25
de març
del
2018
Actualitzat
a les
19:43h
Carles Puigdemont tornava de Finlàndia i es dirigia a Bèlgica, però ha topat amb les autoritats alemanyes quan entrava al país des de Dinamarca. La policia germànica, alertada probablement pels serveis secrets espanyols, ha detingut Puigdemont després de l'activació de l'euroordre relativa al president català dictada divendres pel jutge Pablo Llarena. La situació de Puigdemont, doncs, ha canviat substancialment en les últimes hores.
Els fets, confirmats tant per l'advocat del president -Jaume Alonso-Cuevillas- com per la mateixa Moncloa, obren la porta a una possible extradició de Puigdemont, que podria havia estat alertat pels seus assessors de quins països era millor evitar. Per què? El codi penal alemany, molt més dur que el belga, tipifica el delicte de rebel·lió, detallat en aquest cas com a delicte d'altra traïció. Ara bé, per aplicar la màxima pena -entre deu anys i cadena perpètua-, la llei alemanya subratlla que el delicte ha de requerir l'ús de la violència o d'amenaça de violència. Tanmateix, l'advocat de Puigdemont ha precisat en nombroses ocasions que el més rellevant no és com estan tipificats els delictes o si tenen equivalent amb la normativa espanyola sinó si els fets sotmesos a investigació són constitutius de delicte i si hi ha garanties que el judici serà just.
Precedents que generen interrogants
Les autoritats germàniques també podrien facilitar l'extradició de Puigdemont per un delicte de malversació, tot i que en aquest cas Espanya no el podria jutjar pel delicte més greu. Tanmateix, cal subratllar que la justícia alemanya ha denegat en el passat altres euroordres dictades pels tribunals espanyols. Va succeir en el cas del ciutadà sirià Mamoun Darkazanli -amb passaport alemany-, acusat per l'Audiència Nacional d'assumir funcions administratives i logístiques d'Al-Qaeda a Europa.
El Tribunal Suprem va decidir canviar d'estratègia divendres i va tornar a activar ordres de detenció a escala europea i internacional dels dirigents sobiranistes que havien emprès el camí de l'exili, des de Puigdemont fins a Marta Rovira, l'última a marxar de Catalunya per buscar refugi a l'estranger. I ho va fer després que el jutge Llarena detallés el processament de la cúpula del procés per rebel·lió, malversació i desobediència, i establís mesures de presó preventiva. Puigdemont, que quan va marxar a Bèlgica només era reclamat per ser interrogat, ara ja està processat pel delicte més greu, rebel·lió, al costat de 13 dirigents més. El fet que la causa hagi avançat i ja estigui en l'estadi del processament afegeix dificultat a la situació del president.
Els fets, confirmats tant per l'advocat del president -Jaume Alonso-Cuevillas- com per la mateixa Moncloa, obren la porta a una possible extradició de Puigdemont, que podria havia estat alertat pels seus assessors de quins països era millor evitar. Per què? El codi penal alemany, molt més dur que el belga, tipifica el delicte de rebel·lió, detallat en aquest cas com a delicte d'altra traïció. Ara bé, per aplicar la màxima pena -entre deu anys i cadena perpètua-, la llei alemanya subratlla que el delicte ha de requerir l'ús de la violència o d'amenaça de violència. Tanmateix, l'advocat de Puigdemont ha precisat en nombroses ocasions que el més rellevant no és com estan tipificats els delictes o si tenen equivalent amb la normativa espanyola sinó si els fets sotmesos a investigació són constitutius de delicte i si hi ha garanties que el judici serà just.
Precedents que generen interrogants
Les autoritats germàniques també podrien facilitar l'extradició de Puigdemont per un delicte de malversació, tot i que en aquest cas Espanya no el podria jutjar pel delicte més greu. Tanmateix, cal subratllar que la justícia alemanya ha denegat en el passat altres euroordres dictades pels tribunals espanyols. Va succeir en el cas del ciutadà sirià Mamoun Darkazanli -amb passaport alemany-, acusat per l'Audiència Nacional d'assumir funcions administratives i logístiques d'Al-Qaeda a Europa.
El Tribunal Suprem va decidir canviar d'estratègia divendres i va tornar a activar ordres de detenció a escala europea i internacional dels dirigents sobiranistes que havien emprès el camí de l'exili, des de Puigdemont fins a Marta Rovira, l'última a marxar de Catalunya per buscar refugi a l'estranger. I ho va fer després que el jutge Llarena detallés el processament de la cúpula del procés per rebel·lió, malversació i desobediència, i establís mesures de presó preventiva. Puigdemont, que quan va marxar a Bèlgica només era reclamat per ser interrogat, ara ja està processat pel delicte més greu, rebel·lió, al costat de 13 dirigents més. El fet que la causa hagi avançat i ja estigui en l'estadi del processament afegeix dificultat a la situació del president.