El land alemany que decidirà la sort de Puigdemont entén Catalunya

Schleswig-Holstein inclou una minoria lingüística que l'any 1920 va decidir el seu futur en un plebiscit | A l'estat existeix un partit que defensa els drets de la comunitat danesa i que ja s'ha pronunciat contra l'extradició

27 de març del 2018
Actualitzat el 28 de març a les 14:12h

La presó de Neumünster, a Schleswig-Holstein. Foto: ACN


Probablement, Alemanya és un dels pitjors països on esperar si es concedeix l'extradició d'una persona acusada de rebel·lió contra un estat. Però el land de Schleswig-Hosltein potser sigui el millor per obtenir algun tipus de comprensió. I és que és on millor s'expressa el concepte federalista d'Alemanya i el respecte per la diversitat nacional i lingüística. A més, té precedents en referèndums sobre fronteres. El 1920 s'hi va celebrar un plebiscit per decidir la línia de la frontera entre Alemanya i Dinamarca. És aquí on el poder judicial decidirà si  el president Carles Puigdemont ha de ser lliurat a Espanya, com reclama el Tribunal Suprem.

Schleswig--Holstein és un territori compost, que inclou una part del ducat de Schleswig, històricament part de Dinamarca. El 1864, una guerra entre els danesos i una aliança entre Prússia i Àustria va culminar amb el triomf d'aquests i la pràctica annexió de Schleswig. Però el tractat de pau que es va tancar, l'Acord de Praga, va establir que sis anys després es consultaria la població del ducat sobre si volien retornar a Dinamarca.

Un compromís incomplert

Prússia no va complir la promesa. Anaven passant els anys i no es convocava cap plebiscit. La monarquia germànica era cada cop més potent a Europa i no estava per compromisos. Però el 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial, que va concloure amb la derrota d'Alemanya. Va ser el moment de recordar la promesa. En el Tractat de Versalles, els aliats van exigir que es materialitzés la consulta, que va ser convocada el 1920 sota supervisió de Regne Unit, França Noruega i Suècia. Es van fer dos plebiscits en dues zones de l'antic ducat. Al nord, de clara majoria danesa, un 75% de la població va decidir tornar a Dinamarca i el resultat fou acceptat. Al sud del ducat, ja molt germanitzat, el resultat va ser a la inversa.

Un govern d'esquerres i minoria danesa

Quan es va fundar la República Federal, el 1949, es va establir el criteri que cada partit necessitava el 5% dels vots per entrar en el Bundestag i en els parlaments dels land. Però es va fer una excepció: al partit de la minoria danesa no se li imposaria aquest requisit perquè pogués tenir sempre representació al legislatiu. Així és també ara. L'Associació de Votants de Schlewig Meridional (SSV) va obtenir un 3% dels vots al parlament de l'estat i té 3 diputats, decisius per formar governs. En aquests moments, a Schleswig-Holstein governa una coalició anomenada Jaiamica formada per la CDU, Verds i liberals. El SSV havia format part d'una coalició anterior amb els socialdemòcrates.   

Precisament Flemming Meyer, dirigent del partit SSW, ja s'ha pronunciat contra l'extradició. Ha afirmat que la decisió de lliurar Puigdemont a Espanya "no contribuirà a resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat" ii que "Alemanya, amb els eu respecte per les minories culturals, té una gran responsabilitat per resoldre el problema".