Els Catarres : «No volem ser els més virtuosos ni els més bons, només volem gaudir»

El divendres estrenaven el seu cinquè disc, Tots els meus principis (Música Global), i el dissabte havien de ser els protagonistes del concert inaugural de l'Strenes, en la ja tradicional actuació al Terrat de l'Oficina de Turisme de Girona. Però no hi va haver cançons noves, ni presentació del nou so, sinó que Els Catarres van ser notícia per la decisió de suspendre l'actuació en solidaritat amb els polítics catalans empresonats feia només unes hores.

Una qüestió de principis i de valors. Com a Humans, una de les noves cançons, on diuen: "Lluites, per tot el que ens fa nobles, per tot el que ens fa lliures
i per aquesta causa et juro lleialtat". La lletra permet una lectura àmplia i diversa, però molt adequada a un moment que reclama accions, fermesa i dignitat. "No l'adrecem a ningú en concret, sinó a tota la humanitat, com diu el títol", expliquen en aquesta entrevista amb NacióDigital. "Com a humans, hem demostrat que som capaços del millor i del pitjor. Però, al capdavall, ens devem a nosaltres mateixos i els nostres iguals, més que a deus o a rituals".
 
Una cançó que és el millor exemple d'allò que busquen en cada peça, una exploració sense judicis de valors que giri al voltant d'una idea senzilla. En concret, que som capaços de fer coses magnífiques, però també que ens podem deixar emportar per instints molt baixos. "Ens agrada que passi això, que la gent es faci la cançó a mida. Perquè cadascú té la llibertat d'emocionar-se com cregui. Sempre ens han dit que fem unes cançons que ajuden, que van molt bé per la quotidianitat del dia a dia".
 
El romanticisme del disc com a "objecte únic"
 
És la recepta del seu èxit, incontestable, també entre diferents generacions. "Fem música assequible, no agressiva, per això agrada els nens i també els pares". Un fet que no els incomoda, sinó tot el contrari. "Si agrada a un nen i agrada al seu pare, vol dir que agrada a tothom, i això no és gens fàcil", diuen, amb una agraïda normalitat. En part, també és la plasmació d'alguns dels principis del grup. És una manera de fer i també de cuidar el públic, d'oferir-los alguna cosa única i especial.
 
"Per això personalitzem cada disc, a mà i un per un, perquè signifiqui un principi, una cosa bonica que només passa una vegada". En aquesta ocasió, vam pensar en les fotografies instantànies. "No hi ha negatius, cada foto és única i no es pot reproduir", amb un disseny de digipack que juga amb els tres colors primaris i les tres figures geomètriques bàsiques. "El format de CD és un element únic, totalment en desús, que ja pràcticament només pots escoltar als cotxes. Ha passat a ser un element romàntic que t'agrada tenir com a objecte. I per això pensem que ha de tenir un valor especial", diuen.

Adeu al so acústic, benvinguda electrificació
 
Uns "principis" que no només són les lletres, plenes de "primeres vegades", sinó que es plasmen també en el nou rumb musical. És el mateix patró de sempre, però amb guitarres i baixos elèctrics, sintetitzadors i una sonoritat més potent. "Des d'abans d'acabar l'última gira que teníem claríssim que s'havia acabat l'etapa en acústic. Ja no donàvem més de si. Pensàvem que un altre disc acústic sonaria igual que Big Bang o Postals. I també s'hi afegeix el fet que també ens venia de gust posar guitarres elèctriques i baix elèctric en algunes cançons. No ens posem pautes, sempre anem investigant", destaquen.
 
"Simplement, ens venia de gust provar altres coses. A cada disc que hem fet hi ha hagut una evolució", subratllen. "L'últim pas que ens quedava era aquest, oblidar que tot això nostre era acústic. La decisió volia dir que no calia posar més barreres. Vam anar provant i ens va agradar, com ha passat amb els sintetitzadors, que apareixen a diversos peces i no era la nostres idea inicial", confessen, com en el cas de Perfectes, primera cançó del disc, una barreja del so de sempre amb tocs electrònics i "vuitanters".

Un retorn als anys 80
 
"Els 80 van tenir molt encant, van marcar molt i és l'època on vam començar a escoltar música ", confessen. "Tots els estils que hi convivien tenien alguna cosa en comú. Era una època de bogeria, de molt positivisme, que torna a la terra a la dècada dels 90, amb estils com el grunge, que mostren sons molt més depressius i tenen lletres negatives. En part, era la ressaca dels 80", uns anys on l'autenticitat era més valuosa que el virtuosisme. De fet, a la cançó T'estava esperant, diuen: "Buscant l’excel·lència perdré la veritat". Una nova declaració de "principis"?
 
"La cançó es pot aplicar a tot, des de buscar la parella perfecta, a l'excel·lència artística. En la música, igual –puntualitzen–. Podem estar deu anys buscant la perfecció, però potser no hi acabes arribant, i sempre hi ha un moment on has de dir prou. Si t'obsessiones amb la perfecció, mai ho acabaràs gaudint". La clau, segons Els Catarres, és fer-se la pregunta: vols ser el millor o el més feliç? "No volem ser els més virtuosos ni els més bons, només volem fer un disc amb què gaudim i que faci gaudir la gent".
 
"Creiem que hi ha més coses a part de l'excel·lència", afegeixen. "Hi ha l'actitud i els sentiments: una bona cançó ha d'emocionar. A la música i a totes les arts hi ha alguna cosa que et fa connectar amb la teva intimitat. I quan això passa, et sents com a casa, t'emociones. Perquè et reconeixes en aquella cançó o en allò que estàs veient". Una emoció que, al disc, té diverses connexions amb les relacions de parella. "No tot és amor o desenamorament. Ningú canta a la rutina de l'amor. Però cantar a això és molt maco". Els primers concerts de presentació del nou disc seran al festival Cruïlla Primavera (6 d'abril), a Burjassot (5 de maig) i a Inca (9 de juny).