La detenció de Puigdemont agita el carrer i posa al límit les estratègies del procés

Una furgoneta Mercedes de color gris arribava aquest diumenge a la presó de Neümunster, al nord d'Alemanya. A dins hi viatjava Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l'exili i resident a l'estranger des del 29 d'octubre, quan es va desplaçar cap a Brussel·les per evitar el procés judicial al Tribunal Suprem arran del referèndum i de la declaració de la independència. La detenció de Puigdemont, que s'ha produït trenta quilòmetres després d'entrar a Alemanya -provenia de Dinamarca després d'un viatge a Finlàndia-, ha comptat amb la col·laboració del CNI i de la policia del país germànic, que té a les seves mans el futur judicial del líder de Junts per Catalunya (JxCat). El procés entra -de nou- en una fase d'incertesa i de conseqüències imprevisibles.

Segons la fiscalia alemanya, Puigdemont declararà dilluns davant del jutge, malgrat que el procediment d'extradició -reclamat per la Moncloa, que ha monitoritzat els moviments del president des que va marxar a l'exili- encara es podria allargar durant unes setmanes. Així ho ha detallat el mateix advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, que ha recordat que ara s'obre un període d'anàlisi del cas que no necessàriament s'ha de resoldre amb rapidesa.

La detenció del màxim dirigent del país arriba en un moment especialment sensible per al sobiranisme: el còctel inclou l'entrada de cinc dirigents a la presó, l'exili de Marta Rovira a Suïssa, la incapacitat per investir president en tres mesos, i un nou auge de les mobilitzacions de resposta liderades per les entitats -com la d'aquest diumenge- i els comitès de defensa de la República (CDR). En certa manera, la cadena d'esdeveniments ha fet tornar el clima d'octubre i novembre de l'any passat, amb la repressió policial de l'1-O, l'aturada de país del 3-O i les reaccions als primers empresonaments.

Aquestes són les cinc claus d'una situació imprevisible i que combina la política, la justícia, el flanc internacional i la reacció mobilitzada al carrer.
 
1. El futur de Puigdemont

De moment encara és una incògnita per què el president a l'exili va decidir tornar a Bèlgica -té fixada la residència a Waterloo, en l'anomenada Casa de la República- a través d'Alemanya. El diari El País, citant fonts de la seguretat de l'Estat, assegura que un equip d'entre deu i dotze agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) estava pendent dels moviments de Puigdemont des de Finlàndia, on es va desplaçar a partir de dijous per fer una conferència a Hèlsinki. El seguiment del CNI es va incrementar en el moment en què es va reactivar l'ordre de detenció europea emesa per Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que lidera la causa judicial contra el procés.

Puigdemont es va desplaçar fins a Dinamarca i, amb cotxe, va travessar la frontera alemanya fins que, al cap de trenta quilòmetres, la policia l'ha retingut. L'han portat a una presó del nord d'Alemanya i demà compareixerà davant del jutge. L'advocat del president, Jaume Alonso-Cuevillas -que a mitja tarda d'aquest diumenge no havia pogut parlar directament amb el seu client-, ha viatjat cap a Brussel·les per reunir-se amb l'equip de defensa internacional i demà anirà cap a Hamburg. Serà un dels presents en la vista davant del jutjat de guàrdia, que ja podria prendre una decisió sobre l'extradició. En cas que en fos partidari, al cap de deu dies es podria materialitzar.

Hi ha precedents d'Alemanya denegant l'execució d'euroordres provinents de l'estat espanyol

Si el jutge rebutja l'extradició, podria deixar-lo en llibertat amb -o sense- mesures cautelars. L'advocat del president ha insistit que qualsevol decisió admet la possibilitat d'apel·lacions. Hi ha precedents d'Alemanya denegant l'execució d'euroordres provinents de l'estat espanyol. Va succeir el 2005 en el cas del ciutadà sirià Mamoun Darkazanli -amb passaport alemany-, acusat per l'Audiència Nacional espanyola d'assumir funcions administratives i logístiques d'Al-Qaeda a Europa.

Per entendre la situació judicial de Puigdemont, cal remuntar-se als fets succeïts a Bèlgica a finals de novembre i principis de desembre. El país centreeuropeu, al qual el president es va desplaçar per la legislació garantista i per la proximitat a les institucions comunitàries, va decidir que la causa dequeia després d'escoltar els arguments dels exiliats. Finalment, l'ordre europea va acabar descartada davant la posició belga, però s'ha reactivat en el moment en què tretze dirigents independentistes han acabat processats per rebel·lió, un delicte que comporta penes de fins a trenta anys de presó.

2. Flanc internacional

Quan Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret van decidir quedar-se a Bèlgica de manera permanent davant l'embat judicial de l'Estat, un dels principals arguments era la internacionalització del procés. Estant a Bèlgica, interpretaven els responsables del procés, es podia mantenir viva la flama de la legitimitat del Govern cessat pel 155 davant l'empresonament de mig Govern el 2 de novembre per part de l'Audiència Nacional. Després d'uns mesos, quatre països estan implicats en ordres de detenció europea: Bèlgica, Alemanya, Regne Unit i Suïssa.
 
A la capital europea hi ha Comín, Serret i Puig, mentre que a Suïssa s'hi estan Marta Rovira i Anna Gabriel. En el cas del Regne Unit, la policia escocesa ja ha rebut l'ordre de detenir Ponsatí, que va tornar a la universitat de Saint Andrews després del periple a Brussel·les. A la consellera d'Ensenyament del Govern legítim la defensarà Aamer Anwar, rector de la universitat de Glasgow i nomenat advocat l'any el 2017. Anwar, en un tuit, ha assegurat que es tracta d'una "persecució política" i que els "drets humans" no estan garantits per la justícia espanyola, molt dura contra el procés.

El cert és que, després dels últims esdeveniments, hi ha països realment importants implicats en l'exili català. És el cas del Regne Unit, que va permetre un referèndum a Escòcia, i d'Alemanya, que en tot moment ha fet costat a Mariano Rajoy malgrat una trucada després de l'1-O per demanar explicacions sobre la repressió policial. La decisió sobre l'extradició de Puigdemont des del país germànic és especialment rellevant en clau política, perquè és el territori més important de la Unió Europea (UE), juntament amb França. El procés i les conseqüències judicials, ara sí, són al cor d'Europa.

3. Resposta política

La detenció de Puigdemont enxampa l'independentisme sense haver estat capaç de formar Govern i en un moment de reformulació de l'estratègia per ampliar la majoria i fer un front democràtic contra la repressió, com va destacar dissabte el president del Parlament, Roger Torrent, en una declaració institucional. La va fer acompanyat dels expresidents del Parlament i de la Generalitat -Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert i Artur Mas- i dels representants dels grups parlamentaris de JxCat -Elsa Artadi-, ERC -Sergi Sabrià-, Catalunya en Comú Podem -Xavier Domènech- i la CUP -Carles Riera-.

Torrent, convertit en primera veu institucional del país, fa una crida a la unitat i anuncia que activa aquest dilluns el front comú pels drets fonamentals

Convertit en primera veu institucional del país, Torrent hi ha insistit en una compareixença aquest diumenge a la nit, en la qual ha fet una altra crida a la unitat. En el discurs, també ha denunciat que l'Estat fa de Catalunya un "laboratori per perseguir la dissidència arreu" i ha reclamat que s'han de sentir apel·lats tots els "defensors de la democràcia i la llibertat". Aquest dilluns activarà el front comú per als drets fonamentals plantejat amb els grups parlamentaris.

El PDECat i els republicans, que des de les eleccions mantenen una estratègia similar, han reclamat respondre als nous empresonaments i exilis amb la formació d'un Govern que aixequi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'empresonament de Jordi Turull en ple debat d'investidura -entre votació i votació- ha complicat encara més la situació. "Ara hem de negociar amb el full en blanc de nou", admetia un dels negociadors després del ple que va substituir la segona votació de la investidura.

Les forces sobiranistes es conjuren per disposar d'un front comú per la democràcia i contra la repressió de l'Estat

Una de les diferències respecte de les últimes setmanes és que ja corre el rellotge. La primera votació sobre Turull va activar el termini de dos mesos previ a la convocatòria immediata d'eleccions si no s'investeix un nou president, que hauria de ser avalat per la CUP o bé pels "comuns", a qui sectors de l'independentisme veurien bé seduir a través de la proposta d'un candidat d'ERC. Si no hi ha cap mena d'acord abans del 22 de maig, les eleccions se celebrarien a mitjans de juliol, una data inèdita en democràcia. No falten veus que volen investir Puigdemont, fet pel qual la CUP s'ha ofert a entrar a la mesa del Parlament, una opció que van rebutjar a principis de la legislatura.

Aquests comicis serien encara més excepcionals que els del 21-D, perquè amb tota probabilitat l'independentisme no podria presentar els seus líders, que ja estarien suspesos arran de la seva situació processal per rebel·lió. En els últims comicis Puigdemont i Oriol Junqueras s'hi van poder presentar des de l'exili i des de la presó, respectivament, però en aquest cas podrien estar ja suspesos. Una de les derivades dels últims esdeveniments és que el moviment sobiranista ha anat perdent els caps visibles per l'acció judicial espanyola. L'última en caure ha estat Rovira, ara a l'exili, fet que ha obligat a reorganitzar l'estructura orgànica d'ERC.

4. Mobilització social

El sobiranisme va demostrar l'1-O i el 3-O una capacitat de mobilització extraordinària. El referèndum va marcar un punt d'inflexió que es va consolidar amb l'aturada de país de dos dies més tard, en la qual no hi van participar els sindicats majoritaris però que va tenir un impacte massiu. Els nous empresonaments i la detenció de Puigdemont han tornat a fer guanyar protagonisme al carrer, ja sigui a través dels CDR o de les entitats. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb nova presidenta al capdavant -Elisenda Paluzie-, s'ha proposat ampliar la base i pressionar per situar Puigdemont com a president, malgrat les evidents dificultats judicials.
 Les mobilitzacions, divendres, es van centrar a la delegació del govern espanyol i ja van viure moments de tensió entre manifestants i Mossos que s'han repetit aquest diumenge a la tarda. La jornada també ha estat marcada per una manifestació a Passeig de Gràcia convocada amb poques hores de marge que ha congregat desenes de milers de persones. La marxa s'ha dirigit cap al consolat alemany, on els manifestants han demanat que no s'entregui Puigdemont a la justícia espanyola. A banda de les protestes a la capital, també n'hi ha hagut arreu del territori, on s'han tallat diverses carreteres i eixos viaris.

5. La via dura d'Espanya

Les autoritats espanyoles han confirmat la detenció de Puigdemont amb certa flaire de victòria. Amb la Moncloa negant qualsevol solució política des de fa mesos, la justícia ha assumit el protagonisme absolut. El Suprem va prémer l’accelerador divendres: processament de la cúpula del sobiranisme per rebel·lió, malversació i desobediència, i empresonaments preventius de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa a partir d’un relat incriminador que fa casar procés i violència. La via dura triada per l’Estat ha tornat a agitar el carrer i ha generat una allau de reaccions que veuen estèril la recerca d’una solució pel flanc judicial.

En paral·lel a la reclusió dels dirigents que havien mantingut l’acta de diputat, el jutge Pablo Llarena l'activació de les ordres de detenció a escala europea i internacional dels dirigents sobiranistes que havien emprès el camí de l'exili, des de Puigdemont fins a Marta Rovira, han evidenciat una nova etapa de l'ofensiva dels tribunals. A diferència dels mesos anteriors, en què els exiliats han pogut moure’s amb certa facilitat pel continent -en la darrera setmana Puigdemont ha estat a Bèlgica, Suïssa i Finlàndia-, des de divendres la mobilitat dels dirigents independentistes presentava més interrogants. La detenció de Puigdemont i la comunicació de la policia escocesa a Clara Ponsatí així ho certifiquen.

El processament dictat per Llarena, que ha fet avançar la causa, ha alimentat l’argumentari de les autoritats espanyoles per reprendre la tasca de recerca i detenció dels líders de l’independentisme, frenada quan els exiliats es concentraven a Brussel·les i només havien estat requerits per ser interrogats. Aquest factor, sumat a una possible comunicació diplomàtica entre Espanya i Alemanya -amb un codi penal més dur que el belga-, poden haver estat elements decisius per canviar el futur immediat de Puigdemont. El paper del CNI i, en les últimes hores, també de la Fiscalia, que  ha treballat intensament amb Alemanya per madurar un escenari favorable a l’extradició, ajuden a entendre l'actual escenari.

La detenció de Puigdemont té una lectura a curt termini: la seva situació penal és avui més complexa. L’estat espanyol pot brandar aquest triomf, però la repercussió del cas ha superat les fronteres d’Alemanya i Espanya, fins al punt de convertir-se en un assumpte d’impacte europeu, tal com sempre ha pretès el sobiranisme civil i polític.