TV3: reportatge

L'unionisme converteix TV3 en l'ariet de la rebel·lió

Vicent Sanchis denuncia que les acusacions de PP i Cs d'"atiar aldarulls al carrer" tenen "implicacions judicials" i proposa una querella | El Col·legi de Periodistes i els experts recorden que la cobertura que va fer la televisió pública de les protestes de diumenge per la detenció de Puigdemont respon a "criteris periodístics"

per Irene Ramentol, 28 de març de 2018 a les 21:12 |
Albiol i Arrimadas –parlant amb el cap d'informatius de TV3-, en el darrer debat electoral | Adrià Costa
L'escalada ofensiva de Ciutadans (Cs) i el PP contra TV3 ha arribat aquesta setmana a uns extrems sense precedents. La denominada per l'unionisme "televisió del procés" ha tornat a primera línia de la tempesta política, acusada ara d'incitar "aldarulls" amb la cobertura informativa de les protestes pels nous empresonaments i la persecució judicial dels líders independentistes.

"TV3 és la televisió del procés, com ho és també Telecinco o La Sexta", replica el director de la pública catalana, Vicent Sanchis, tot reivindicant el dret a informar sobre el greu conflicte polític que afecta ciutadans i institucions, i que compta amb una gran expectació mediàtica, també a nivell internacional. 


"TV3 s'està comportant com el que és: un engranatge clau del cop d'estat. El que estan fent avui en encoratjar una resposta al carrer pot tenir serioses conseqüències", afirmava diumenge el portaveu de Cs al Congrés, el mateix, per cert, que va retreure al PP no haver controlat el relat mediàtic internacional de l'operació policial de l'1-O.

Poques hores més tard, disparaven els populars en boca del seu líder a Catalunya, Xavier García Albiol: "El contingut informatiu de TV3 és un perill per la convivència a Catalunya. Aquesta gent no pot seguir desbocada incendiant la població", asseverava afegint-se al to dur i acusador de la formació taronja. 
     
Però quina cobertura va fer TV3 diumenge, el dia que les dues formacions van acusar la pública catalana d'atiar la "violència als carrers"? El Telenotícies, tant de l'edició del migdia com del vespre, va fer connexions amb corresponsals, entrevistes amb polítics i experts en Dret, i va incloure reaccions de totes les forces parlamentàries. El periodista Toni Cruanyes va fer un especial fins a quarts d'una de la matinada, i va comptar amb taula d'anàlisi amb periodistes, polítics i experts d'inclinacions plurals. Gens allunyat de la cobertura informativa que van fer cadenes estatals com TVE, que també hi va dedicar un especial, o La Sexta, així com cadenes internacionals com la BBC, la CNN, Al Jazeera, Euronews, Russia Today o France 24. 


"Que expliquin amb què exactament TV3 va atiar la violència", exigeix a PP i Cs el director de TV3, Vicent Sanchis"

L'endemà, però, les crítiques es van acabar institucionalitzant. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va instar els grups parlamentaris a debatre en profunditat sobre el "sectarisme" de TV3. Una proposta que va replicar ràpidament el cap d'Informatius, David Bassa: "Per què la vicepresidenta espanyola només acusa de "sectària" TV3 quan ahir vam fer la mateixa cobertura informativa que TVE i la Sexta? Potser perquè el problema no és el que fas sinó qui ets?". 
 

Vicent Sanchis, en una entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


TV3, partidària d'emprendre accions legals 
 
"Han creuat tots els límits", afirma el director de TV3, Vicent Sanchis, que ha avançat a NacióDigital que ha proposat al president en funcions del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) emprendre accions legals per les acusacions. "Són molt greus perquè tenen implicacions judicials en el context actual", argumenta. "S'està buscant com sigui la manera d'atribuir violència al context polític i assenyalen la televisió pública per fer un cobriment informatiu i de servei d'unes protestes que han estat presents en mitjans d'arreu del món", afegeix. "Que expliquin amb què exactament TV3 va atiar la violència, que ho demostrin!". 

"Qualsevol televisió pública de qualsevol país es veuria obligat deontològicament a donar cobertura als esdeveniments que va cobrir TV3", apunta el catedràtic de Comunicació Audiovisual, Emili Prado

Sanchis assegura que les acusacions "comprometen" i "coaccionen" els professionals. "Un mitjà públic no pot informar amb por", afirma el director de TV3 que apunta que la pública catalana és al punt de mira per l'aval que rep de l'audiència. Un argument que també esgrimeix el Col·legi de Periodistes que assegura que si TV3 estigués oferint informació esbiaixada no registraria les bones audiències que l'han tornat a coronar en el rànquing. "Només cal mirar les audiències per veure que no són certes les acusacions", afirma el vicedegà, Joan Maria Morros. "TV3 informa i no incita a res", afegeix. "Tenim la certesa que els professionals fan bé la seva feina i no entenem que es digui que TV3 només dona veu a l'independentisme quan sabem de primera mà que, sistemàticament, reben negatives a peticions d'entrevistes o de declaracions". 
   
Escac al dret a informar?

El catedràtic de Comunicació Audiovisual, Emili Prado, apunta que el dret a la informació no té "cap altre límit que la veracitat" i que l'única qüestió a debatre en un cobriment informatiu com el que va fer TV3 diumenge és "si la informació tramesa era certa o falsa". Prado explica que la decisió de cobrir un esdeveniment per part d’un mitjà "respon a criteris periodístics" com ara la rellevància de l'esdeveniment, la magnitud de les conseqüències, el nombre de protagonistes, el nombre d'afectats, etc. "Aquestes característiques es donaven, qualsevol mitjà públic de qualsevol país es veuria obligat deontològicament a donar cobertura a esdeveniments similars", afirma el catedràtic que recorda que a Catalunya ja hi ha una autoritat reguladora independent, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que certifica si es vulnera el principi de veracitat. 

I és que justament en els seus informes, el CAC ha avalat els criteris de pluralitat de la pública catalana. En el darrer, el de la cobertura informativa de les eleccions del 21-D, l'ens regulador va concloure que els mitjans públics havien estat els més plurals en contrast amb les cadenes privades que van decantar-se per afavorir les formacions unionistes. Malgrat tot, TV3 i Catalunya Ràdio van arribar a acumular fins a nou recursos del PP i Cs davant la Junta Electoral. En un d'ells, el PP va al·legar que en context electoral calia "modular" la llibertat d'expressió.

Cap recurs, en canvi, contra els més de mig centenar de casos de "manipulació, censura, tractament desigual i males pràctiques" denunciats pels professionals de TVE, que com TV3 també té la missió de servir a tots els ciutadans.
 

TV3 està al punt de mira de l'unionisme. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació