollia en el seu moment Cambridge Analytica (CA).

Precisament aquests dies, s'ha sabut que SCL (una companyia que pertany a CA) va tenir accés a informació secreta del Regne Unit i va ser elogiada pel Ministeri de Defensa anglès "per la capacitació que va donar a un grup de guerra d'operacions psicològiques". Igualment, es va arribar a la conclusió que SCL seria convidada a totes les licitacions per a contractes similars. 
  Ara li plouen els reclams a Zuckerberg perquè comparegui a donar explicacions. De moment, ha rebutjat presentar-se davant del Parlament britànic. Però ha acceptat fer-ho davant del Congrés dels Estats Units. 

I fa només uns dies, la companyia es va veure obligada a anunciar noves eines que protegeixen la privacitat. Les principals novetats és que la configuració per definir què és privat i públic no estarà tan amagada com fins ara.

Un magnífic article del periodista Dylan Curran, de The Guardian, provoca al lector preguntant-li si està disposat a saber tot el que Google i Facebook recopilen a la seva esquena. "Google sap on has estat, el que has cercat i el que has esborrat, crea una publicitat basada en el teu perfil, sap les apps que fas servir, els YouTube que mires, coneix els teus documents, correus i historials de navegació". I continua: "Facebook pot accedir a la teva webcam i micròfon, emmagatzema totes les teves imatges, comentaris, els dels teus amics, etc". 
 

Facebook i Google ho saben tot de cadascú de nosaltres Foto: ND
 

Potser l'escàndol Facebook/Cambridge Analytica també serveixi als usuaris de les plataformes socials perquè no siguin tan confiats. Després de la denúncia, dels centenars d'articles explicant com eliminar el compte i de les protestes generalitzades, cal veure si el cas s'oblida i passa desapercebut o serveix perquè cadascú sigui més conscient del valor de les seves dades personals i de com les multinacionals juguen amb elles, per predir, absolutament tot. Des de patrons de comportaments, fins a missatges que poden influir en el vot d'unes eleccions.

I és aquí on rau el debat principal: no tant en si les nostres dades estan suficientment protegides, sinó en com evitar que els algoritmes, predefinits amb uns paràmetres determinats, aconsegueixen modificar la meva opinió a partir de propaganda programada. Perquè de generalitzar-se aquesta pràctica.... què és cert i què és fals?
 

Mark Zuckerberg. Foto: Jose M. Gutiérrez

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació