27
de març
del
2018
Actualitzat
el
28
de març
a les
19:31h
Avui volia escriure sobre el retorn de Joc de cartes a TV3 –cada vegada més divertit i entretingut- però he llegit i escoltat unes informacions que, malgrat cansar-me sobre manera, val la pena ressenyar. Deixem Joc de cartes per un altre dia i parlem d’un altre joc, no ja el dels disbarats –tant de bo- sinó el de la més pura misèria. El PP i Ciutadans estan obsessionats amb Televisió de Catalunya. Deuen somiar amb ella, somnis humits en els quals aconsegueixen escanyar-la sense pietat, la rebreguen, la controlen, la fan seva, hi posen els seus comissaris polítics i, finalment, arribant al clímax sexual, la tanquen. I exploten de plaer.
Al Garcia Albiol i l’Andrea Levy els apassiona queixar-se de TV3, fan tuits i més tuits, critiquen el Preguntes freqüents, els informatius, les tertúlies, l’Està passant, el Polònia i tots els programes de la graella. També gaudeix molt fent-ho el Juan Carlos Girauta, de Ciutadans. Sí, aquell senyor que es va queixar al ministre –o el que sigui- Dastis perquè no havia esmerçat prou esforços per a impedir que els mitjans de comunicació internacionals informessin com Déu mana sobre la violència policial de l’1 d’octubre. Girauta també demana cada dos per tres que TV3 ha de ser controlada i intervinguda com més aviat millor. Està entusiasmat amb aquesta idea.
El nou cavall de batalla de tota aquesta gent és la cobertura que l’emissora pública va fer durant tot el diumenge sobre la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i les manifestacions ciutadanes posteriors, amb les conseqüents càrregues policials. Els ha semblat, de nou, propaganda independentista. Han fet, entre altres, aquests tuits.
El que em fascina més de tot això no és la seva obsessió, ni la seva mania persecutòria, ni tan sols el fet que si fessin les seves crítiques de manera raonada, tranquil·la i sense la base d’odi profund que els impregna, potser fins i tot podrien tenir, en certs moments, alguna part de raó o de semi-raó, podrien expressar la discrepància amb voluntat constructiva i potser, només potser, es podria millorar alguna cosa. El que més em fascina és el desvergonyiment que els governa i que els empeny a voler controlar una emissora que mai mai mai arribarà als nivells de manipulació, mentida, tergiversació i sectarisme que regnen avui en dia a Televisió Espanyola. La comparació és absurda, vaja. Que a la pública estatal tot siguin reverències al PP i al govern espanyol els sembla de meravella, esclar.
I la tal Soraya va dir ahir això.
I jo només puc preguntar-me si en algun moment serà bo fer una proposta per debatre “en profunditat” sobre la indecència moral, la indigència intel·lectual i la imbecil·litat humana.
Al Garcia Albiol i l’Andrea Levy els apassiona queixar-se de TV3, fan tuits i més tuits, critiquen el Preguntes freqüents, els informatius, les tertúlies, l’Està passant, el Polònia i tots els programes de la graella. També gaudeix molt fent-ho el Juan Carlos Girauta, de Ciutadans. Sí, aquell senyor que es va queixar al ministre –o el que sigui- Dastis perquè no havia esmerçat prou esforços per a impedir que els mitjans de comunicació internacionals informessin com Déu mana sobre la violència policial de l’1 d’octubre. Girauta també demana cada dos per tres que TV3 ha de ser controlada i intervinguda com més aviat millor. Està entusiasmat amb aquesta idea.
El nou cavall de batalla de tota aquesta gent és la cobertura que l’emissora pública va fer durant tot el diumenge sobre la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i les manifestacions ciutadanes posteriors, amb les conseqüents càrregues policials. Els ha semblat, de nou, propaganda independentista. Han fet, entre altres, aquests tuits.
TV3 se está comportando como lo que es: un engranaje clave del golpe de Estado. Lo que están haciendo hoy al alentar una respuesta callejera puede tener serias consecuencias.
— Juan Carlos Girauta (@GirautaOficial) 25 de març de 2018
El contenido informativo de @tv3 es un peligro para la convivencia en Cataluña. Esta gente no puede seguir desbocada incendiando a la población.
— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) 25 de març de 2018
Tv3 dando cobertura mediática a aquellos que provocan los disturbios en estos momentos. Habrá que analizar su responsabilidad directa en los altercados y en alentar a actuar contra los cuerpos de seguridad. Un medio público debería estar del lado de la convivencia democrática. https://t.co/32aznZLtK4
— Andrea Levy (@ALevySoler) 25 de març de 2018
El que em fascina més de tot això no és la seva obsessió, ni la seva mania persecutòria, ni tan sols el fet que si fessin les seves crítiques de manera raonada, tranquil·la i sense la base d’odi profund que els impregna, potser fins i tot podrien tenir, en certs moments, alguna part de raó o de semi-raó, podrien expressar la discrepància amb voluntat constructiva i potser, només potser, es podria millorar alguna cosa. El que més em fascina és el desvergonyiment que els governa i que els empeny a voler controlar una emissora que mai mai mai arribarà als nivells de manipulació, mentida, tergiversació i sectarisme que regnen avui en dia a Televisió Espanyola. La comparació és absurda, vaja. Que a la pública estatal tot siguin reverències al PP i al govern espanyol els sembla de meravella, esclar.
I la tal Soraya va dir ahir això.
I jo només puc preguntar-me si en algun moment serà bo fer una proposta per debatre “en profunditat” sobre la indecència moral, la indigència intel·lectual i la imbecil·litat humana.