01
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
03
d'abril
a les
14:20h
El funcionament del sistema d'euroordre, amb el qual es vol extradir Carles Puigdemont d'Alemanya a Espanya a instàncies del Tribunal Suprem, ha patit una esquerda important fa només dues setmanes, quan un alt tribunal irlandès va aturar el procediment d'extradició d'un detingut cap a Polònia, al·legant d'independència del seu poder judicial. Els fets poden esdevenir un precedent important per als exiliats catalans que han de fer front a les euroordres cursades pel jutge Llarena, com Clara Ponsatí a Escòcia, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret a Bèlgica a banda del mateix Puigdemont.
El mecanisme d'extradició abreujat conegut com a Ordre de Detenció Europea o Euroordre assegura una resolució ràpida de les sol·licituds cursades entre els membres de la Unió Europea, i des de la seva creació l'any 2002 ha servit per agilitar els procediments i deslliurar-los de les fins aleshores habituals interferències polítiques. Complides les formalitats establertes per la normativa, l'estat membre on s'hagi produït la detenció ha de lliurar de forma immediata el detingut a l'estat que hagi cursat l'euroordre. D'aquí l'eufòria mediàtica i política a Madrid davant la detenció de Puigdemont a Alemanya.
Cas elevat a la Cort Europea
El 13 de març proppassat, a Dublin, la jutgessa Aileen Donnelly va negar-se a cursar l'euroordre activada per la justícia de Polònia contra Artur Celmer, un polonès acusat de delictes vinculats al tràfic de drogues. La magistrada va concloure que les interferències polítiques sobre la justícia polonesa són tan greus i evidents que fan dubtar d'un judici just i imparcial per a l'acusat. En conseqüència, en una decisió pionera, l'alt tribunal irlandès va enviar el cas cap a la Cort Europea de Justícia, que haurà de decidir si cursa o no l'euroordre. La resolució judicial irlandesa ha estat rebuda com un ultratge a Polònia i ha causat nerviosisme a Brussel·les pel precedent que pot implicar.
Consultat per NacióDigital, el catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit ha explicat que es tracta d'un precedent important, "perquè el sistema de l'Euroordre es basa en la confiança mútua entre els estats", i ha afegit que "tot i que dins de la UE hi ha un interès evident en mantenir la confiança, el cas de Polònia és flagrant. Fins ara, Espanya gaudia d'una bona imatge com a democràcia, però ara això pot canviar". En el cas dels exiliats reclamats per Espanya, el catedràtic creu que la justícia alemanya "bé podria plantejar els mateixos dubtes que la magistrada irlandesa i derivar el cas a la Cort Europea de Justícia".
La interlocutòria de la jutgessa irlandesa recorda que el fiscal a Polònia el tria el govern i els jutges els partits de forma indirecta: Igual que a Espanya
La resolució de la jutgessa irlandesa, desgranada en un escrit de 54 pàgines, pot esdevenir un precedent molt interessant per als exiliats catalans, pels paral·lelismes notables amb Espanya de les argumentacions que fa en detriment de la independència judicial polonesa. Donnelly explica que el poder executiu controla la fiscalia general i que el sistema de nomenament de jutges i magistrats està fortament condicionat pels partits polítics del Parlament. Exactament el mateix que passa a Espanya, on el Fiscal General de l'Estat, que controla jeràrquicament l'organisme, és triat pel consell de ministres, i els jutges del Suprem els escull el Consell General del Poder Judicial. El màxim òrgan de govern dels jutges està governat per 21 magistrats o juristes que trien els partits o promouen les associacions de jutges.
Tot i amb això, el professor Tamarit considera que "el problema d'Espanya no és només d'independència judicial, que ja és greu, sinó d'un Poder Judicial que està violant drets fonamentals de les persones i practica la repressió política, la qual cosa és molt més greu".
Polònia, sota la majoria absoluta del partit conservador Dret i Justícia (PiS), ha reformat recentment el seu sistema judicial i n'ha reduït severament la independència. Curiosament, moltes de les ingerències que el nou sistema afavoreix –fortament criticades per la UE– s'assemblen molt a les característiques de la justícia espanyola. El cas del polonès Artur Celmer, i la negativa de la justícia irlandesa a cursar l'euroordre pels dubtes sobre la independència judicial a l'estat sol·licitant poden esdevenir precedents molt interessants per als exiliats catalans.