Dirigents del govern espanyol, la Fiscalia i comandaments de la Guàrdia Civil han contribuït a construir un relat per negar les càrregues policials i els ferits, i apuntar a la "insurrecció" de la ciutadania
El ministre Juan Ignacio Zoido, en roda de premsa
|
Ministeri de l'Interior
Han passat sis mesos des de la celebració de l'1-O i les imatges de la jornada segueixen estant a les retines de tothom. Especialment la de les càrregues policials que van intentar evitar la votació i que van donar la volta al món. La data va marcar un punt d'inflexió. En la judicialització del procés, però també en la percepció europea sobre com l'estat espanyol combatia un conflicte d'arrel política. Tant des de la Moncloa com des del govern espanyol i altres institucions de l'Estat han fet mans i mànigues per construir un relat amb l'objectiu d'instaurar un imaginari en què es minimitzi la resposta repressiva.
La compareixença de Zoido del 18 de gener
Segurament l'intent més evident va ser la compareixença del ministre de l'interior, Juan Ignacio Zoido, al Senat el passat 18 de gener per justificar l'actuació de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional per impedir el referèndum. Des de l'Estat s'ha negat sempre la xifra de més de mil ferits en les càrregues. "Es va produir un ús legítim i proporcionat de la força", va dir Zoido en seu parlamentària. Els vídeos i fotografies de la jornada demostren, però, la brutalitat dels cops de porres, les empentes i els cops a persones que resistien pacíficament.
Un informe de l'observatori internacional Human Right Watch també va denunciar que l'1-O es va produir un "ús excessiu" de la força per impedir el referèndum. La conselleria de Salut va xifrar en 1066 les persones ateses per lesions, 991 dels quals van ser assistides en centres sanitaris el mateix 1 d'octubre. El president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), Josep Vilaplana, va demanar que no es posés en dubte la professionalitat i independència dels facultatius a l'hora de certificar els ferits: "Els metges catalans van certificar el que van veure".
Moment en què un policia espanyol llança una salva a la Ronda Ponent de Sabadell l'1-O. Foto: Juanma Peláez
Zoido va negar també el cas de Roger Español, que va perdre la visió d'un ull per l'impacte d'una pilota de goma, prohibides a Catalunya des de l'any 2014, durant la càrrega policial al col·legi Jaume Balmes de Barcelona. "La informació que tinc és que la persona lesionada havia fet caure tanques", va argumentar el ministre. Les imatges enregistrades mostren com els agents van disparar pilotes contra les persones mobilitzades.
El titular d'Interior es va referir també a l'actuació dels Mossos d'Esquadra. Si la Guàrdia Civil i la policia espanyola van haver d'intervenir, va argumentar, va ser per la "passivitat i inacció" de la policia catalana. El balanç final, però, és que els Mossos van tancar uns 140 punts de votació mentre que els cossos estatals van precintar-ne una setantena. Una altra de les polèmiques afirmacions que va fer Zoido és que durant l'aturada de país del 3 d'octubre en protesta per les càrregues policials es van utilitzar menor per tallar les carreteres. "Amb el perill que els pot provocar", va dir amb to alarmant al Senat tot ensenyant una fotografia.
Dastis i les mentides a la BBC
En una entrevista a la BBC el passat 22 d'octubre, el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va arribar a afirmar que moltes de les imatges que es van difondre durant l'1-O sobre la violència policial són "falses" i que l'ús de la força per part dels agents va ser "provocat". "No crec que es produís cap situació brutal. Moltes de les imatges s'ha provat que eren fake i si va haver-hi ús de la força aquest va ser limitat", va afirmar. Davant la incredulitat del periodista, el ministre va afegir: "No estic dient que totes siguin fake, però algunes ho són i hi ha hagut molts fets alternatius i notícies falses aquí".
El Guàrdia Civil que va coordinar el dispositiu va negar les càrregues
Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil que va coordinar el dispositiu policial de l'1-O, va negar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que aquell dia es produïssin càrregues policials. "Van ser actuacions policials per fer complir el mandat judicial", va assegurar en la seva compareixença del 22 de febrer segons l'àudio de la declaració difós per La Vanguardia. "El compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana", va insistir. També va acusar Josep Lluís Trapero i el conseller Joaquim Forn de revelar a la ciutadania detalls del dispositiu perquè fessin escuts humans als col·legis electorals.
El vaixell que va allotjar la policia espanyola al port de Barcelona Foto: Albert Alemany
Mariano Rajoy es va espolsar la responsabilitat
El president del govern espanyol, més que negar les càrregues policials o els ferits, ha intentat rentar-se'n les mans. "Els operatius policials no els fixa el president, sinó els responsables policials", va dir ras i curt el passat 24 de gener en una entrevista a Onda Cero. Amb tot, sí va afegir que aquests responsables policials havien fet una "extraordinària tasca". Rajoy va arribar a dir que ell no en sabia d'operacions policials, malgrat que va ser ministre de l'Interior durant la presidència de José María Aznar.
Mariano Rajoy, en una imatge recent Foto: La Moncloa
La Fiscalia General de l'Estat sosté que va ser una "insurrecció"
El relat que ha fet la Fiscalia General de l'Estat sobre l'1-O és que va ser una "insurrecció" violenta. A les querelles per rebel·lió presentades, acusa els dirigents processats de ser "plenament conscients" que la multitud protagonitzaria un "aixecament violent" a les portes dels punts de votació perquè ells mateixos la van incitar. El fet és, però, que jutjats d'instrucció com el 7 de Barcelona han obert investigacions per les càrregues policials perquè consideren que es va produir una "afectació de la normal convivència" i que van "existir disturbis i lesionats".
A més, Millo va assegurar que no va haver-hi conflicte en aquells llocs on la gent no es va enfrontar als agents. "Jo no he vist cap cua de gent per anar a votar i la policia pegant-la. (...) Però la gent estava congregada per protegir els col·legis, no per votar. I això és contradir una actuació judicial", va insistir.
Dirigents del PP de Catalunya han fet declaracions similars. El líder popular català, Xavier García Albiol, va arribar a dir que estava "molt orgullós" de l'actuació policial. "L'ús de la força és la manera de garantir el respecte a la democràcia", va dir en roda de premsa al Parlament tres dies després de la votació.
El jutge Llarena no recull la xifra de ferits, però sí que enumera els agents
La interlocutòria de 69 pàgines amb la qual Llarena va processar 25 dirigents independentistes el 23 de març només fa una breu referència als 1.066 ferits durant l'1-O amb aquesta formulació: "Les lesions sofertes per diversos ciutadans fruit de l'ús de la força policial". Ni inclou la xifra ni els enumera. En canvi sí fa referència a "un nombre important de ciutadans" que es va enfrontar "a la tasca dels policies". Així doncs, recull les "agressions" que asseguren que van patir membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per part de "les aglomeracions dels ciutadans".
Zoido va negar també el cas de Roger Español, que va perdre la visió d'un ull per l'impacte d'una pilota de goma, prohibides a Catalunya des de l'any 2014, durant la càrrega policial al col·legi Jaume Balmes de Barcelona. "La informació que tinc és que la persona lesionada havia fet caure tanques", va argumentar el ministre. Les imatges enregistrades mostren com els agents van disparar pilotes contra les persones mobilitzades.
La Fiscalia General de l'Estat sosté que va ser una "insurrecció"